diumenge, 27 de febrer del 2011

SERRA DE SANT JOAN, via TAL COM RAJA


situació de la via
26/02/11. La Serra de Sant Joan va lligada a itineraris d'aventura. A finals dels 90 i primers del 2000, és van començar a obrir vies entre esperons i panys de paret, sempre però amb un acompanyament de vegetació, poc equipament i recerca de l'itinerari, Vies que un cop escades et deixen records de tots tipus. Aquest dissabte teníem clar d'anar-hi, el no estava tan clar era la via. Durant l'esmorzar, hora de debat, una ullada a les ressenyes al Thaussà ens fan decantar cap a la "Tal com raja".
El dia és presenta de primavera total, tot que hem trobat boires per Oliana i la temperatura baixa, quan aparquem el sol ja és nota de valent.

La via està poc equipada, amb trams de vegetació però que no molesta, trobarem passatges força atlètics. Cal portar un joc de tascons, aliens i friends fins el dos de Camalot. La dificultat obligada sense utilitzar estreps és de 6a.

la ressenya
La via és troba a la banda de Montenisell de la Serra de Sant Joan. Pugem per la primera pista que surt de Montinessell a ma dreta, fins a  trobar un marcat revolt cap a la dreta, on  deixem el cotxe  en un petit aparcament per a dos cotxes, prop de la paret. D'aquí surt un camí que flanqueja tota la paret en direcció Oest. El seguim fins a trobar l'esperó per on va la via, després de passar per l'esperó de Montinessell molt visible.

A peu de via podem veure un pitó amb anella a uns tres metres a la dreta d'un marcat díedre i un pont de roca més a dalt a l'esquerra..
El primer llarg comença amb un pas fort, on trobem roca escamosa que convida a tirar del pitó, seguim pel díedre amb dificultat mantinguda fins que podem  flanquejtar a la dreta a buscar  un esperó per on seguim  i la dificultat baixa fins arribar a la R1.
El segon llarg segueix el díedre fins arribar a un pitó, un flanqueig amb passos d'adherència a la dreta ens deixa sota una zona de blocs i fissures un pel desplomades, assegurat per un espit i que cal reforçar amb algun friend. Superat l'atlètic ressalt sortim a una zona on baixa la dificultat però cal controlar la roca fins a la R2.
El tercer llarg surt a la dreta per anar a buscar un marcat esperó que seguim amb una dificultat de III i IV. El llarg és de 50 metres justos.
El quart llarg va a buscar una placa ajaguda on trobem un espit abans d'un ressalt vertical, és pot posar l'alien petit en una fissura. El passatge és força atlètic. Superat el ressalt seguim per una zona de blocs fins a la R4. 
El cinquè llarg surt a l'esquerra a buscar un díedre desplomat, a protegir, amb dificultat mantinguda, primer anem pel díedre i després per la placa de l'esquerra. Un cop superat la dificultat baixa fins arribar a la R5.
Aquí recollim el material, travessem el bosquet penjat, baixant una mica per anar a buscar un ressalt que hem de superar per arribar al cim. Seguim la carena direcció est fins a baixar en tendència  a l'esquerra direcció a una casa que agafem com a referència, fins a trobar la pista que ens porta a on hem deixat el cotxe.

Per acabar el dia ens regalem un bon dinar al restaurant de Montinessell. 

Per: Xavier Samsó, Felip Linares, Juan Carlos Sánchez i Joan Asín

mantingut díedre del primer llarg

seguint el díedre i superant el ressalt atlètic del seon llarg

sortint de la R2 a buscar l'esperó del tercer llarg

superant la placa del quart llarg i entrant a la R4

al mantingut díedre del cinquè llarg

al cim

amb la feina feta i la panxa plena

6 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Es veu fiero el diedre del primer llarg! aquesta via no la tenia present i sembla prou maca. Gràcies per la informació.
Bon acabament de via, aquest me l'apunto també!!

joan asin ha dit...

Jaume escalada d'aventura, bona companyia i bon dinar, un dia complet i després el Barça va guanyar. La via be cal treballar-la.

lux ha dit...

Si, apuntada queda! s'acumula la feina a Montanisell , pero ja va bé que encara queda hivern... Gràcies!
això si ja anire mentalitzada!

Gatsaule ha dit...

La via no es veu malament, però m'han entrat ganes de provar el restaurant. Què tal?

Nosaltres vam passar-hi dissabte, amb més caloreta i algun núvol més que diumenge, pel que veig.

joan asin ha dit...

Ei Lux mentalitzat en terreny d'aventura, je,je
Joan nosaltres vam estar el dissabte, el restaurant és una visita obligada, nosaltres sempre que dona temps hi anem.

Mingo ha dit...

Felicitats Joan