dimecres, 31 de març del 2010

SERRAT DEL POLL, Via OLGA FRONTERA

31/03/10. Avui hi quedat amb l'Antoni, fa anys que quedem per escalar per les tardes un dia a la setmana, sempre que no hi hagi cap obligació, també coincidim amb alguna expedició i/o sortides a terres llunyanes. Em va comentar que tenia ganes de fer una via llarga més allà de Montserrat. Tot pensant on anar, em va venir al cap l'Olga Frontera que he sentit que l'han reequipat i jo la vaig fer quan la van obrir, ja fa uns quans anys. Així que dit i fet cap a la Noguera. Quan arribem a l'aparcament ens trobem a una parella que s'estan equipant, vaja se'ns han avançat, ens comenten que son de Pamplona i estan fent una volta per Catalunya aprofitant les vacances de Setmana Santa.

trobareu una bona ressenya al bloc escalatroncs
Començo jo i així faré els llargs que no vaig fer l'altre cop. La via m'ha agradat força mantinguda en una dificultat de IV+,V, amb un curt passatge de V+. Son 6 llarg de placa amb bona presa de mans que vas trobant a mesura que puges. Cal destacar la mantinguda placa del tercer llarg (V) i la darrera placa del quart (V+), sobre equipat. Aquesta és una via per gaudir i que t'agradaria que tingués uns quans llargs més. El temps ens ha acompanyat amb sol. Una bona escalada clàssica. Per Antoni Gómez i Joan Asín.

l'Antoni a peu de via

segon llarg

a la magnífic tercer llarg

al díedre del 4art llarg

a la R4

sisè llarg

arribant al cim

al cim

dilluns, 29 de març del 2010

ROC DE BENAVENT, Gran placa, via CHIRICAHUA ROC

29/03/10. Avui havia quedat amb en Ferran i s'apunta també l' Agustí. Fa temps que tinc en cartera anar a escalar a Benavent, hi passat molts cops, sobre tot quan vaig fer la mili a Tremp. En veure la ressenya de CHIRICAHUA ROC, m'han tornat a venir ganes de pujar per aquestes parets de conglomerat i més havent estat oberta per en Joan Vidal, garantia de bon equipament.
La via va per una cara Oest, és ideal fer-la un hivern a la tarda o un matí a l'estiu. Nosaltres l'hem fet un matí de primavera a la fresqueta, tot i que amb una mica de roba no ha anat malament.
Aparquem just al davant de la paret i amb 10 minuts estem a peu de via. Quan estem preparant el material SORPRESA!!!!, en Ferran s'ha deixat els peus de gat a casa?. Sort que porto dos parells de peus de gat i amb uns mitjons de més sol ventem el problema.
itinerari per on va la via

Cal travessar un camp i al final trobem alguna fita fins arribar a peu de via o veiem la línia de parabolts. Fem el sorteix reglamentari, algun canvi i al final començarà en Ferran, l'Agustí farà les del mig i jo la dos darreres.
ressenya original d'en Joan Vidal, publicada a onaclimb.com

ritual d'equipament a peu de via, amb una postura molt torera de l'Agustí
El primer llarg comença a l'esquerra d'una llastra adossada, la roca és de conglomerat amb còdols arrodonits i coberts d'uns micro líquens, hi ha encara alguna pedra per saltar, mica en mica li agafes confiança. Uns passos de placa (V+) porten al díedre que forma la llastra i la paret (6a), un cop dalt un altre placa (6a) ens deixa a la R1.

El segon llarg segueix una mantinguda placa amb tendència a l'esquerra, comença amb una dificultat de V+, desprès un tram de 6a/A0, però que en Ferran l'allibera comenta que pot ser 6c, passat aquest tram la dificultat baixa una mica (V) fins a la R2.

El tercer llarg surt a l'esquerra amb un primer pas d'A0, continuem flanquejant (V+/V), un tram més fàcil cap a la dreta ens deixa sota d'un passatge desplomat (A0), uns metres més (IV) i entrem a l R3.

El quart llarg un altre sortida desplomada A0 dona plas a una placa mantinguda (V+,V), que és va ajauen (IV) fins entrar a la R4, en una cova força acollidora tot un niu l' Àligues.
El cinquè llarg surt per l'esperó uns passos força verticals (6a,V+), seguim per un terreny ajagut a la dreta, cal controlar la roca, fins a trobar una corda que ens entra a la R5.

El sisè llarg surt per un mur amb 5 passos d'Ae, el Ferran com no en lliure, seguim en tendència a la dreta (IV), trobem un ressalt (V,V+) i desprès la dificultat va caient fins el cim R6 en un arbre.

Pel descens seguirem la carena cap el sud, direcció al Poble de Benavent, fins trobar una pista uns metres més endavant trobarem unes fites que ens indiquen l'entrada una canal equipada per un baixarem fins els camps i pista on hem deixat el cotxe.

La via ens ha agradat, ben equipada amb parabolts del 10, dificultat obligada de V/V+, roca acceptable de tacte especial que millorar amb el pas de cordades. Pot ser una clàssica per conèixer el lloc. Cal dur només unes 15 cintes exprés i reunió, estrep útil.

Per Agustí Pallares, Ferran Àlvarez i Joan Asín.

primers metres 1er llarg

al díedre del 1er llarg

a la mantinguda placa del 2ºllarg

al flanqueig del 3er llarg

a la placa del 4art llarg

la quarta reunió

l'Agustí arribant a la R5

en Ferran arribant al cim

al cim

diumenge, 28 de març del 2010

Excursió amb raquetes la Cerdanya. Coll de Pam, estany de la Pradella

28/03/10. Avui hem anat a fer una excursió amb raquetes, ja en teníem ganes. La excursió escollida ha estat anar des del coll de Pam a l'estació d'esquí de Font-Romeu fins a l'estany de la Pradella, que va per l'obaga i ben segur que encara hi haurà prou ta neu.

Sortim per les pistes d'esquí hi aviat trobem un indicador a la dreta que ens indica el llac de la Pradella i el de les Bulloses. Seguim per un camí al costat de les pistes fins a sortit a un creuament de pistes, les travessem i trobarem un altre indicador. A partir d'aquest punt ens endinsem al bosc anant seguint discretes marques grogues fins a torbar un camí més ample que ens du a l'estany de la Pradella i al Refugi del mateix nom, amb prou bon estat.
Hem trobat neu tot el camí tret d'algun passatge aïllat, el també ens ha acompanyat. La tornada la fem pel mateix camí de l'anada. Recomanable.
Per Montse Pueyo i Joan Asín

inici seguint per les pistes d'esquí

pel bosc

arribant al Refugi i al llac

al prat del refugi



camí de tornada

divendres, 26 de març del 2010

MIRADOR DE SANT JOAN, Integral Josep Barberà i Suqué

26/03/10. Avui amb en Manel anem a fer una via recent cuinada pels infatigables germans Masó i com no un altre enllaç d'agulles ben trobada com ens tenen acostumats. També ens porten a un racó poc conegut i trepi xat.
El nom de la via dedicat a Josep Barberà, home tossut i persistent que vaig tenir el goig de conèixer quan és va emperrat en enllumenar el seu Cavall Bernat, amb els dos cops que és varem fer escalades durant 24 hores al Cavall.
El dia avui és radiant i Montserrat te una lluminositat excel.lent, la temperatura també és bona, però sempre hi ha alguna cosa que no va a l'hora. En aquest cas és una cara Oest i el vent que bufa és fred.

L'aproximació la fem per Sant Joan, pujada amb medis mecànics i després un passeig fins a peu de via on trobarem el nom picat a la pedra. Trobareu la informació feta pels germans Masó a ressenya.net


ressenya germans Masó

El primer llarg va per una placa amb els primers metres amb molsa i una mica humit, però enseguida millora, trabem dos espits i desprès s'ajeu força, fins un ressalt amb un altre espit. Didicultat de IV.
El segon llarg és el clau de la via, va per una placa vertical, ben assegurada i amb bona roca. El llarg és pot fer al gust (A0) tot i que és fa força be. La fem amb les mans gelades, el sol no ens tacarà fins al proper llarg.
El tercer llarg és de tramit un ressalt de III i una rampa fins el cim de la primera agulla (Punta PAM a PAM). Una baixada per un camí ens deixa al peu de la segona agulla.
El quart llarg, segueix un altre placa amb un primer tram vertical amb una dificultat de IV,IV+, desprès s'ajeu fins a la reunió sota d'un desplom. Aquí trobem un minipot amb el llibre de visites, hem fet la segona ascensió.
El cinquè llarg te una sortida potent amb un passatge desplomat, per la dreta trobarem bons cantells i forats per poder fer una bona tibada, després s'ajeu fins a la reunió.
Un canvi de reunió ens deixa al cim que és un bon mirador, al fons amb el Pirineu nevat.
Via per conèixer un lloc amagat amb ambient, amb una dificultat obligada de V. En quan al material cal portar unes 12 exprés i opcionalment algun alien i friends mitjans, nosaltres només hem posat un mitja al primer llarg.
Per Manel Benavent i Joan Asín


en Manel al primer llarg

a la placa del 2ºllarg

a la placa del 2ºllarg foto d'en Pere

a la placa del quart llarg

el pot de visites a la R4

desplom del cinquè llarg

arribant a la R5

al cim

dissabte, 20 de març del 2010

La Cajoleta, via Juan Rayos

20/03/10. Aquests dissabte he quedat amb en Jesús que fa temps que no escalem plegats. Posar-se d'acord en la via a fer ens ha costat lo seu, uns 80 anys arrossegant-se per les parets entre els dos te aquestes coses, al final però la trobem, la Juan Rayo de la Cajoleta.

El dia no esta del tot clar, quan arribem a peu de via la cosa ha canviat i ja toca el sol. Sí, si el sol avui sembla que no passarem fred. Per entrar a la via trobem encara restes de neu. Ara toca repartir-ne els llarg, al final decideix la pedreta, comença en Jesús.

El primer llarg segueix una placa ajaguda de IV, assegurada amb dos parabolts. Quan en Jesús arriba la reunió s'anima i empalma el segon llarg. Comença amb un desplom amb burils, seguits però de l'època, una sortida en lliure molt difícil per anar a agafar un forat amb bona presa, segueix per la placa en V mantingut fins un altre ressalt que és deixa fer en Ae/V.

El tercer llarg va per una magnífica placa vertical on cal anar buscant les preses, amb les assegurances justes.

El quart llarg surt a la dreta, pont de roca, pugem vertical i anem en tendència a l'esquerra fins a trobar una reunió, dificultat de IV.

El cinquè llarg de tràmit fins el cim, III,II, la reunió és munta a la instal·lació de ràpel.

El cim te una vista preciosa de l'aresta Arcarons i la resta de Plecs,Mongros, Talaia, etc.

Via recomanable, amb un pas força difícil de sortida d'estreps al segon llarg. La via esta equipada, portar alguna baga per a merlet, darrer llarg. Nosaltres portàvem aliens i camelots fins el u però no els vam fer servir.

Per Jesús Carruesco i Joan Asín

En Jesús tantejant la rimaia

arribant a la R2

a la vertical placa del tercer llarg

sortida en flanqueig quart llarg

Jesús a la R4

prenent el sol al cim

dilluns, 15 de març del 2010

Timbaler del Bruc, via IVAN

14/03/09. Aquest diumenge, només podia fer una matinal, la previsió era bona per fi un dia amb sol, a la temperatura encara li manca grau, però tot arribarà. Quedem amb en Manel per anar a Montserrat Sud, desprès d'esmorzar li proposo una via que em van recomanar, en Pere F. i en Pere Joan B., un dia que vam dinar plegat a Ca l'Anna. La via es l'Ivan del Timbaler del Bruc, a la zona del Vermell, ha estat reequipada amb parabolts del 8 i de 10 a les reunions, encara queden però alguns espits en prou bon estat.
Deixem el cotxe a l'aparcament del Vermell, bastant pler per cert. L'aproximació és rapida pugem direcció al vermell i el Timbaler del Bruc és la primera agulla de la dreta.

A peu de via ens dividim la via en Manel farà les dos darreres i jo les tres primeres.

El primer llarg comença per una bavaresa amb bona presa, fins arribar a una parabolts, seguim per una díedre, on cal vigilar la roca de la banda esquerra (descomposta), tot i que la dificultat és de V, la roca li posa un plus. R1 20m.

El segon llarg surt per una bavaresa espectacular, que és deixa fer força be, (V,V+). Segueix un flanqueig a l'esquerra, és pot posar un alien groc en una fissura, per una placa desplomada, passem en Ae,V+, la ressenya marca 6a+, després del flanqueig encarem una placa, on cal anar buscant el passatge, la dificultat baixa V, fins a la reunió. R2 30m.

El tercer llarg és de transició, a anar a buscar la reunió en una canal de l'esquerra, cal controlar la roca solta, III,IV. La reunió la faig en una arbres, després descobreix-ho que esta muntada a la placa, però pinta incòmoda.

El quart llarg li toca a en Manel, una mica de Tarzan per l'arbre i a la placa, un flanqueig a l'esquerra curiós si més no, de presa petita deixa sota una placa vertical, ben assegurada, però cal anar fent sortides Ae, 6a (6b) . Superat el tram de placa segueix per una fissura fins a sortir a una zona més ajaguda per entrar a la reunió. R4 30m.

El darrer llarg, fem un flanqueig fins a una fissura díedre, sota el sostre. Un parell de passos d'A1, seguim pel díedre per un passatge molt elegant. Llàstima que no duri més. R5 20m.

Via curta però intensa, dificultat obligada V+/6a, equipada amb parabolts de 8 als llargs, de 10 a le reunions, també és troben espits i claus. Nosaltres vam porta el semàfor d'aliens i friends fins el 2 de camalot, útils a les dues primeres tirades.

El descens és rapit, baixem fins el coll hi anem a buscar una canal a l'esquerra fins a trobar un camí.

pel Manel Díaz i Joan Asín


arribant a la R1










acabant el flanqueig i entrant a la R2






a l'herbosa R3

a la placa del quart llarg










al sostre i díedre del cinquè llarg






tot i el sol el vent és gelat