ESPERÓ NORD EST. PIC DE LA VALLETA.

27/07/23.  L'Esperó nord est del Pic de la Valleta és una clàssica imprescindible, 41 anys després d'haver-la fet amb el Ramón Samarra, tornem amb el Ramir què no l'ha fet.

Ara cal deixar el cotxe al coll de Pimorents, hem estat 10h de cotxe a cotxe, 2:30h aproximació, preparació material, 4h de via, recollida de material i 2:30h de tornada.

A la pujada hem anat per l'esquerra  de la vall, però és millor pujar pel camí de la dreta.

Una clàssica imprescindible.

Per: Ramir Aparisi, Joan Asín.

DADES

Primera ascensió: 1959.

Per: Jean-Pierre Bobo, Cases i Diet   

Equipament: Pitons, algun pont de roca i algun parabolt (ràpel), algun friend.  

Material: 14 cintes exprés, joc de friends del totem negre fins el C3, repetir del totem groc al vermell, bagues per blocs.

Dificultat: 6a atlètic. V+/A0 obligat

Orientació: nord-est.

Roca: Granit

Informació: Roca Calenta

Aproximació: és evident, seguim la pista fins a trobar les pistes d’esquí, pugem una mica més i anem a buscar un corriol què flanqueja a l’esquerra i ens porta a la tartera al peu de les puntes de la Vinyola, flanquegem a l'esquerra a buscar la tartera què ens porta al peu de via en un marcat díedre, pitó a uns 5 m, trobarem fites. 2:30h

Descens: Un cop al cim anem direcció baixem al coll direcció oest i baixem per la tartera, entretinguda. Un cop a baix hem d'anar a l'esquerra on trobarem fites què ens porten al camí de l'aproximació. 2:30h.

Primer llarg, segueix un marcat díedre, pitó visible seguim i anem a l'esquerra a buscar la R1 en un ressalt.

Segon llarg, seguim pel díedre vertical i mantingut, sortim a l'esquerra i per terreny més fàcil arribem a la R2.

Tercer llarg, té 55m, nosaltres l'hem partit. Sortim a la dreta i seguim per un díedre secundari per anar a la dreta a buscar el díedre principal, pugem pel díedre a equipar fins a un pitó on hem de sortir a l'aresta pas V+/6a (A0), pugem una mica més i trobem un replà amb un pont de roca, nosaltres hem muntat la R inter-mitja. seguim per una fissura díedre fins a la R3.

Quart llarg, també l'hem partit, sortim a la dreta i trobem un passatge atlètic per entrar al díedre 6a (A0), després la dificultat baixa, seguim i a l'alçada d'un parabolt (ràpel?) muntem R opcional en un gran bloc. Flanquegem a l'esquerra i pugem per un díedre amb un darrer tram llis on trobarem 2 pitons i friend encastats, V+ (A0).

Cinquè llarg, flanquegem a l'esquerra i pugem per una marcada fissura a equipar, algun pas de bavaresa. Un cop superada seguim per unes grades més amables fins a la R5.

Sisè llarg, sortim per les plaques de la dreta, pugem verticalment fins a trobar un pitó on hem d'anar a l'esquerra i seguim per l'esperó, R6 a muntar.

De la R6 una grimpada fàcil ens deixa al cim.  

primer llarg

segon llarg

tercer llarg

segona part del tercer llarg

quart llarg

segona part quart llarg

cinquè llarg

sisè llarg

FOTOCIM

Via RIOBI. CALAMÉS. ARIÈGE.

26/07/23. Anem a la Dent d'Orlu amb l'idea fer una via a la vessant est, a l'arribada a l'aparcament ens diuen què a la nit a plogut ??...ens equipem i pugem amb diverses cordades què també van a la vessant est. Quan ja estàvem arribant al coll veiem què un guia amb dos clients està baixant, ens comenta què la paret està molt mullada, uff, sense dubtar ens donem mitja volta. Desprès de valorar diverses opcions ens decidim d'anar a Calamès. 

A Calamés vaig fer el Pilier des Cathares en una primera visita, avui farem la via RIOBI què va a l'esquerra. La via és una combinació de varies vies, totalment equipada amb parabolts i algun pont de roca, anirà bé portar algun fríend.

Al final hem pogut escalar.

Per Ramir Aparisi, Joan Asín.

DADES

Equipament: parabolts i algun pont de roca.

Material: 12 cintes exprés, algun friend opcional.

Dificultat: V+ 1 pas 6a-.

Orientació: sud

Roca: Calcari.

Informació: Calamés.

Aproximació: Haurem d'anar a Tarascon i agafar la carretera què va a Massats i passa pel poble de Calamés. A la sortida del poble trobem un aparcament on deixar el cotxe. Pugem cap el poble i on cop passada l'Església trobem un camí marcat vermell-groc, què ens porta cap a les parets, passat el primer grup de parets, agafem un corriol què ens puja a la zona del Pilier des Cathares, nom pintat a peu de via.

Descens: Del final de via seguim l'aresta cap a ponent fins a una torre de guaites en runes, seguim un camí (fites) què ens retornem a l'aparcament.

Escalada de placa mantinguda en el V-V+ mantingut. Escalda vertical on sempre van sortint les preses. Al tercer llarg, trobem un passatges vertical on cal trobar la seqüència, aquí hem posat un totem negre, passat aquest pas anem a la dreta i pugem per un díedre fins a un parabolt (alt) on hem de passar a la dreta, pas atlètic, on trobem la R4. El tercer llarg té un primer tram de placa tècnica i després segueig una aresta fins a la R5. Aquí fem una canvi de reunió. El darrer llarg, comença per una placa d'adherència, seguit de placa vertical, anem a l'esquerra i pugem verticalment fins el cim.

primer llarg

segon llarg

tercer llarg

quart llarg

sisè llarg

FOTOCIM

Via PIM-PAM. FULLATERA

25/07/23. Quan vam obrir la via PIM-PAM el segon llarg demanava tirar directament pel desplom, però ens vàrem deixar portar per la lògica evitant el desplom, la sorpresa va ser què hi havia una via oberta i què vam coincidir mig llarg amb ella. Avui amb el Ramir hem obert el segon llarg directe pel desplom, quedant amb recorregut propi la via PIM-PAM.

Per: Ramir Aparisi, Joan Asín.

DADES

Primera ascensió: 18/08/2021.

Per: Xavier Samsó, Jaume Galban, Joan Asín.

Segon llarg directe: 25/07/23

Per: Ramir Aparisi, Joan Asín.

Equipament: Semi-equipada, amb parabolts, pitons, bagues en arbres.

Material: 10 cintes exprés, joc de friends fins C2 , alguna baga arbres/becs de roca, tascons opcional.

Dificultat: V/V+.

Orientació: oest

Roca. Granit.

L’aproximació és evident, un cop passat el poble de Carol de Porta, venint de Bourg Madame, fem 2,5 Km i un cop hem passat un túnel sota la via del tren, a l’esquerra hi ha un petit aparcament al costat d’un exclosa, una mica més endavant hi ha un central de l’EDF. Creuem la carretera i trobem una fita què ens porta fins a peu de paret, uns 5 minuts, què ens porten al peu de la via “Ni peur  ni sueur”, parabolts visibles.

El descens entretingut, un cop a la R5 seguim fites en flanqueig a l'esquerra pel bosc fins què  trobem marques taronges i fites què ens retornen a la carretera, al darrer tram trobem tres passatges equipats amb cordes fixes.

Primer llarg de grades fàcils i seguim per un esperó ara ja més vertical fins a sota d'un sostre on fem la R1 50m dos parabolts. 2 parabolts al llarg.

Segon llarg, sortim directament de R1 amb uns passatge atlètics i passem a la placa de la dreta per on pugem, primer amb bones preses i després més de placa, seguim fins a la R2 en un arbre. 4 parabolts, 2 pitons, hi ha un bec on és pot posar una baga. La roca és bona però hi ha algun bloc/pedra a controlar.

Segon llarg original, la primera intenció era tirar directe pel sostre però hi ha uns grans blocs inestables a la vista, decidim flanquejar a l'esquerra  i sorpresa trobem una R pitó i parabolt?, dubtem i seguim per aquesta via? ja què surt pel lloc més lògic, passatge exigent per un díedre a casar un parabolt (pas d'estrep) i sortida atlètica, seguim fins a un arbre on hi ha una baga, seguim per la dreta fins a un arbre on fem la R2, 40m, baga en arbre. 2 parabolts, 1 pitó, 1 baga en arbre. Mirem si hi ha material i deduïm què la via després de la baga del arbre va cap a l'esquerra.

El tercer llarg el fem per una placa d'adherència, sortim a l'esquerra i seguim per un esperó sinuós, fins a una terrassa final on fem la R3, 45m, 1parabolt. 1pitó, 2 parabolts, 1 baga en un arbret.

El quart llarg, segueix un díedre ajagut en tendència a la dreta amb una entrada difícil, un cop superat el díedre, seguim unes grades en tendència a l'esquerra a buscar un ressalt què ens porta a la R4, 45m, 2 parabolts. 4 parabolts.

Fem un darrer llarg de tràmit, una grimpada fins al bosc, R en un arbre (baga).

primer llarg

segon llarg

tercer llarg

quart llarg

FOTOCIM

Via MICKEY MOUSE. ROCA GRIS. MONTSERRAT.

21/07/23.  La via Mickey Mouse és una via què va paral·lela de la via Tarantel·la, seguint l'esperó, però sempre a la dreta, amb assegurances distants. Una via mantinguda i vertical. El llarg més exigent és el segon, 6a+, obligat V+/A0. És recomanable sortir per l'últim llarg de la via Tarantel·la. 

Per: Isabel Notivoli, Ramir Aparisi, Joan Asín.

DADES

Primera ascensió: 2000

Per: Josep Escofet, Jean Charles Peña.

Equipament: Parabolts.

Material: 12 cintes exprés, joc de friends fins C3 si sortim per últim llarg de Tarantel·la

Dificultat: 6a+. V+/A0 obligat.

Orientació: sud oest.

Roca: Conglomerat.

Aproximació: De la Vinya Nova, agafem el camí del Torrent del pont què passa pel peu de la Roca Gris, pugem pel torrent fins a peu de via.

Descens: el tres ràpels 45,50,60 (50+10) per la via Urquiza-Olmo.

Primer llarg, per placa tècnica primer tram V+, després V mantingut, assegurances distants.

Segon llarg, pugem verticalment per un esperó i anem a la dreta a buscar una fissura, pas bavaresa i passem a la placa de la dreta per on seguim, vertical i mantingut, assegurar en un gros merlet, després la dificultat afluixa una mica i seguim per la dreta de l'esperó, assegurances distants, fins a la R2. Primer tram de continuïtat 6a/6a+, V+/A0.

Tercer llarg, sortim a la dreta per una fissura, podem posar algun friend, seguim per l'esperó , sempre a la dreta de l'esperó, fins a la R3.

Quart llarg, segueix l'esperó amb una escalada tècnica mantinguda en el V amb uns primers passos de V+, les assegurances allarguen.

Cinquè llarg, és recomanable sortir pel darrer llarg de la via Tarantel·la, un bon llarg d'autoprotecció. Sortim a l'esquerra i seguim per una fissura/díedre, passem a la placa de la dreta i tornem al díedre què seguim fins el cim.

Si sortim per la via seguim per la placa fins un desplom, passatge atlètic i seguim fins a la R5, des d'on podem rapelar per la via o seguir fins el cim.

primer llarg

segon llarg

tercer llarg

quart llarg

cinquè llarg, sortida Tarantel·la

FOTOCIM