SERRA DE SANT JOAN, via TAL COM RAJA

situació de la via

26/02/11. La Serra de Sant Joan va lligada a itineraris d'aventura. A finals dels 90 i primers del 2000, és van començar a obrir vies entre esperons i panys de paret, sempre però amb un acompanyament de vegetació, poc equipament i recerca de l'itinerari, Vies que un cop escades et deixen records de tots tipus. Aquest dissabte teníem clar d'anar-hi, el no estava tan clar era la via. Durant l'esmorzar, hora de debat, una ullada a les ressenyes al Thaussà ens fan decantar cap a la "Tal com raja".

El dia és presenta de primavera total, tot que hem trobat boires per Oliana i la temperatura baixa, quan aparquem el sol ja és nota de valent.

La via està poc equipada, amb trams de vegetació però que no molesta, trobarem passatges força atlètics. Cal portar un joc de tascons, aliens i friends fins el dos de Camalot. La dificultat obligada sense utilitzar estreps és de 6a.

la ressenya

La via és troba a la banda de Montenisell de la Serra de Sant Joan. Pugem per la primera pista que surt de Montinessell a ma dreta, fins a  trobar un marcat revolt cap a la dreta, on  deixem el cotxe  en un petit aparcament per a dos cotxes, prop de la paret. D'aquí surt un camí que flanqueja tota la paret en direcció Oest. El seguim fins a trobar l'esperó per on va la via, després de passar per l'esperó de Montinessell molt visible.

A peu de via podem veure un pitó amb anella a uns tres metres a la dreta d'un marcat díedre i un pont de roca més a dalt a l'esquerra..

El primer llarg comença amb un pas fort, on trobem roca escamosa que convida a tirar del pitó, seguim pel díedre amb dificultat mantinguda fins que podem  flanquejtar a la dreta a buscar  un esperó per on seguim  i la dificultat baixa fins arribar a la R1.

El segon llarg segueix el díedre fins arribar a un pitó, un flanqueig amb passos d'adherència a la dreta ens deixa sota una zona de blocs i fissures un pel desplomades, assegurat per un espit i que cal reforçar amb algun friend. Superat l'atlètic ressalt sortim a una zona on baixa la dificultat però cal controlar la roca fins a la R2.

El tercer llarg surt a la dreta per anar a buscar un marcat esperó que seguim amb una dificultat de III i IV. El llarg és de 50 metres justos.

El quart llarg va a buscar una placa ajaguda on trobem un espit abans d'un ressalt vertical, és pot posar l'alien petit en una fissura. El passatge és força atlètic. Superat el ressalt seguim per una zona de blocs fins a la R4. 

El cinquè llarg surt a l'esquerra a buscar un díedre desplomat, a protegir, amb dificultat mantinguda, primer anem pel díedre i després per la placa de l'esquerra. Un cop superat la dificultat baixa fins arribar a la R5.

Aquí recollim el material, travessem el bosquet penjat, baixant una mica per anar a buscar un ressalt que hem de superar per arribar al cim. Seguim la carena direcció est fins a baixar en tendència  a l'esquerra direcció a una casa que agafem com a referència, fins a trobar la pista que ens porta a on hem deixat el cotxe.

Per acabar el dia ens regalem un bon dinar al restaurant de Montinessell. 

Per: Xavier Samsó, Felip Linares, Juan Carlos Sánchez i Joan Asín

mantingut díedre del primer llarg

seguint el díedre i superant el ressalt atlètic del seon llarg

sortint de la R2 a buscar l'esperó del tercer llarg

superant la placa del quart llarg i entrant a la R4

al mantingut díedre del cinquè llarg

al cim

amb la feina feta i la panxa plena

PARET DEL DOLL, via MANOWAR

Paret del Doll, itinerari via MANOWAR

24/02/11. Qui no ha mirat una i un altre vegada aquesta paret, tot anant cap a Terradets. Tan a prop i tan lluny a l'hora. Una vegada amb en Jaume vam anar xemeneia Picazo-Cullell, anàvem sense ressenya i no vam trobar la sortida de la cúpula final, volíem sortir per la dreta però després ens vam assabentar que era per l'esquerra. La cosa va acabar rapelant la via i un bivac improvisat prop del pantà. Encara esta pendent aquesta via, la més assequible d'aquesta Paret.

L'altre via clàssica ,però amb una dificultat més exigent és la Manowar. Quan quedo amb en Ferran li proposo aquesta via, a ell tot i estar fent 7a en esportiva, aquestes vies també li van.

És pot trobar una bona explicació de l'aproximació i descens  a ressenya.net i un bon croquis de la via a la nochedelloro

Un cop al alt de la Fontllonga. Seguim una pista de terra direcció sud fins arribar a unes torres elèctriques on deixem el cotxe. Anem direcció nord a buscar una pista que a mà esquerra va cap un coll. Quan acaba la pista comença un camí on anirem trobant fites. El camí és obra d'enginyeria natural que buscant el pas entre grades i ressalts. El camí baixa fins prop del pantà, hem d'anar a l'esquerra a buscar el peu de la paret, la seguim fins que canvia d'orientació, quan trobem un arbre que ens obliga a passar per sota, uns metres més endavant trobarem l'inici de la via una fletxa i espit visible.

El primer llarg comença amb un desplom important un pas d'Ae i sortir per la placa força obligada  la paret s'ajeu, la continuació recomana da és anar a l'esquerra a busca una mena d'esperó, l'altre opció que hem fet nosaltres és seguir recte a buscar una placa que la superem en tendència a l'esquerra, dificultat obligada sense poder assegurat i roca escamosa. Superat aquets pas pugen per l'esperó fins a la R1.

El segon llarg segueix per un díedre i  placa, que en tendència a la dreta va a buscar un marcat díedre, el seguim fins sota un sostret on flanquegem a l'esquerra per pujar  per una fissura on trobem un pitó, passem a la placa de la dreta, espit, amb presa petita de mans i peus amb adherència, uns metres amb més presa abans d'entrar a la R2. Aquí ja veiem com anirà la via, en tot el llarg només hem trobat un pitó i un espit.

El tercer llarg va per un magnífic díedre, on només hi ha un pont de roca equipat, de dificultat contínua amb dos ressalts una mica més difícils. R3 en un balconet a la dreta.

El quart llarg és de transició pujar fins una llastra i en tendència a l'esquerra és van superant ressalts fins a muntar la R en un arbre, baga.

Travessem la feixa fins a la base d'un marcat díedre i una torre, fletxa i TAK picat. Des d'aquí la sortida no és veu gens clara ??.

El cinquè llarg segueix tot el díedre amb la mateixa tònica, trobem algun pont de roca,   dificultat mantinguda amb ressalts més difícils al mig i entrant a la reunió. La R5 és munta en un balcó amb vistes.

El sisè llarg és curt i cal flanquejar a la dreta, més espectacular que difícil, fins l'altre costat de la torre on muntem la R6.

El setè llarg surt a la dreta a buscar un marcat díedre, mantingut en una dificultat de V, on només trobarem dos ponts de roca.

El vuitè llarg, comença per una placa que ens porta sota d'un desplom amb una fissura ampla, uns passatges obligats per placa i fissura ens deixen a una zona on la paret per verticalitat, seguim per una fissura fins el ressalt final, una placa desplomada amb bones preses i assegurada amb un pitó i tres ponts de roca, un cop superada sortim a una zona més fàcil, nosaltres no hem trobat la R hem improvisat una.

Un darrer ressalt ens deixa al cim.

Pel retorn cal anar seguin traces i la intuïció a prop de la paret direcció al coll on retrobem la pista del camí de l'aproximació.

En resum via atlètica i exigent, on cal portar friends del 0 el 4 de Camalot, tascons i unes 14 cintes. A la via tret dels passatges més difícils on trobarem alguna assegurança la resta és a equipar. En referència a la roca trobarem de tot, alguns trams a controlar i uns altres de bona.

Per Ferran Álvarez i Joan Asín

Entrada explosiva al primer llarg

al segon llarg

al díedre del tercer llarg

sortint a la feixa

al díedre del cinquè llarg

arribant a la R6 final d'un flanqueig amb vistes

al díedre del setè llarg

al passatge més obligat del vuitè llarg

amb la feina feta.

CAM NOU BARRIS, via IMMA

CAM NOU BARRIS

 23/02/11. La tarda encara no dona per molt la primera intenció era anar cap a la Plantació, però se'ns ha fet una mica tard, així que canviem de plans. Al final els hi proposo anar a fer la via IMMA a CAM NOU BARRIS que l'Antoni i Lambert no l'han fet.

Una via agradable amb els seus passos i un darrer llarg amb algun pas d'Ae.

Per Lambert, Antoni Gómez i Joan Asín.

al primer llarg

la R1 un balcó amb vistes i al segon llarg

l'Antoni al tercer llarg i Lambert als passos d'Ae

a la R3

EXCURSIÓ AMB RAQUETES, Pla dels Avellans, Estany de les Bulloses, Ref de l'Estany de la Pradella , Pla dels Avellans

itinerari en cercle

19/02/11. Amb un matí assolellat i amb més neu de la que ens esperàvem ens arribem fins la zona del Estany de les Bulloses per fer una excursió amb raquetes. Quan arribem al pla dels Avellans, seguim fins a trobar la barrera que impedeix el pas, on deixem el cotxe. 

Avui la intenció és fer una excursió en cercle. Ens calcem les raquetes just a la barrera, seguim la pista força innivada, tret d'algun petit tram però que és pot anar passant.

Després d'un pronunciat revolt la pista enfila direcció a l'estany de les Bulloses, una mica abans d'arribar-hi agafem un trencall a l'esquerra amb indicacions de l'estany de la Pradella. Seguim rastres que ens porten fins el Refugi de l'Estany de la Pradella, d'aquí agafem el camí  amb les indicacions del pla de Avellans i coll de Pam. Al cap d'una estona trobem la desviació del Coll de Pam que surt a la dreta, seguim recte fins arribar al final d'un telecadira, prop de l'aparcament on hem deixat el cotxe.

Excursió agradable d'una durada de tres i mitja  a quatre hores, amb bones vistes.

Per Montse Pueyo i Joan Asín

per la pista amb força neu

després del revolt prop de l'estany de les Bulloses

agafem el trencall direcció a l'estany de la Pradella

seguint les traces

al fons els Pics Perics i l'estany de les Bulloses

refugi de l'estany de la Pradella

pel mig del bosc al camí de tornada

al tram final

de tornada al pla dels Avellans

LA CODOLOSA, via del Díedret i Cara Oest

la Codolosa Oest

16/02/11. Aquesta tarda hem anat a treure una mica més de punta a la Codolosa. Comencem per la via del Díedret, que m'han fet venir ganes d'anar-hi els Kutrescaladors. Per arribar a peu de via cal entrar i visitar la curiosa cova. La via comença a l'extrem esquerra on trobem una teula. Dos llargs agradables amb un pas delicat per entrar a la R1, hem trobat un espit i un burí. Al segon llarg només hem trobat un pitó al peu del díedre on també hi ha uns passatges de IV+. És poden posar micros per a complementar les assegurances. Via agradable de dificultat màxima de IV+. Pel descens anem en tendència a l'esquerra pujant i flanquejant fins a trobar el drecera del Frai Garí.

Com encara ens queda una mica de temps fem una de les vies de la cara Oest que podeu trobar al bloc Sibesmessanapren,  fem la de 6a amb una entrada potent, després un tram vertical amb bona roca, que un cop superat és va ajauen la placa. Un segon llarg de tràmit per una rampa fins un ressalt de IV i entrar a la R2. Un ràpel de 50m ens deixa a peu de via.

Per Antoni Gómez i Joan Asín

Curiosa la cova

primer llarg de la via del Díedret

després del pas d'entrada de 6a a la via de la cara Oest

ressalt del segon llarg

Flautats, La Cadireta del Diable, via GEEB

12/02/11. Aquesta via la vaig fer l’any 77 amb bota rígida, el talabard de pit amb algun complement per les cames, pitons de totes mides, etc. La via és d’aquelles que recordes per l’entorn, un del primers sostres que vaig fer, la soledat del lloc, una clàssica d’essència Montserratina, buscant els díedres i fissures fins atacar el bastió directament amb artifial fins a superat el sostre. Quan vaig veure als foros que s’havia reequipat o restaurat, em van venir ganes de tornar-hi. Curiosament no han aparegut repeticions, podeu trobar informació al bloc d’en Bullarolas.

Quan quedo amb en Felip em dius on vulguis però que no sigui al Serrat dels Monjos, vaja de fet en tenia una de preparada, li faig tres propostes i escull la cadireta del Diable a Flautats de fet ell no hi ha estat encara pels Flautats.

La Cadireta del Diable

Ens trobem a Monistrol, suposem que Montserrat encara hi és doncs la boira ho tapa tot. Quan arribem a l’aparcament abans de la tanca d’entrada del Monestir, la boira espessa està instal·lada. L’aproximació volíem pujar pel camí directe dels degotall, però no el trobem i acabem pujant pel monestir i Sant Benet. Un cop al pla de trinitats agafem el camí que surt a l’esquerra i puja cap els Flautats, un darrer tram pel bosc frondós buscant traces ens deixa al peu del díedre del primer  llarg.

la ressenya

La boira l’hem deixat a baix i el dia és esplèndid, com què sens ha fet una mica tard  el sol ja esta més a dalt just a l’aresta. Avui la pedra decideix i em toca començar.

El primer llarg segueix el díedre on anirem trobant alguns pitons i un tac de fusta, on cal posar micros i friends, uns primer metres verticals fins un tac de fusta ens donem l’entrada després s’adreça força on cal anar buscant el passatges i controlar la roca, arribats a una llastra la dificultat baixa una mica fins a la R1, 30m. Ha sortit força bé amb algun repòs.

El segon llarg pel Felip que s’ha quedat ben gelat, segueix pel díedre amb dificultat mantinguda on cal anar concentrar fins arribar a un llaví que ens marca un flanqueig a la dreta per terreny més fàcil per agafar un esperó  sense assegurances fins a la R2, 30m. Aquesta també a sortit bé.

El tercer llarg segueix una fissura  amb dificultat mantinguda, al mig fem un pas d’A0, fins a sortir a l’esperó de l’esquerra que per terreny més fàcils ens porta a la R3, 25m. Cal posar algun micro / friend.

El quart llarg agafa directament la placa que porta a sota al sostre a cop d’expansió, l’original de cargols amb plaquetes o no, espàrrecs amb fil ferro i parabolts de 10 intercalats. Ens hem deixat les plaquetes i fem servir tascons. Al mig trobem un pas molt llarg amb una petita sortida de V+, abans d’arribar a la reunió és surt en lliure. R4, 35m. L’equipament original te visible el deteriorament del pas del temps que donem vida a l’adrenalina suavitzada pels parabols intercalats.

El cinquè llarg, és pot sortit fàcilment per la dreta o pel sostre, ja que hi som tirem pel sostre ben equipat amb parabolts amb sortida de V fins el cim on trobem la R5, 15m.

La cosa no acaba una cavalcada pel flautats pujant , baixant, algun ràpel ens deixa a la canal entre la Trompo de l’Elefant i la Mòmia.

El reequipament a consistit en posar 2 parabolts a la reunions i alguns en punts concrets tret del sostre que s’han canviat tots, conservant el caire de la via fins aquí totalment d’acord però el meu dubte està quan reequipem l’Ae, quan el material de l’obertura esta fet pols però intercalem parabolts  de 10, considero que és un sí però no. Crec que en els Ae quan és restauri, primer cal fer neteja i després posar peses més discretes.

En resum via exigent on cal dur els micros , friends fins el 2 de Camalot, 18 cintes, plaquetes i tascons. Bona via per viure l’essència Montserratina dels anys 60/70.
Per Felip Linares i Joan Asín.

al díedre del primer llarg

seguint el díedre i començant el flaqueig del 2º llarg

al díedre i aresta del tercer llarg

a l'Ae descarregant adrenalina entre parabolts

darrers metres després de passar el sostre

seguim amb puja baixa per Flautats

la Cadireta del Diable

de retorn a Sant Benet

PELADET ORIENTAL,retorn a la via CITA A CEGUES

5/02/11. Quan en Manel i en Juan Carlos van fer la via Cita a Cegues i van publicar el post, en Jesús deia: “¿Y ahora, quien me llevara a mi...?”. Aquest dissabte quedo amb en Jesús per anar-hi, jo tinc pendent de fer de primer els llargs que va obrir en Llorenç i que tan bé deixen les repeticions.

Parada obligatòria per esmorzar a Can Cirera de Vilanova de Meia, aprofitant per fer una repassada a les ressenyes tot agafant feina per fer en properes visites a la Zona. Quan agafem la pista per anar cap a Rúbies, sorpresa neu??? Doncs si tota la pista està plena de neu de la darrera nevada del passat cap de setmana!!. Amb cura i la tracció a les quatre rodes podem arribar a Rúbies. 

Peladet Oriental

Altre cop aquesta sensació de soledat, amb un dia esplèndid i el sol escalfant les parets. Preparem el material sense preses, que al sol s’està força bé, però ens hem de decidir, així que comencem el fort pendent que t’escalfa de cop. Després de la primera pujada el camí flanqueja per terreny en poc pendent fins agafar el desviament que ens porta a peu de via.

Amb bona temperatura despleguem el material. Comença en Jesús, primer per la placa, segueix el pas desplomat amb una petita ajuda i el díedre mantingut, on ja falta el segon clau, és pot protegir amb un tascó.

El  segon llarg força mantingut, realment és agraït, ben assegurat i amb un tram mantingut, és pot reforçar amb algun friend, en el meu cas només hi utilitzat les assegurances fixes i una savina.

El tercer llarg quan el vam obrir va ser el llarg clau per esquivar la zona desplomada tot buscant el punt més feble. Sortida vertical per acariciar la grossa llastra? Que no cau ni caurà. Superat en A0 el tram més llis cal  anar a l’esquerra, on s'han endut un altre pitó, per terreny més fàcil arribem a la feixa.

El quart llarg li tenia ganes, força mantingut amb un pas al mig que no hi ha manera de passar en lliure, A0. Flanqueig per sota el desplom i díedre on la roca ja ha millorat molt amb les repeticions.

El darrer llarg per a recuperar, té un primer tram que t’agradaria que duressin metres i metres. També s’han endut una baga que hi havia al arbre on hi ha el pot de registre.

La via amb les repeticions està quedant força bé, sobre tot els dos trams amb roca delicada que hi havia al 3er i 4art llarg. De mica en mica les assegurances també és van sanejant, encara però sense fer mal, és pot posar algun tascó , friend o  bagues.

Amb en Jesús un cop al cim ens hi estem una bona estona identificant els cims nevats del Pirineu i altres indrets, al final però tirem cap avall.

Per Jesús Carruesco i Joan Asín.

Jesús al primer llarg

mantingut segon llarg

tercer llarg sortida de la R i al passos d'A0

Flanqueig sota el desplom al quart llarg

Jesús gaudint del cinquè llarg

a la R del cim amb Montserrat al fons

restes de neu al Cim