30/10/10. Aquesta via és un producte de la recerca de línies d'escalada en parets poc atractives a la vista, però que al final surten vies prou interessats. Aquest fenomen s'ha produït molt a Montserrat Sud moltes obertes pels incansables, J Escofet, I. Notivoli i J.Ch. Peña que han anat obrint moltes bones vies, hi aquesta n'és una d'elles.
En Manel i Juan Carlos, fa poc que van fer la via Els Replicants hi en van parlar molt bé, avui amb en Manel anem a la veïna Nexus. És pot trobar la ressenya a: lanochedelloro i a ressenya.net.
recorregut de la via i ressenya d'en PEREBOOK que és pot trobar a la nochedelloro
La Nexus és una via de set llargs exigent i mantinguda, on trobarem plaques, fissures i díedres, trencada per dos llargs de transició que trenquen la continuïtat.
El primer llarg coincideix amb la Replicants, comença en una placa vertical fina, amb forats , superada la placa seguim en flanqueig a l'esquerra per grades fàcils, fins arribar sota de una marcada fissura on trobem la R1.
El segon llarg té una entrada molt atlètica, és pot protegir amb un friend i/o tascó, seguim per una fissura per passar a la placa de l'esquerra molt vertical, després la placa s'ajeu, encara que segueix amb la dificultat fins a la R2.
El tercer llarg és de transició per plaques ajagudes i fàcils fins un ressalt abans d'entrar a la R3 sota d'un marcat díedre.
El quart llarg surt per l'esquerra de la reunió per anar en flanqueig a la dreta per entrar al díedre que superem amb passos de bavaresa, un ressalt més vertical i difícil (pas de baga en el meu cas) per tornar a entrar al díedre amb ajut d'una savina, que arrenca en Manel quan puja de segon, seguim per placa fins a la R4.
El cinquè llarg segueix per la placa del díedre i després per placa més ajaguda però amb líquens fins a la R5.
El sisè llarg també de transició per un bosc selvàtic, cal anar a buscar a la dreta el marcat esperó que és veu.
El darrer llarg va per una placa vertical i mantinguda, on cal anar buscant el passatge, després s'ajeu una mica fins arribar a la proa final, uns passos atlètics en bavaresa donen pas a una placa amb un darrer pas un pel desplomat que fem amb Ae.
El descens el fem amb ràpel per la via Dersu Uzala.
Via mantinguda i variada amb grau obligat de V+/6a, on un estrep pot ser útil si anem justos de grau com és el nostre cas. Cal portar tascons, friends fins el Camalot del dos i bagues per arbres per reforçar les assegurances d'algun tram.
Per manel Díaz i Joan Asín.
la placa i flanqueig del primer llarg
fissura i placa del segon llarg
díedre i en Manel amb la savina al quart llarg
cinquè llarg
a la placa i darrer pas del darrer llarg
en Manel al cim i a la R7
al cim
