MONTSERRAT, CODOLOSA, via CAMPIONS

La Codolosa

26/11/11. Aquest dissabte m'arribo a la Codolosa amb la intenció d'explorar el terreny, carregat amb tot el necessari, però al peu de paret em trobo  a en Lluís Nadal i una colla de companys apunt de començar la via Campions. Després de les presentacions em conviden amablement a afegir-me. Deixem l'exploració per un altre dia que avui he d'estar aviat a casa i mi apunto. 

Aquesta via la vaig fer amb en Joan Baraldes quan l'estava obrint i després amb l'Antoni, però tenia pendent de fer en lliure l'entrada del segon llarg (Ae). En Lluís la treu en lliure 6a,6a+, per la meva part també m'ha sortit tret un repòs.


RESSENYA
Primera ascensió: 28/05/11 per Joan Baraldes, amb la col·laboració de Miquel Haro i Joan Asín
Equipament: via equipada amb parabols de 8mm, de 10 a les Reunions i algun pont de roca.
Material: 8 cintes exprés, opcional algun micro.
Dificultat obligada: V,Ae.
Ll 1 Entrem directament per l'esquerra d'un bloc per entrar a la placa amb on trobem un passatge un pel desplomat que és fa bé quan trobes les preses. Després coincideix en un díedre per on va la via de la Rampa, espits. Passem la R d'aquesta via i trobem la R al peu d'una placa desplomada.
Ll 2 Comença amb uns passatges desplomats amb bona presa a la dreta de les assegurances, seguim per placa vertical on cal anar navegant.
Ll 3 va a buscar un marcat esperó per on puja fins a trobar la R3.
Descens: amb dos ràpels per la via, 30 i 50m, també és pot fer amb 3 ràpels.
Informació: Sibesmessanaprent
Per:  Lluís i Joan carles. Àngel, Pep i Joan.

al primer llarg

potent arrancada del segon llarg,  foto d'en Pep

en Pep i l'Àngel a la placa del segon llarg des de la R2

l'Àngel a l'esperó del tercer llarg

els cinc a la R3

unes birres i unes braves

MONTSERRAT, SERRAT DE LA PASTERETA, via PETIT FOUR

La Pastereta

23/11/11. A finals de juliol vaig obrir aquesta via en solitari, em va quedar pendent de repetir-la per veure si és podia fer en lliure.

Avui amb bon sol després de les pluges dels darrers dies i l'ajuda d'en Monsio ens hi arribem. 

El primer llarg va a càrrec d'en Monsió que la gaudeixposant un alien vermell, entre el primer i segon parabolt. El llarg és mantingut amb una dificultat de IV,IV+ per placa i bona roca, s'aprofita un espit de la via Pancho Hidalgo.

El segon l'agafo amb ganes i finalment em surt en lliure, amb dos descansos, el primer tram de placa vertical un pel desplomada i amb bones preses, cal anar a l'esquerra dels parabolts. Superat els 5 primers parabols la placa va perden verticalitat i dificultat, només trobarem dos parabolts més. El llarg és pot reforçar amb aliens verd, groc i taronja. El tram vertical és pot fer amb Ae. Per a mi és 6a però això és un dir clar, a uns li semblarà més i a altres menys. Però l'important és que és pot fer en lliure.

El descens el fem amb un ràpel de 60m, també és pot fer amb dos de 30m.

En Monsio en la seva condició de notari per avui li dona l'aprovat, fins hi tot diu que la repetirà.

Una petita i agradable via per quan tenim poc temps o combinar-la amb un altre. 

Per Ramón Prades i Joan Asín

ressenya

entrant al díedre del primer llarg

a la placa del primer llarg

entrant al tram vertical i mantingut del segon llarg

al cim

MONTSERRAT, SERRAT DELS MONJOS, via PICNIC

19/11/11. La previsió avui no era gaire bona, de fet anuncien pluges, però a Montserrat el dia és força bo encara i no pinta que plourà. Avui és un dia especial l'excusa és la d'escalar però el motiu és un retrobament amb l'Antoni que després de fer les Amèriques va retornar ja fa uns anys, ara retorna a les escalades que va deixar aparcades. La darrera vegades que vam escalar plegats amb el Jaume va ser  l'any 91 a la via Cassin del Badile, acompanyats de tempesta i bivac.....però d'això ja fa 20 any??. Ens trobem al Bar muntanya de Collbató amb en Jaume, Monsio i l'Antoni. Durant l'esmorzar ens anem posant al dia, després del cafè però, cal decidir-se ???? al final escollim la via Picnic al Serrat dels Monjos, aquesta és la primera via que vaig fer per aquesta zona de Montserrat.

núvols i boire

Les boires envolten la muntanya, però quan arribem a la cova de Salnitre les deixem per sota. Seguim el camí que flanqueja el Serrat de les Garrigoses i ens porta fins el peu de la via al Serrat dels Monjos. Farem dues cordades en Jaume&Monsió i l'Antoni&Joan que anirem primer. Una via més exigent del que sembla a primera vista, on cal anar posant assegurances.

itinerari

 RESSENYA:

Primera ascensió: 1991, per K. Gassiot i A. Ballart

Equipament: semiequipada amb espits i pitons.

Material: Cal portar un joc de friends fins el 3 1/2 del Camalot i  tascons, bagues savineres per , 12 cintres exprés .

Dificultat obligada: V+

L1. Segueix un marcat díedre on haurem d'emprar-se a fons, amb una dificultat de V mantingut on caldrà afegir alguna assegurança. Passatges atlètics.

L2.Aquest és un dels llargs més bonics del Serrat per una placa de bona roca amb forats i una dificultat de IV+, V-.

L3. Llarg atlètic i mantingut, comença per un díedre amb un pas desplomat per entrar-hi, després anem a buscar el passatge clau de la via, assegurat per un espit, aquí faig un pas d'Ae per posar un friend dos friends grans, amb una sortida força atlètica fins a trobar la reunió a l'esperó.
L4. Seguim per un marcat esperó fàcil i amb bona roca, superem un ressalt i anem en tendència a l'esquerra a buscar un esperó que ens porta a la R4 a l'aresta.
Descens. Seguim traces fins arribar a una instal·lació de ràpel. 1 de 50m o 2 de 25/30m

Altres informacions: escalatroncs, ressenya.net
Per: Ramon Prades, Jaume Gàlban i  Antoni Peris, Joan Asín.

arribant a la R1

a la placa de forats del segon llarg

entrant al tercer llarg

després del passatge atlètic, tercer llarg

darrer llarg

a l'esperó del quart llarg

a la R4

 Dissabte dia de reflexió i diumenge el gran espectacle del circ!!!!!
* Cartell d'en Patxi Rementeria

sense comentaris

ESPORTIVA A COLLBATÓ

17/11/11. Tarda curta, temps plujos, avui ennuvolat, no ens queixem que l'octubre ha estat força bé. Tornem a Collbató a fer una mica d'esportiva de baixa intensitat. Portem informació de varis sectors però amb això de l'esportiva t'has d'adaptar a l'ocupació, sempre hi ha algú escalant??

Comencem pel sector " Esquerra Pinotxo" on fem dues vies:

Via 6 5b, via amb un començament vertical i mantingut, assegurada amb dos espits, el primer a uns 7/8 metres. 

Via amistat infinita 6a. Entrada potent un pel desplomada i presa justa fins a passar la segona xapa, després va perdent verticalitat i guanyant volum la presa.

Sector Esquerra Pinotxo, kpujo.com

a la via 6 poc assegurada amb excursió de 8m fins el primer espit

a la via amistat infinita 6a

Canviem al Totxo Sud, on fem dues vies:
Via Almogàver tossut, 5c. Via de placa mantinguda i polida on cal anar buscant les preses i forats fins arribar al darrer pas desplomat per agafar les anelles per despenjar-se.
Via Piccolina, 5b. un altre via de placa polida on cal anar buscant les preses, després de la segona xapa hi ha un tram vertical amb les preses justes.

Totxo sud, kpujo.com

a la via Almogàver tossut, 5c

via piccolina 5b mantingut

Ja no ens queda gaire temps de claror, de fet ja s'està acabant, però encara ens dona temps per a fer una darrera via sense complicacions al sector a la dreta de l'Oskar

Via Tony 4c. Via d'adherència mantinguda i polida on cal anar atent.

dreta de l'Oskar, kpujo.com

l'Antoni a la via Tony

Acabem amb les darreres llums, però només son les 6 de la tarda, encara l'hem aprofitat però.
Per Antoni Gómez i Joan Asín

LA REALITAT D'UN SOMNI

12/11/11. El somni ha anat prenent forma de mica en mica, és la tercera vegada que hi venim. Anem a contra natura, la Paret de Primavera és una cara Nord on el sol no hi toca pràcticament.  Ahir va ser Sant Martí, aprofitant el seu estiuet, avui ens tornem a endinsar en aquesta paret.

la Paret de Primavera

Ben carregats pugem fins el cim de la Paret de Primavera, ens porta dos intents abans de trobar un lloc per a rapelar fins el punt on vam arribar la darrera vegada. Amb un ràpel de 60m hi arribem. Recuperem el ràpel i ens posem a la feina, avui en Llorenç li poca seguir així que farà de paleta i jo de manobre. La continuació no la teníem clara i els primers metres ens costa de decidir-nos, al final però triem un opció, que ha resultat encertada. El traçat ens ha costat més del que pensàvem. Però ara tenim un línia que cal seguir treballant, doncs resta encara feines de condicionament. El temps el tenim en contra, però continuarà..................

Per Llorenç Vallès i Joan Asín.

des de la cara Nord veiem el sol que hi toca a les parets Sud

en Llorenç treballant-se el darrer llarg

al final de les dificultats

la línia que cal consolidar

contrastos de tardor

COLLBATÓ, sector PELL-ROJA

10/11/11. Fa dies que no quedàvem amb l'Antoni per escalar per la tarda, avui ho hem fet, però la tarda ja no dona per gaire així que ens arribem fins a Collbató a fer una mica d'esportiva.

sector PELL-ROJA ressenya de Kpujo.com 

El sector escollit ha estat el PELL-ROJA que per sort avui no hi ha ningú quan hem arribat però al cap de poc tenim companyia...

Ens ha donat temps per a fer quatre vies:

Pipa de la pau 5b: via que comença més ajaguda fins a un ressalt vertical on trobem el passatge més difícil.

Esperó de la Martina 5c: també comença per una placa que es va posant vertical fins el passatge que li dona el grau, després s'ajeu.

Qui no plora no mama 5b: bona via mantinguda en el grau.

Seminolas 6a: via mantinguda i un pel polida, el pas més difícil desploma un pel.

Quan acabem aquesta via ja no dona temps per fer-ne un altre.

Per Antoni Gómez i Joan Asín

via la pipa de la pau 5b

esperó Martina 5c

via qui no plora no mama 5b mantingut

via seminolas 6a

SANT LLORENÇ DE MONTGAI, CILINDRE, xemeneia CARLES ANDRÉS

5/11/11. Aquest dissabte es presenta borrascós, una ullada al radar del METEOCAT abans de sortir, sembla que encara podrem fer alguna cosa avui. Quan em trobo amb en Jaume i en Monsio a l'Hotel del Bruc, s'imposa un cafè amb un de ressenyes pendent???, per a decidir.

No hem trigat gaire l'idea és anar a Sant Llorenç de Montgai. Avui la cosa no dona per gaire així que un d'aquells dies de fer alguna de les pendents

ambient plujos a Sant Llorenç de Montgai

 El dia està ennuvolat però es pot matisar una mica més, si molt o molt més, fins prop d'arribar a Sant Llorenç de Mongai sembla que aguantarà, però en arribar tot està força moll. Al final ens decidim per la primera idea la xemeneia Carles Andrés.

ressenya i peu de via

La via ens ha sorprès agradablement, una via força interessant amb un tercer llarg espectacular ideal per a practicar les tècniques d'encastament i oposició. Molt recomanable.

La intenció era fer un altre via però el dia ha anat en pitjorant, així que decidim no seguir temptant la sort.

RESSENYA:

Primera ascensió: 18/8/74, per J.Vidal, J.E. Farreny i J.M. Rosell (CELL)

Equipament: semiequipada amb burins, espits, 1 parabolt i ponts de roca.

Material: Cal portar un joc de friends fins el 3 del Camalot i/o tascons, bagues savineres per a  merlets i ponts de roca, 12 cintres exprés i una plaqueta recuperable.

Dificultat obligada: V

L1. Segueix una canal xemeneia amb vegetació al començament, després ja en xemeneia anem pujant fins a superar uns blocs. R1 pont de roca i un burí sense plaqueta.

L2.Pugem en X uns primers metres més verticals i després més fàcils fins a la R2 un parabolt i pont de roca.

L3. Llarg estrella, cal pujar directament en X passatges atlètics fins el sostre que barra el pas, un aeri flanqueig ens porta a la sortida. R3 3 espits. 

Altres informacions: escalatroncs, ressenya.net.
Per: Ramon Prades, Jaume Gàlban i Joan Asín.

entrant a la xemenei amb vegetació

en Jaume i en Ramón a la R1

escalant en X al segon llarg

al atlèctic tercer llarg

per  avui ja hi ha prou...