03/04/10. Aquest dissabte la previsió del temps espera l'arribada d'un front amb pluja i neu. He quedat per fi amb l'Armando, feia temps (anys) que ho intentàvem però avui ha estat possible. Ell havia quedat amb en Josep per anar a Andorra a la vall de Ransol, sembla que hi ha neu, ahir van fer el Pic de la Cabaneta i van gaudir força, la neu estava boníssima. Amb aquestes perspectiva ens trobem a Bourg Madame, quan passem per Pimorents cap el Nord es veu força ennuvolat ???, ens anem apropant tot cercant altres zones..... però al final arribem fins on trobem tallada la pista de Ransol. Els núvols estan agafats als cim, dubtes???, ens calcem els esquís i ens deixem anar, sense saber a quin cim anem.
Seguim per la pista una estanona fins que passem al altre costat del torrent, en aquest moment decidim anar al Pic dels Meners que esta força be. Agafem un fort pendent a la dreta, primer en diagonal i després en ziga-zagues, la neu esta molt be i podem pujar sense gavinetes, quan afluixa el pendent girem ara a l'esquerra fins arribar a un plató. L'itinerari va a buscar l'aresta de l'esquerra del cim, però bufa un fort vent, no ho veiem clar??, a la dreta veiem una pala més arrecerada que porta al Pic de l'Estany Mort, dit i fet, flanquegem cap a la dreta a buscar la pala, la trobem amb neu acumulada. Pugem per la pala acompanyats del vent, l'Armando arriba al cim, quan agafo l'últim ressalt ell baixa fins el coll, segueix-ho fins dalt, realment és dur esta aquí, una auto foto i cap el coll on ens trobem els tres.
Ara toca el ritual de treure pell i preparar-se pel descens, en aquestes condicions és tota una tortura.
L'Armando és deixa anar, veure'l baixar sembla fàcil. Baixem d'un en un doncs la neu acumulada ens fa agafar precaucions. Jo no porto ulleres de ventisca i perdo el relleu, baixo amb la tècnica de com puguis aquesta primera pendent, el Josep em segueix al darrera. Després la visibilitat és més bona i la neu esta boníssima, seguim baixant fins entrar al bosc de la dreta i arribar a la pista.
Ha estat una ascensió força agradable que hem anat adaptant sobre la marxa amb final feliç.
Per Josep Casas, Armando Cobo i Joan Asín
Seguim per la pista una estanona fins que passem al altre costat del torrent, en aquest moment decidim anar al Pic dels Meners que esta força be. Agafem un fort pendent a la dreta, primer en diagonal i després en ziga-zagues, la neu esta molt be i podem pujar sense gavinetes, quan afluixa el pendent girem ara a l'esquerra fins arribar a un plató. L'itinerari va a buscar l'aresta de l'esquerra del cim, però bufa un fort vent, no ho veiem clar??, a la dreta veiem una pala més arrecerada que porta al Pic de l'Estany Mort, dit i fet, flanquegem cap a la dreta a buscar la pala, la trobem amb neu acumulada. Pugem per la pala acompanyats del vent, l'Armando arriba al cim, quan agafo l'últim ressalt ell baixa fins el coll, segueix-ho fins dalt, realment és dur esta aquí, una auto foto i cap el coll on ens trobem els tres.Ara toca el ritual de treure pell i preparar-se pel descens, en aquestes condicions és tota una tortura.
L'Armando és deixa anar, veure'l baixar sembla fàcil. Baixem d'un en un doncs la neu acumulada ens fa agafar precaucions. Jo no porto ulleres de ventisca i perdo el relleu, baixo amb la tècnica de com puguis aquesta primera pendent, el Josep em segueix al darrera. Després la visibilitat és més bona i la neu esta boníssima, seguim baixant fins entrar al bosc de la dreta i arribar a la pista.
Ha estat una ascensió força agradable que hem anat adaptant sobre la marxa amb final feliç.
Per Josep Casas, Armando Cobo i Joan Asín
itinerari
a la pista de l'inici
pujant pel bosc
anant a buscar el primer pendent
aquí l'intenció encara era anar al Pic dels Meners
pujant pel fort pendent
pel plató
auto foto al cim
baixant pel bosc
avui la foto l'hem fet a baix
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada