PARET DE L'AERI via CRISTINA GÓMEZ GARCIA

Inf. onaclimb.com

21/04/09. Al sortir de Barcelona el dia no pinta bé esta ennuvolat, però a l’arribar a Monistrol la cosa canvia i a les parets ja li toca el sol. Desprès d’esmorzar una mica anem cap a Santa Cecília.
Durant l’aproximació ens trobem diversos cartells amb les indicacions de que no es pot escalar a la part dreta de la paret de l’Aeri.

La via comença a uns 10 metres a l’esquerra de Easy Rider, el primer llarg segueix tendència a la dreta direcció al díedre, la roca en aquesta part de la via encara no esta neta del tot. Cal anar serpentejant entre assegurances. Un cop al díedre la roca canvia, es passa per la R1 de la E.R. i seguim per tres parabolts un ressalt a la dreta que ens deixen a la R-1.






El segon llarg segueix per la placa a pocs metres de la Fragel . Supera un petit desplom, segueix una placa vertical però amb bones preses (es pot posar un friend en un forat) (IV+) un altre desplom i segueix per la placa fins la R-2.






El tercer llarg va per l’immensa placa, anant navegant tot seguint les assegurances fins la R3.





El quart llarg surt per terreny ajagut seguint tendència a l’esquerra, un mur terrós que s’adreça, fins posar-se sota el pronuncio nat desplom. Les xapes de l’Ae estan molt juntes (placa recordatori CGG). La R-4 es comuna amb la Fragel.

















El cinquè llarg es de transició surt seguint els parabolts de la Fragel i desprès sen va cap la dreta per un díedre assegurat amb espits. R-5 comuna amb ER.
El sisè llarg surt per la placa de la dreta, assegurada amb espits que allarguen, on cal anar serpentejant. La roca esta amb líquens. La R-6 es munta en un arbre.

El setè llarg comença pujant a l’arbre fins agafar l’ Ae, es segueix sense cap problema fins la sortida vertical amb bones presses per entrar a la R-7.




El darrer llarg surt recta i desprès en tendència a l’esquerra, es passa per una reunió de la “Reencuentros”, segueix una placa amb parabolts fins la sortida. L’últim pas es pot assegurat amb un frient, la roca es de pèssima qualitat.


La via sense perjudicis de la proximitat amb altres vies esta força bé, falta el pas de cordades per acabar de netejar alguns passos. La dificultat obligada V+, 6a, més aviat 6a. La via esta equipada però no esta de demès porta alguns alients i friend fins el 1 de Camelot i 20 cintes.
Quan estàvem fent el setè llarg comencen a caure gotes, però al final queda només amb això per sort.
Per: Paco Aranda, Ferran Álvarez i Joan Asín

PARET DE LA RUFA, intent VIA RADAMÓNS DE BOSC

18/04/09 Aquest dissabte la previsió sembla que ens deixarà bon temps pel matí i a la tarda tornaran les tempestes. Amb el Juan Carlos quedem per anar a la via rodamóns de bosc de la paret de la Trufa, recent oberta per Marcel Millet, que acaba de sortir publicada al Blog Alt Urgell. En Felip també s’apunta amb el Cèsar.

Ressenya Blog Alt Urgell

Quan arribem a peu de via veiem que hi ha una cordada que ja estan fent el segon llarg. El primer llarg i sortida del segon estan mullats. El Juan Carlos i jo anirem primer i desprès en Cèsar i Felip.

El primer llarg esta assegurat amb ponts de roca, hem de vigilar ja que esta mullada.(IV+,50m).

Juan Carlos al primer llarg

El segon llarg te una sortida per una placa (mullada) fins arribar a un espit i desprès segueix un passatge on cal buscar la col·locació dels peus, es pot assegurar amb un aliend verd, cal controlar la roca ja que encara hi han pedres soltes. La dificultat baixa fins un altre placa que superem per una fissura una mica a la dreta, passatge molt elegant. Desprès un flanqueig a l’esquerra per posar-se a l’alçada d’un díedre sota de la reunió. (5c,50m).

A la placa de la sortida de segon llarg

El tercer llarg segueix per unes plaques. Quan estic fent de segon aquest llarg just en els primers metres de dificultat, cau una pedra pel fregament de la corda o del cos amb la mala sort que cau sobre el dit índex de la ma dreta d’en Cèsar que va darrera meu a pocs metres. La pedra ha actuat com un ganivet li talla l’ungla i sembla que també l’os de la primera falange el te aixafat .

Juan Carlos al 3er llarg

Cèsar i Felip a la R-2

Baixa fins la R-2 i la cosa no pinta gents be s’està marejant i li fa molt de mal el dit. El Juan Carlos em despenja fins la reunió i desprès ell baixa rapelant. Ens ajuntem els quatre a la R-2

Cèsar a la R-2

112 Emergències diguem....Desprès de prendre les dades parlem amb Control Central dels Bombers de Lleida i amb el GRAE de la Seu d’ Urgell, li expliquem que passa i on estem i ens diuen que ve un helicòpter que estava a Sort i també es desplacen per carretera. El 061 ens truca i ens pregunta com esta el ferit i ens dona instruccions d’estirar-lo amb la ma aixecada. El GRAE ens ha anat trucant dient quan venia l’helicòpter. Al cap de poca estona ja sentim el soroll, apareix pel font de la vall l’helicòpter, passa per davant i tot que fem senyals no ens veuen, ens truquen per telèfon, li donem indicacions i al final ens localitzant.

Un membre del GRAE es despenja pel tron fins on estem nosaltres.

En Cèsar te molt de dolor a la ma, intentem immobilitzar-li el dit però li fa molt de mal. Un cop col·locat el triangle d’evacuació, s’apropa l’helicòpter i amb el torn s’endu al Cèsar i al membre del GRAE..

Cèsar amb el triangle d'evacuació posat

Ens tornen a trucar per si necessitem alguna cosa, els hi diem que nosaltres ja baixarem.
Un cop al cotxe anem a l’Hospital de la Seu d’ Urgell, quan arribem en Cèsar ja ens espera diu que li han netejat el dit fet radiografies i que aquí no poden fer res més fins dimarts que hi haurà el traumatòleg????. Enfilem cap a Barcelona fins la Clínica Teknon.... Al vespre ja l’havien operat i sembla que no pinta tant malament. A l’Hospital de la Seu li havien dit que ven segut haurien de tallar-li la primera falange.
Voldríem agrair als Bombers de la Generalitat la seva professionalitat i rapidesa en l’actuació.
En quan a la via cal dir que millor no coincidir amb altres cordades ja que hi ha encara pedres soltes, de totes les mides. La via esta semi equipada cal dur tascons i joc friends. El caire com diuen el blog Alt Urgell es de terreny d’aventura per a coleccionistes.

Per Cèsar Martinez, Felip Linares, Juan Carlos Sanchez i Joan Asín

PIC DEL MARTELL via NO SE

17/04/09 Quedem a la tarda per anar a escalar a Montserrat, es posa a ploure i Sant Andreu de la Barca donem la volta. A Castelldefels sembla que no plou, doncs cap el Pic del Martell.
Quan arribem a l'aparcament fa sol. Ja es una mica tard així que anem a la via No Se, fa temps que no la repeteixo i es una via ràpida.
La roca cada cop esta més polida, però la via segueix essent molt maca, una de les clàssiques.

El primer llarg es de V mantingut i els darrers metres desprès de la R-1 de la Reserva de IV.

El segon llarg es molt mantingut i cal anar buscant els passos es manté en V,V+.

La sortida del tercer es mantinguda de V fins la primera assegurança, es pot posar un pont de roca abans, desprès cal anar seguint ressalts fins el cim.

Al final hem aprofitat la tarda que ja donàvem per perduda.
Per Antonio Gómez i Joan Asín

Pyréneés 2000, PLA DE BARRES

11/04/09 El dia surt tapat i nevant, dia d’oci. A la tarda però sembla que s’obra una finestra i aprofitem per fer una excursió amb raquetes pel Pla de Basses, agafem el circuit de la transhumància. Aquesta excursió ja l’havíem fet a l’estiu, però amb raquetes i la neu recent caiguda es un altre cosa. Hi ha alguna petjada però el tou neu es important. L’inici del recorregut a la zona d’aparcament més a baix de Pyréneés 2000 en direcció a Mont Lluís. Es un bosc amb pistes d’esquí de fons ideal per fer raquetes tambè. El circuit es circular i te una durada 1h 30min a 2 h. Al final canvia atra cop el temps i arribem nevant al cotxe. Ja se sap es Setmana Santa.

Per Montse Pueyo i Joan Asín

GORGES DE LLO

Agulla de les gorges de Llo

10/04/09 El dia sembla que aguantarà així que avui farem una excursió familiar per les gorges de Llo. Es deixa el cotxe a l’aparcament dels banys de Llo, es segueix la pista (prohibida la circulació) al costat de riu per les gorges, es passa per la via ferrada de Llo, que es de pagament, avui però esta tancada. Poc desprès hi ha una agulla característica, d’uns 100 m d’alçada on he trobat informació de dues vies, algun dia haurem de treure el nas. Quan arribem a la cruïlla del Mas Patiras agafem la pista direcció al Mas i ens desviem pel primer trencall a l’esquerra que ens durà al coll on surt la via ferrada i l’ermita de Sant Feliu. Quan arribem al coll comença a caure alguna gota, foto de família i tornada per l’altre banda al poble de Llo i aparcament. Es una passejada molt agradable i que s pot fer amb 1h 30min tranquil·lament.

En Raimon amb les expedicionàries

06/04/09 PARET DE SANTA CECÍLIA via STAE

Inf. ressenya.net

L’any 75 vaig fer la segona ascensió d’aquesta via amb el Jordi Lluch, era en unes sortides de vies llargues de la STAE, del C.E. Àliga. Vam començar per la tarda i l’objectiu era arribar a la cova de la R-5 per fer bivac . Al dia següent ven deixar el sac a la cova que recolliríem a la baixada, doncs es rapelava per la via. Anàvem amb botes rígides i tota la ferralla, pitons, tacos de fusta, etc.
Ramon Samarra i l’Antonio Garcia Picazo, l’han reequipat, tot obrint el camí fins el peu de paret. Una fita a l’alçada de la paret al camí del GR, ens indica el començament.
34 anys desprès torno a estar a peu de via, aquests cop amb el meu nebot que ha començat a escalar esportiva, però que li tira la via llarga. Peus de gat, friends, tascons i vagues, quina diferència .
Cal dir que el reequipament ha consistit en posar algun parabolt als llarg i reunions però t’has d’assegurar a burins, tacos i pitons de l’obertura de la via.
La roca cal controlar-la, tota la via segueix la lògica per fissures, díedres i xemeneies . A finals del 74 quan el Ramon Prades, Josep Lluís Giral i Jaume Nogueroles van obrir la via va ser tota una gesta a la STAE. Els tres de tant en tant encara es troben per recordar l’aventura. El Ramon Prades (Monsio), encara s’arrossega per les parets.
L1 La via comença amb un desplom per una fissura on posem un tascó i un friend , A-2, (6a+ en lliure). Desprès segueix per una vira herbosa a l’esquerra IV, cal controlar la roca, abans d’entrar a la reunió s’adreça V. Reunió al peu del díedre

L2 Segueix un magnífic díedre des equipat 2 parabols, els friends entren de meravella V. L’entrada a la R està mullada i hi ha un pas delicat. La reunió es munta a l’esquerra desprès de passar un arbre.
L3+L4, Aquests dos llargs els fem junts, segueix una placa amb bones preses V. Quan s’acaba la placa es surt a una canal herbosa on cal vigilar la roca, reunió a la dreta, abans d’una placa ajaguda.
L5, Paca ajaguda que es segueix fins un ressalt (A0), V. La R abans es muntava a la cova (bivac) i ara està a la dreta.

L6, Es el llarg més dur de la via, per fissures amples on cal posar friends, V,A0,A1.

L7, A la sortida es supera un ressalt V,V+ que dona pas a una xemeneia que es supera amb ramonage IV, no es pot assegurar. Reunió en un esplèndid balcó.

L8, Cal anar a l’esquerra i passar a la placa, A0 i seguir per la placa V, III, IV. Reunió al peu d’una xemeneia ajaguda, cal muntar-la Friends.

L9+L10, Pujar per la xemeneia en X fàcil III, seguir per la placa un espit al començament i cap assegurança més, la placa es mantinguda i una mica exposada.

La baixada es fa per la Ferrada Teresina, l’hem trobat una mica mullada i relliscosa.
Hem trigat unes quatre hores i mitja, quina diferència de l’altre cop. Ha estat una escalada de sensacions i records, molt agradables, en companyia del meu nebot que espero que la torni a fer d’aquí uns anys, portant algú que comenci com hem va passar a mi fa 34 any i ara a ell.
Via molt recomanable per escaladors de terreny d’aventura.
Per Isaac Royo i Joan Asín

05/04/09, FONT ROMEU CIRCUIT DE LA CALMA

El diumenge anem a FONT ROMEU a fer una excursió amb raquetes. Ens decidim pel circuit de la calma. Es un circuit d’esquí de fons, esta perfectament senyalat, cada 200m un cartell ens indica la distancia total i parcial. La distància es de 7km, es passa pel refugi de la Calma. Una bona alternativa al esquí. Les vistes del Cambres d’Aze, Puigmal, La Tossa d’Alp, Cadi, ens acompanyarà durant tota l’excursió. Molt recomanable.

Per Montserrat Pueyo i Joan Asín

El Cambre d'Aze

Refugi de la Calma