divendres, 31 de desembre del 2010

Acomiadant l'any a la Codolosa


31/12/11.Com l’any passat quedem amb en Jaume per fer la darrera escalada de l’any, avui però quan surto de casa un plugim silenciós­­­­­­­­­ m’acompanya, uns moments de dubte però que carai, si més no esmorzarem i xerrarem una mica.  Quan ens trobem a Collbató no plou, encara que està força tapat. Un esmorzar que allarguem amb un segon cafè ens porta a decidir anar a la Codolosa, ja que el dia no dona per gaire.
Comencem per la  via de les cabres equipada per en Joan B. La via està ben trobada, una primera tirada, amb un primer ressalt que després s’ajeu fins a la R. El segon comença amb un pas atlètic seguit d’una placa fineta, per anar a buscar un esperó amb més presa. El llarg te 53m millor anar amb cordes de 60m. Amb una dificultat de V. Rapelem i sembla que el dia s’aguanta així que anem a fer la via l’últim flutter. Aquesta també amb dos llarg un primer més difícil amb un tram de V+ i un segon més senzill seguint un esperó però molt agradable. D’aquí baixem caminant.
Amb aquesta escalada en acomiadem de l’any 2010…….i que esperem que continuï el 2011…
Per Jaume Galban i Joan Asín
Bon any 2011.
 
 itineraris de les vies
 al primer llarg
 als primers passos del segon llarg i a l'esperó
 rapelant
 al primer llarg de l'ultim flutter
 a l'esperó del segon llarg
 acomiadant l'any

Cim del Pla Bernat, 2436m amb esquís

30/12/10. Aquest cim és un actiu segur quan la neu és escassa, l’Oriol Guasch el recomana per fer a la pretemporada en un del seus llibres. Feia temps que tenia ganes d’anar-hi, però no hi havia l’ocasió, avui donades les condicions és un dels pocs cims possibles de fer pel Capcir. Amb la bona companyia de l’Oriol ens hi arribem.



Quan arribem a l’estació d’esquí de Puyvalador encara està tancada, només és veuen els treballadors que van arribant mica en mica. Ens calcem els esquís i comencem a pujar per les pistes sense gent, però amb forta pujada. Un cop al plató superior anem a buscar un collet en tendència a l’esquerra. Trèiem les pell i baixem pel mig del bosc tot buscant la continuïtat de la neu uns 150m de desnivell fins el pla dels Escugots. Tornem a posar pell i pugem pel clot del mig amb pendent pronunciat fins a la carena des d’on en tendència  a la dreta arribem al Pla Bernat. Ara seguim per l’ampla carena que ens porta al cim que és un bon mirador de tots els cims que l’envolten. l’Oriol com a bon coneixedors fa una descripció exhaustiva de cim i d’itineraris, més feina per a fer...
La baixada la fem pel mateix lloc, primer per la carena amb neu dura, però quan arribem al Clot del mig trobem un tram amb la neu crosta fins prop del pla dels Escugots. Ens tornem a posar pell i pugem fins el coll des d’on seguim pujant a la dreta fins a l’arribada del telecadira del Bosc. Una magnífica baixada per neu trepitjada ens deixa altre cop a l’aparcament.
En resum una bona opció a tenir en compte on encara hem trobat prou neu per fer-ho amb esquís. La pujada també és pot fer utilitzant el telecadira i t’estalvies la pujada per les pistes, però no és el mateix.
Per Oriol Guasch i Joan Asín
­­­­­­­­­


pujant per les pistes
pla superior anant a buscar el coll
baixada pel bosc buscant la continuïtat
pujant pel clot del mig
al fons ja veiem el cim
per la carena
vistes des del cim, a l'esquerra els pics Perics
al cim

dijous, 30 de desembre del 2010

ESTANY DE MALNIU

29/12/10. Avui un dia mandrós ens porta a fer una petita passejada des del Refugi de Malniu fins l’estany del mateix nom. El camí tot i estar nevat no hi ha cap problema per fer-lo només amb les botes. Excursió agraïda que ens regala una magnífica vista de l’estany tot gelat. El dia tot haver-se aixecat enlleganyat  ha anat millorant fins que s’ha imposat el sol, ens dona la sensació d’estar més aviat a la primavera que a l’hivern.
Per Montse Pueyo i Joan Asín





VALL DE GALBA AMB RAQUETES



28/12/10. Després de les darreres nevades, seguides de fort vent, ens han deixat la neu a cotes altes  i amb els cims ventats. La intenció avui és anar a fer una excursió amb raquetes, després de dubtar i provar per la vall de la Bollosa totalment seca de neu, ens arribem a la vall de Galba. Agafem la pista que surt del poble de Esposolla, fins que la neu i el glaç ens deixen als plans de l’Orriet. Seguim per la pista passant per la barraca de Jaceta (aparcament obligatori al estiu) i la barraca de la Jaca de la Llosa on acaba la pista. Fins aquí hem anat buscant el pas algun tram sense neu. Seguim ara per camí amb més continuïtat de neu fins arribar  a la Jaca de les barres on un pont ens permet  creuar el torrent, seguim un tram més per forta pujada fins que decidim donar la volta, doncs encara ens queda bastanta estona per arribar a algun lloc. Retornem pel mateix camí. 
Per Montse Pueyo i Joan Asín

LA VALL DE GALBA


diumenge, 19 de desembre del 2010

CAP DEL RAS, PARET DE SANTA LIS, via REPICATRUGES

18/12/10.  Avui amb en Juan Carlos tornem al Cap del Ras, fent la parada de rigor al bar Sport de Bellcaire, on hem trobat a una bona colla del Centre que anaven a Sant Llorenç de Montgai. Amb el fred que fa cau un segon cafè i una mica més de xerrada, al final però marxem amb una mica de mandra.



Hem escollit una via curta a la paret de Santa Lis que és la primera paret que trobem  després del desviament i a l’esquerra de les antenes que hi ha al cim. La Repicatruges és una via oberta per en Bernat Jover i en Noel Alonso el passat 28/02/10  per baix i sense expansions, on trobarem algun pitó i ponts de roca. Cal portar un joc de friends fins el nº3, tascons, algun pitó i estreps poden ser útils. La roca a trams és delicada. És pot trobar la ressenya al bloc del Bernat, RUMBA TEAM.


L'aproximació la fem directament des de la pista a l'alçada de la paret en uns 30minuts.

El primer llarg va per una placa força vertical (V+) amb roca vermellosa i delicada, va a buscar un sinuós díedre on és concenten els passatges més difícils de la via, que superem amb ajut d’algun pas d’estrep, (6a+ en lliure). Un aeri flanqueig a la dreta ens deixa al peu d’un marcat díedre (V), pugem uns metres i trobem la R1.
El segon llarg segueix pel díedre amb bona roca (vermella i punxenca (V).  Al final flanquegem a l’esquerra, després de barallar-se amb una savina, trobem un pitó al peu d’una placa on cal tibar i buscar el passatge (V+). Seguim pel díedre de la dreta (V) fins a trobar la R2, amb un pas difícil per entrar-hi.
El tercer llarg supera una placa, sortim recte amb vegetació,  superem la placa per la dreta (V+/6a), després per terreny més fàcil sortim a un feixa on trobem la R3. Fem un canvi de reunió flanquejant a l’esquerra fins el peu d’un díedre molt marcat.
El quart llarg és espectacular, pugem pel díedre vertical però amb bones preses, un flanqueig a la dreta (IV) fins al peu d’una mena de dit de roca. Un pas atlètic per entrar a un altre díedre (V) el seguim fins a la R que la trobem a sobre en una mena de balcó. Trobem el llibre de registre on podem veure que hem fet la segona repetició.
El cinquè llarg de tràmit, surt per la placa de la dreta, quan més a la dreta més fàcil, (V). Anem a buscar l’aresta i per terreny fàcil fins el cim.
Una via curta, intensa on cal treballar-se la, a nosaltres ens ha deixat  satisfets. No serà una clàssica, però recomanable per gaudir de terreny d’aventura, amb roca delicada a trams i passatges obligats. 
Al cim ens trobem a un altre cordada que surt de la via Akhenaton, ens saludem i ens fem fotos respectivament, quan ens donem l’adreça de correu, resulta que ja tenim una coneixença virtual, son la Clara i l’Oriol. La baixada la fem plegats tot explicant-se batalletes. Tot un plaer. Pel descens arribem al cim (antenes), seguim per l'aresta direcció Est, fins a trobar una gran fita, abans d'un coll. Seguim baixant per la canal, seguint fites i amb alguna desgrimpada fins a la pista.


Per Juan Carlos Sánchez i Joan Asín.



 en Juan Carlos negociant el primer llarg
 al díedre del segon llarg
 la placa del tercer llarg després del pas difícil
 al flanqueig del quart llarg
 arribant a la R4
 amb molt fred al darrer llarg
 amb la feina feta al cim
la Clara i l'Oriol al cim

diumenge, 12 de desembre del 2010

SERRAT DEL CONILLER, via KEOSDEN FORTE

11/12/10. La Serra del Conillers, és un bonic i tranquil racó que el va donar a conèixer en Guillem Arias, després de obrir tres vies, amb un estil de poc compromís. De mica en mica es van obrint vies en aquesta paret, però amb un estil diferent. Aprofitant que els dies son curts i a primera hora fa força fred, aquest dissabte ens hi arribem amb en Manel.
La via escollida és la Keosden Forte, oberta el passat mes d’abril, és pot trobar les dades de la primera ascensió al bloc de La Tribu.

Parem a esmorzar a Coll de Nargó al bar Tahussà, no hi ha gaire gent avui, un repàs a alguna ressenya i marxem cap al Serrat del Coniller. A la sortida saludem a en Pere Joan i uns company que acaben d’arribar.
La temperatura és força baixa quan arribem a l’aparcament on deixarem el cotxe, a la paret però ja l’hi toca el sol, el dia és esplèndid. Un horeta llarga, per un camí molt ben traçat ens deixa a peu de paret. El peu de via ens costa una mica de trobar, queda a l’esquerra de la paret, a uns tres metres hi ha un espit, com a referència.
Els dos primers llargs son de placa. Els primers metres son molt fins per arribar i superar el primer espit, seguim fins un sostret que superem amb bona presa. La placa s’ajeu, la seguim amb tendència a la dreta fins arribar a la R1, 30m.
El segon llarg segueix per una placa mantinguda que esta ben assegurat a la part més difícil, els darrers metres anem a buscar una llastre, on podem assegurar-se amb un friend. R2 30m.
Fins aquí hem anat molt ràpid i ens dona la sensació que la via se’ns farà curta, però al tercer llarg la cosa canvia. Anem navegant tot seguint les assegurances fins arribar sota d’un desplom, la roca ha estat sanejada, però ens costa trobar com superar-ho, al final trobem el pas després de poder protegir-lo amb un micro, passatge atlètic en flanqueig a l’esquerra. Un darrer pas d’Ae amb sortida atlètica que resulta més complicada pel fregament de les cordes, ens deixa a la R3, 40m.
El darrer llarg va a buscar un placa vertical on veiem un espit. Penjats de l’espit hem d’anar a buscar un merlet, però no hi ha manera d’arribar-hi, al final podem amb un pas de ganxo entremig. D’aquí ja trobem més presa per arribar a un pitó, ens hem ajudat amb una tramposa però. Seguim en flanqueig a la dreta per terreny més fàcil, fins un ressalt on és veu un pitó, tot  i marca V+, no trobem el pas, així que un pas de ganxo i cap amunt. Per evitar el fregament, muntem reunió en un arbre. Segueix per díedre fins arribar a un espit, on passem a la placa, amb un pas fi. R4 50m o 30+20m. Des del cim tenim una magnífica visió de la Serra de Sant Joan i el poble de Montinessells.
En resum via exigent que no et deixa indiferent. Amb els dos darrers llargs on cal treballar-los de valent i amb una certa exposició en els passos difícils. Cal portar friends fins el nº2 de Camalot, tascons i bagues per a merlets, estreps i un ganxo pot ser útil si anem justos de grau.
Per Manel Díaz i Joan Asín


a la placa del primer llarg
primers metres del segon llarg i a la R2


Sortint del pas d'Ae del tercer llarg

Després de la placa del quart llarg

al díedre de sortida del quart llarg o cinqué si és fa reunió al arbre

Al cim i vista de la Serra de Sant Joan

dimarts, 7 de desembre del 2010

Excursió, Ermitatge a Coll de Pam, amb raquetes

5/12/10. Aquest dies esta fent molt de fred i no s’està per grans aventures, ens hem d’anar aclimatant a l’hivern. Aquest matí el cel està cobert, fa vent i una mica de mandra per sortir, així que allarguem l’esmorzar. No és dia per aventurar-se per crestes o espais obert, escollim una excursió per bosc on estarem més protegit del vent. 
L’excursió escollida ha estat la del coll de Pam tot sortint de l’Ermitatge a les afores de Font Romeu on deixem el cotxe.

Aquest itinerari és un dels grans clàssics de la zona, el camí esta perfectament senyalat amb marques grogues i cartells. Poc després de començar haurem de travessar la carretera per endinsar-se al bosc on trobem força neu. Un cop arribats a coll de Pam retornem pel costat de la  carretera, fins a trobar un cartell a l’esquerra que ens indica direcció Font Romeu. Aquest primer tros trobem el mantell de neu per obrir, així que gaudim de obrint traça, tot seguint els senyals. Una mica més endavant ens trobem altre cop amb la carretera, travessant un altre cop, seguint les marques fins a trobar un altre cop el camí de per on hem pujat. Seguim fins a l’Ermitatge.
El dia s’ha mantingut. Quedem per dinar amb l’Antoni i en Pep que ens han trucat. Ells han anat al Pic dels Pedrons, amb esquis, hi han pujat fins que el fort vent els ha obligat a plegar, prop del cim.
Per Montse Pueyo i Joan Asín






mantell de neu per obrir traça


dinant a Llivia amb en Pep i en Toni i l'estany gelat a Puigcerdà