27/05/17. El 17 de maig del 2014, quedava amb el Remi
per tornar a la Serra de Carrànima, tenia una via començada amb tres llargs de
corda. Vam entrar per unes feixes i grimpant fins a la R2, aquell dia vam
repetir el tercer llarg i obrir el dos darrers llargs. Tenia pendent fer-la
sencera el temps passa rapit i avui tres anys després tornem amb el Jaume i el
Juan Carlos.
Teníem dubtes per l’atac impecable del sol què deien les prediccions,
però en aquesta paret el sol entra tard i tenint en compte què només son 5
llargs, ens decidim a anar-hi.
Quan arribem a l’aparcament encara toca l’ombra a la paret, fem
l’aproximació ràpida i evident fins a peu de via.
La via presenta una escalada combinada d’artificial i lliure, amb els
tres primers llarg per plaques d’adherència i el dos darrers més atlètics.
DADES
Primera ascensió: 17 maig 2014
Per: Remi Brescó, Joan Asín.
Equipament: parabolts, 2 pitons, ponts de roca.
Material: 12 cintes exprés friends fins a Camalot 3, bagues per
arbres/savines, estrep/s.
Dificultat: 6a/A2. Obligada
V+/A2.
Descens: 3 Ràpels per la via, 50, 30,40.
Primer llarg, comença en Ae per una placa un pel desplomada i segueix
per plaques, què van perdent dificultat a mida què anem pujant. R1, 40m, 2
parabolts.
Segon llarg, per plaques mantingudes d’aderència. R2, 30m, 1 parabolt i
una baga a arbre.
Tercer llarg, comença per una placa vertical amb forats i segueix per un
díedre amb tendència a l’esquerra fins què s’acaba, sota del gran desplom, un
flanqueig a l’esquerra per una placa d’adherència (V+ obligat) ens deixa a la
R3, 30m, 2 parabolts.
Quart llarg, directament per la fissura desplomada en artificial,
equipat amb 7 parabolts, però haurem de completar amb friends. Sortida a
l’esquerra i seguim més fàcil fins a la R4, 25m, 2 parabolts.
Cinquè llarg, sortim directament per la placa, 3 passos A1 i seguim per
la fissura a equipar, passatges atlètics i sortim a la placa de la dreta, pitó
no gaire bo, seguim pujant entre plaques i blocs fins a l’aresta, R2 a la dreta
2 parabolts.
Via de dificultat mantinguda, tots el llarg tenen el seu què. De les
bones d’aquest racó.
Quan arribem al cim el sol ja va guanyant la batalla i és deixa notar.
Fem el primer ràpel, primer per placa i després volat pel desplom, fins a la R2
50m. Quan recuperem el ràpel, comença a corre peròsorpresa no corre ???
s’enganxa en algun lloc, ho intentem varis cops i res de res??...Deixem les
cordes i anem desgrimpant per les feixes per on vam pujar amb el Remi quan vam
acabar la via, però seguim una feixa fins el peu del tercer llarg del Díedre
Kantarin. L’idea és anar a buscar una corda
què tenim el cotxe i pujar per l’areta, el Juan Carlos s’ofereix d’anar
pujant i nosaltres anirem a buscar la corda, quan arribem al camí i passem pel
peu de via, el Juan Carlos arriba al cim, l’esperem què rapeli....El nus s’havia
clavat en una fissura, millor fer corre el nus el últim què baixi.
Com diu la dita, “Bé està el què bé acaba”.
Per: Jaume Galban, Juan Carlos Sánchez, Joan Asín.
 |
| primer llarg |
 |
| primer llarg |
 |
| segon llarg |
 |
| segon llarg |
 |
| segon llarg |
 |
| arribant a la R2 |
 |
| tercer llarg, foto Juan Carlos Sánchez |
 |
| tercer llarg, foto Juan Carlos Sánchez |
 |
| arribant a la R3 |
 |
| passatge V+, entrant a la R3 |
 |
| quart llarg |
 |
| quart llarg |
 |
| quart llarg |
 |
| quart llarg |
 |
| cinquè llarg |
 |
| cinquè llarg |
 |
| cinquè llarg |
 |
| FOTO CIM |
 |
| ràpel volat |
 |
| ràpel volat |
