Miranda del pas dels Francesos, via Camí de l'Alsina

28/04/10. El sol ja comença a notar-se de valent, així que aquesta tarda anem a buscar l'ombra per la zona del Monestir. Amb l'Antoni repetirem la via del Camí de l'Alsina, però aquest cop canviarem l'ordre dels llargs i entrarem per la placa de l'esquerra.

la via va buscant les plaques i evitant la vegetació.

ressenya a ressenya.net

El primer llarg aquest cop em toca a mí, és una placa força vertical i mantinguda, una mica relliscosa en els primers passos on cal tibar, hi han forats i presa petita que cal anar buscant. S'ha d'escalar entre assegurances. M'ha sortit força bé amb algun repòs i tibadeta sense abusar.

El segon llarg amb la sortida força polida cal tantejar el pas fins poder-lo fer, desprès la dificultat va baixant fins endinsar-se al bosc. Canvi de reunió fins a peu de les plaques que ens portaran al cim de la Miranda del pas dels francesos.

El, tercer, quart i cinquè llarg son una bona passejada per les plaques verticals amb bona presa i una dificultat màxima de V. El darrer llarg és magnífic i mantingut.

Via clàssica de la zona que si és fa per l'entrada directe li dona el seu punt i caràcter.

Per Antoni Gómez i Joan Asín

primers passos de la via

el relliscós pas d'entrada al segon llarg


navegant per la placa del tercer llarg


placa i més placa al quart llarg

magnífica placa del cinquè llarg

l'Antoni, la Monia i en Joan

ROCA DELS COLLARS, Via "DIONI"

24/04/10. La Roca dels Collars és un lloc tranquil poc concorregut que transmet bones sensacions, avui amb sol presenta la seva millor imatge i convida a escalar. És el segon cop que visito aquest racó, altre cop vaig fer el Camí de l'Alfons Baró amb en Juan Carlos, en aquella ocasió tant l'aproximació com el descens ens van resultar una mica complicat per la poca informació que teníem. Quan arribem a l'entrada del Mas de Sant Pere ens trobem a l'aví amb els gossos, deixem el cotxe i petem una mica la xerrada, ens comenta que ahir per la tarda va ploure.

Amb en Manel i en Felip, preparem el material i marxem cap a la paret, aquest cop no tenim cap problema a l'aproximació. Seguim la pista que passa del Mas fins una bifurcació agafem la de l'esquerra i la seguim fins el final, on surt una camí amb fites que ens du a un collet, el passem i pugem una mica més fins a peu de paret on veiem els parabolts.

l'itinerari
bones ressenyes a: escalatroncs, Kutrescaladors

Quan arribem a peu de via ens la repartim avui la primera i la segona tirades son per a mi, en Felip la tercera i en Manel ens traurà de la via després de fer la quarta i cinquena.
El primer llarg va per una placa molt mantinguda amb adherència fins arribar a un díedre vertical fins un arbre abans de flanquejar a la dreta i entrar a la reunió. R1 V+.
El segon llarg és el clau de la via, sortim tendència a l'esquera per pujar recte a buscar una fissura vertical que va d'esquerra a dreta. Aquest pas és el mes dur, és pot posar un alien groc a la fissura, seguim per la placa fins arribar sota un desplom, per xapar cal buscar la col·locació, un pas a la busca i captura de l'arbre , per terreny més fàcil arribem a la R2 6a, en el meu cas un reposillo i dues estrebades.
Per una corda fixa fem un canvi de reunió. El tercer llarg segueix una placa ajaguda però força mantinguda amb una dificultat de quart.
El quart llarg surt per un esperó amb un pas fi que cal buscar les preses, després seguim amb millors preses però el terreny segueix sent vertical. R4 V+. Fem un canvi de reunió i muntem reunió al peu de la gran placa final.
El cinquè llarg és de categoria per a gaudir, amb una dificultat de V anem a buscar una gran fissura que va d'esquerra a dreta, la seguim fins el cim. R5 V.

El descens al fem amb 3 ràpels per la via, el primer l'hem d'anar a buscar una mica més a baix seguin l'aresta. Cim-R4, R4-R2, R2-R1, amb cordes de 50m.

La via ens ha agradat força, esta molt ben assegurada amb parabolts, és pot portar aliens.

Per Felip Linares, Manel Díaz i Joan Asín.

primer llarg

segon llarg

R2 bis i tercer llarg

quart llarg i R4

magnífic cinquè llarg

al cim i primer ràpel

Roca de les 8 hores, via Cuchi Cuchi + via CADE, Miranda de la Portella

22/04/10.El dia ha sortit ennuvolat, ens trobem amb en Manel a Ca l' Anna per esmorzar, sembla però com si fos un festiu, déu n'hi do la gent que hi ha. Tot petant la xerrada d'aquelles que arregles el mon, sortim sense concretar a quina via anirem. Estàvem mirant les ressenyes i surt la colla de veterans, enseguida ens tornem a embrancar amb la xerrera, aquest cop però de vies, entre elles hi ha la Cuchi Cuchi que fa temps que la tinc pendent , entre ells hi ha els aperturistes així que amb informació de primera mà tant de la via com de l'aproximació, que no és fàcil, marxem per fi a escalar. L'aproximació anem per la pista direcció al vermell, passat l'aparcament seguim una bona estona, després d'una corba i contra corba força marcada, trobarem una pista que surt a la dreta (fita), és pot deixar el cotxe aquí o seguir, una mica tapada per la vegetació, fins que és troba tallada. Seguim per la pista fins el pla de pallers una mica més endavant trobem un cartell. Nosaltres agafem el camí al refugi d'agulles, pugem fins trobar un corriol amb fites que surt a l'esquerra, el seguim fins a peu de via.

Ara toca el ritual de qui comença i avui ho fa en Manel.

El primer llarg comença amb un fort desplom ben equipat, el quart pas allarga una mica i cal estirar-se, superat el desplom seguim per la placa, vertical amb preses petites, cal escalar entre assegurances, força mantinguda. La roca és bona, però cal controlar que encara pot saltar alguna presa. R1 25m.

El segon llarg segueix per la placa un primer pas de Ae i amb la mateixa tònica, la placa s'ajeu fins un altre passatge d'Ae un pel desplomat , continuem per la placa que va perdent verticalitat. R2 25m al cim de l'agulla de les 8 hores.

El tercer llarg surt a la dreta, per passar a l'altre paret i seguir la via CADE. Una placa ens porta a l'aresta per on seguim amb Ae fins entrar a la placa, trobem un espit sense plaqueta ho solucionem amb el cable d'un tascó. R3 sota d'un desplom, 20m.

El quart llarg surt per la placa de l'esquerra amb Ae, és pot posar un camelot del 1 o 0,75. Seguim per un díedre fins el cim. R4 15m.

Via recomanable, entretinguda, equipada amb parabolts ideal per a coneixer el lloc (Pallers)

Ressenya a la nochedelloro.com

Per Manel Benavent i Joan Asín

Manel en plena dansa del pedal

al segon llarg

tercer llarg per la CADE

díedre de sortida

al cim

La Pastereta, via VÈRTIC

21/04/10. Aquest dimecres per la tarda anem a esbrinar el misteri de la via VÈRTIC a la Pastereta, per les descripció feta al blog, Metres de corda operació Parabolt verd, no em quedava clar on estava .Quan arribem a la vessant per on va la via i la buquem, així que hi ha la via blava per l'aresta,tot seguit a dreta una amb espits grocs i més a la dreta la Vèrtic, que resulta ser la que abans tenia els espits verds, amb el nom d'aresta Est a la guia de Montserrat Cara Sur. Aclarit el misteri repetim aquesta via que s'ha reequipat amb parabolts, en alguns llocs diríem que s'ha duplicat ja que encara hi han les assegurances antigues?. La roca és molt bona amb una dificultat de IV+ com a dificultat global.
Del tercer llarg rapelem i com encara tenim temps anem a l'agulla de la Planeta, enganxada a la Pastereta, al pujar hem vist que hi han quatre vies esportives. Fem la segona de la dreta, amb una entrada explosiva, desplomada però amb bona presa, bústies, menys un pas que faig un repòs la resta ha sortit molt bé, la dificultat?? per mi 6a o una mica més.
Per Antoni Gomez i Joan Asín.

el nom a peu de via

primer llarg

segon llarg

tercer llarg

Roca d' Esparraguera. Esperó del Místic

17/04/10. Aquesta via feia temps que tenia ganes d'anar-hi, des de que me la va recomanar en Pere F i la T, una tarda del juny de l'any passat. Havien anat amb intenció de reequipar-la i ja s'ho van trobar fet. Avui hi quedat amb en Felip i en Xavier, els dos estan sortint de lesions al peu i a la mà, quan tot esmorzant els hi proposo d'anar a l' Esperó del Místic la resposta és unitària, cap problema per nosaltres la faràs de primer. Bé resolt el problema de repartir els llargs, marxem cap el Monestir.

L'aproximació és ràpida i tranqui-la, ens permet anar petant la xerrada, quan estem a l'alçada de l'esperó un punt groc en una pedra ens indica l'entrada. Una curta pujada ens deixa a peu de via.

El primer intent l'errem comencem una mica més a la dreta, rectifiquem ara sí trobem una línia de parabolts nous i lluents. El primer llarg puja per una rampa fins arribar a la paret, l'entrada és vertical el fe per la dreta amb una petita ajuda per col.locar-me i cap amunt, cal anar buscant les preses i escalar entre assegurances.
El segon llarg surt per la dreta per un terreny força vertical, el fem per l'esquerra dels parabolts, el tercer parabolt costa d'arribar a xapar, un repòs per situar-se i tornem-hi la placa és molt mantinguda amb presa petita que cal anar buscant, la roca però de primera divisió. Les assegurances tot i allargar una mica, diríem que en lloc d'aire hi ha una brisa entre assegurances que dona al.licient a l'escalada.
El tercer llarg surt per terreny fàcil a la dreta per anar a buscar l'esperó, el pas d'entrada és força fi, després segueix en tendència a l'esquerra fins sortir a una placa ajaguda i fàcil que porta a la reunió.
El quart llarg surt en tendència a l'esquerra per una paca força mantinguda i fina, tot el llarg segueix la tònica i cal anar navegant tot trobant les preses i els parabolts.
El darrer llarg és curt un passatge atlètic per la dreta del parabolt, amb bones preses però desplomat, ens deixa en una placa, uns passets fins més per arribar a la reunió penjada.

Pel descens hi han dos opcions, per la via amb ràpel o caminant que és el que hem fet nosaltres, pugem seguin traces de camí fins arribar al camí de Sant Joan, per on retornem. Això ens permet gaudir d'unes bones vistes de Sant Benet i Gorros.

La via m'agradat força, intensa amb bona roca i assegurances justes, molt recomenable.
Informació: escalatroncs,sisbemessanapren,

Per Felip Linares, Xavier Samsó i Joan Asín.

primer llarg

primers passos segon llarg

en Xavier i Felip a la R2

al tercer llarg

quart llarg

cinquè llarg

al cim

Serrat d'en Muntaner, via Abierto hasta el atardecer

11/04/10. Avui amb en Jaume hem fet una escalada exprés doncs teníem que estar al migdia a casa. Ens decidim per anar a la via Abierto hasta el atardecer, de la cara Oest del Serrat del Muntaner. Trobareu la ressenya a ressenya.net

La via esta equipada amb parabolts i algun pitó, el primers passos de la via son força fins i verticals (V+) que t’agafen fred, després la placa és va ajeuen fins a la R1. El segon llarg surt a la dreta per anar a buscar un díedre i fissura fins a sota d’una placa amb una entrada desplomada, aquest passatge el faig per l’esquerra fins a xapar el segon parabolt, però al final s’imposa un A0, segueix una placa mantinguda de V amb una mica d’aire entre assegurances. El tercer llarg surt per una terreny ajagut fins una placa més vertical assegurada amb tres parabolts.

Tres ràpels per la mateixa via ens deixen a terra. D'aquest pany de paret és la via més assequible, ideal per una tarda d'hivern o matinal a l'estiu.

Per Jaume Galban i Joan Asín

al primer llarg

entrant a la R2a la placa del tercer llarg

a la R3

PIC DEL MARTELL, Còctel de vies.

09/04/10. Amb en Manel quedem al final per anar a la Midi Plan del pic del Martell. Quan arribem cap a peu de via ens trobem un cartell de regulació temporal d'escalada, fins aquí be ja ho sabíem, però la sorpresa ha estat trobar-lo tot just a l'acabar la baixada a l'alçada aproximada de l'esperó de la via Tamara. Jo tenia entès que la prohibició era més endins ???, dubtem i canviem els plans. Tant en Manel com jo hem escalat molt i obert vies al Pic del Martell als anys 80, quan encara dibuixaves possibles línies i sencillament et ficaves. Avui però un laberint de vies plana per tota la paret, així que l'objectiu és sortir per dalt i punt.
Començo per la via Mar i Cel una placa porta a un pronunciat desplom amb bones preses totalment neta on cal posar assegurances. La reunió en una plataforma amb tres ponts de roca.
Ara en Manel surt per díedre de l' Angel Rock i tot seguit flanqueja totalment a la dreta tot passant per diferents línies (vies). reunió en una plataforma. Segueix-ho per un placa de l'haberinto hueco uns metres més a dalt trobo una reunió. Segueix en Manel per un díedre, pas atlètic, fins un altre reunió. Ara per terreny més conegut fem l'atlèctica sortida de la Mutant World. Un darrer llarg de tràmit ens porta al cim.
Avui desprès dels dubtes inicials hem gaudit d'una escalada atlèctica pujant per allà on la lògica o no ens a portat, acompanyats d'un sol de primavera d'aquells que s'agraeix després del dur hivern.
Quan arribo a casa miro el bloc de la Mariajo la nota que va publicar i sembla que la prohibició de l'escalada comença a partir d'El primer viatge de Guillivert aproximadament. Caldria posar millor els cartells i la informació tal com és fa a Montserrat.
Per Manel Benavent i Joan Asín

en Manel a la placa d'entrada de la R1 després del desplom

sortida en flanqueig

arribannt a la R3

al quart llarg

al pas desplomat del cinquè llarg

darrer llarg

al cim

ANDORRA, PIC DE L'ESTANY MORT (2748m),amb esquís

03/04/10. Aquest dissabte la previsió del temps espera l'arribada d'un front amb pluja i neu. He quedat per fi amb l'Armando, feia temps (anys) que ho intentàvem però avui ha estat possible. Ell havia quedat amb en Josep per anar a Andorra a la vall de Ransol, sembla que hi ha neu, ahir van fer el Pic de la Cabaneta i van gaudir força, la neu estava boníssima. Amb aquestes perspectiva ens trobem a Bourg Madame, quan passem per Pimorents cap el Nord es veu força ennuvolat ???, ens anem apropant tot cercant altres zones..... però al final arribem fins on trobem tallada la pista de Ransol. Els núvols estan agafats als cim, dubtes???, ens calcem els esquís i ens deixem anar, sense saber a quin cim anem.

Seguim per la pista una estanona fins que passem al altre costat del torrent, en aquest moment decidim anar al Pic dels Meners que esta força be. Agafem un fort pendent a la dreta, primer en diagonal i després en ziga-zagues, la neu esta molt be i podem pujar sense gavinetes, quan afluixa el pendent girem ara a l'esquerra fins arribar a un plató. L'itinerari va a buscar l'aresta de l'esquerra del cim, però bufa un fort vent, no ho veiem clar??, a la dreta veiem una pala més arrecerada que porta al Pic de l'Estany Mort, dit i fet, flanquegem cap a la dreta a buscar la pala, la trobem amb neu acumulada. Pugem per la pala acompanyats del vent, l'Armando arriba al cim, quan agafo l'últim ressalt ell baixa fins el coll, segueix-ho fins dalt, realment és dur esta aquí, una auto foto i cap el coll on ens trobem els tres.
Ara toca el ritual de treure pell i preparar-se pel descens, en aquestes condicions és tota una tortura.
L'Armando és deixa anar, veure'l baixar sembla fàcil. Baixem d'un en un doncs la neu acumulada ens fa agafar precaucions. Jo no porto ulleres de ventisca i perdo el relleu, baixo amb la tècnica de com puguis aquesta primera pendent, el Josep em segueix al darrera. Després la visibilitat és més bona i la neu esta boníssima, seguim baixant fins entrar al bosc de la dreta i arribar a la pista.
Ha estat una ascensió força agradable que hem anat adaptant sobre la marxa amb final feliç.
Per Josep Casas, Armando Cobo i Joan Asín

itinerari

a la pista de l'inici

pujant pel bosc

anant a buscar el primer pendent

aquí l'intenció encara era anar al Pic dels Meners

pujant pel fort pendent

pel plató

auto foto al cim

baixant pel bosc

avui la foto l'hem fet a baix