26/03/09 LA PORTELLA, via LA SENDA DELS ANGELS

Inf. Onaclimb

Ja feia temps que volia fer aquesta via i aquesta tarda ens hem decidit. El primer llarg de corda es el més dur i el primer pas ens ha costat de trobar-lo, l’espit esta una mica alt, jo he pujat per la dreta i mig agafat a un arbre, pas de mico, la resta cal anar seguint les assegurances, en artificial, amb alguna sortida curiosa. Els segurs son parabols i burins prou bons. El segon llarg te una sortida amb un pas Ae i desprès ja es fa en lliure. El tercer llarg es una excursió tot seguint assegurances en tendència a la dreta, hi ha un passatge de V+ on cal controlar una mica la roca, i desprès un A0-6a sense problemes. La darrera tirada es amb roca esplèndida , vertical i amb còdols gossos , llàstima que sigui curta. La via es recomanable i més entretinguda del que sembla. Aquesta tarda ens ha anat justet, fem un ràpel de 50 m just quan el sol s’està acomiadant, arribem al cotxe amb les darreres llums del dia. La propera setmana canvia l’hora i hi haurà més marge.

Per Antonio Gomez i Joan Asín

Antonio a l primer llarg

25/03/09, MONTSERRAT, FERRADA DE LES DAMES

Inf Onaclimb

Aquesta tarda faig una visita a l’agradable ferrada de les Dames. Es un ferrada curiosa on cal destacar una pla vertical al començament amb un primer pas potent. El segon passatge curiós es una placa amb preses enganxades. Desprès segueix una canal amb alguna cadena fins arribar al tros equipat amb graons, aquest passatge es desplomat. Seguim fins el lloc anomenat l’olla on hi ha el pot amb la llibreta de visites. El següent pas es molt vertical on cal agafar-se al cable i pujar en oposició, es espectacular. Un darrer ressalt ens deixa al camí de tornada, el seguirem a la dreta i baixarem pel clot de la Mònica.
Es una ferrada curt però intensa, cal portar una corda per assegurar si es va amb persones en nivell baix, hi ha passos on s’ha de tirar força de mans.
Per Joan Asín

21/03/09,PEDALET, via La revolta dels nyerros

Ref. ressenya.net

Quan arribem a l’aparcament de Terradets esta pler de gent, les cordades s’estan preparant i alguna ja esta penjada. Preparem el material i tirem cap el Pedalet. A diferencia de la paret de les bagasses nosaltres estarem sols. La via comença una mica més a dalt de la Festa del Paca cal pujar per una arbre i agafar el primer parabolt que esta a la punta del sostre, pugem amb Ae amb una sortida de V a l’entrada de la reunió. Les altres tres tirades son molt llargues, 50 metres, molt equipades amb parabolts i claus, nosaltres només vam posar un tascó i alguna baga en savines. El pas més obligat esta al començament del segon llarg 6a/6a-. Cal controlar la roca ens els passatges on baixa la dificultat de transició entre plaques esplèndides. La baixada la fem per la via. El primer ràpel comença una mica més a dalt, del final de la via per la placa de la dreta. El darrer ràpel el fem per la festa del Paca.
Via que es tornarà una clàssica per l’equipament i la dificultat.
Per Juan Carlos Sánchez i Joan Asín

Primer llarg

Segon llarg

3er llarg

I desprès els ràpels

19/03/09, CAP DEL RAS, ESPERO DE LES COLOBRES

Ref. ressenya.net

Aquest dijous anem amb el Ferran a fer l’Espero de les Colobres al Cap de Ras, la sorpresa ha estat que per la pista trobem dos cotxes a la zona del pany central i quan arribem on deixem el cotxe ni hi ha un altre, que passa avui?. A Espanya avui es festa dia de Sant Josep i desprès ens comenten el Joan i el Miquel, coincidim a la via, que a Vic també.
L’Espero de les Colobres es una via mantinguda amb assegurances (espits i pitons) als passatges claus però on cal dur un joc de aliens, friends fins el 2-3 de Camelot i tascons. El quart llarg es un díedre que cal assegurar amb aliens i/o tascons, només hi ha un espit al final del díedre. El sisè llarg te una sortida explosiva, les preses estan molt altes, millor fer un pas d’estrep. La darrera tirada es llarga i mantinguda, rematada per un díedre que cal assegurar també. Es una via recomanable on totes les tirades tenen els seus passos amb passatges de 6a obligat.
Per Ferran Alvarez i Joan Asín

Ferran a la R1

L'espectacular díedre 4ª llarg

El díedre de sortida

Cim

18/03/09, La Pastereta, via Josep Nieto

Aquest dimecres per la tarda he quedat amb l’Antonio i s’apunten la Mariajo i el Jordi que estan treballant junts en un projecte de líquens, com no. Decidim anar a la Pastereta,fem dues cordades l’Antonio i el Jordi van a la Funció Clorofílica i la Mariojo i jo a la Josep Nieto.
La Josep Nieto es una via equipada amb parabols justos. Es pot portar algun friend o tascó pel primer llarg, prescindible. Es una via mantinguda en el V tret dels primers passos de V+. Es una via molt recomanable. Ens u hem passat molt be ja que les vies son paral·leles i les reunions coincideixen.
Hem arribat al cotxe just per veure com el sol s’amagava per l’horitzó. La Marijo ens ha explicat la seva aventura al ganivet de diables i els líquens que hi ha.

Per Mariajo Chesa i Joan Asín

Mariajo a la 3er llargL'Antonio i el Jordi

El sol s'amaga

16/03/09 PIC DEL MARTELL, via RETORNO MÁGICO.

ressenya MADTEAM

La via Retorno Mágico, es mou en una dificultat de IV, IV+ i te quatre llargs de corda. Ja feia dies que la volia repetir i aquests cop u he fet en “solo”. Es una sensació difícil d’explicar doncs ets tu i la roca. Un cop comences a pujar vas buscant la presa ideal per les mans i els peus i vas fent sense parar. A la sortida de la 1ªR la fas per l’esquerra per anar fins un díedre, en aquest passatge la roca esta una mica relliscosa, m’asseguro amb una baga llarga a un friend que hi ha a la fissura (abandonat) i faig el pas. La via segueix sense cap dificultat destacable per plaques i díedres fins dalt.
Per Joan Asín

15/03/09 Excursió amb raquetes pel llac de les Bulloses.

El dia s’aixeca esplèndid sense cap núvol. Avui anem cap la banda del llac de les Bulloses, seguim la pista fins que queda tallada per una tanca. La neu comença aquí mateix, ens calcem les raquetes i seguim una mica la pista, desprès de passar un edifici de l’empresa d’electricitat, agafem un caminet a l’esquerra que s’enfila fins el llac Negre . La pujada pel bosc es força agradable, anem seguin rastres, i l’arribada al llac es espectacular, esta tot gelat i estem en un indret solitari. El dia continua essent esplèndid. Seguim rodejant el llac i tornem a entrar al bosc , ara les traces no son tan evidents però anem fem fins l’estanyLlarg, menys espectacular que l’anterior. Al fons ja es veu el llac de les Bulloses, el Carlit i Pics Perics, etc. Una vista preciosa amb la neu les muntanyes guanyen caràcter. Desprès passem per llac del Racó, testimonial i sortim a la pista. El retorn el fem per la pista fins els cotxe. Durant tota la pujada no hem vist a ningú, ha estat molt agradable. Durant la baixa per la pista anem trobant tot tipus de personatges, amb esquís de fons, amb raquetes, caminant, corrent amb sabatilles d’esport, el papa, la mama, el nen, la nena, la tieta...... tot un contrasta amb la pujada.
Definitivament les raquetes molen i tornarem.
Per Montse Pueyo i Joan Asín

14/03/09 TAGA, 2040m amb raquetes

Aquest dissabte pujant cap la Cerdanya, volíem fer una ascensió amb raquetes. Arribant a Ribes de Freser, no es veu gaire continuïtat de neu a les vessants sud. Recordant l’ascensió amb esquis de mitjans de febrer al Taga, ens animem a provar.
Des de Pardines es veu prou neu. Aparquem el cotxe una mica mes a dalt de l’ermita on hi ha un mural amb el mapa de la zona.
Seguim una estona caminant per la pista fins que ens podem calçar les raquetes una mica abans del pla on hi ha una cabana de fusta(per guardar la sal pel vestia).
Seguim pujant ara amb les raquetes i neu prou bona, una pujada forta ens deixa als plans superiors on ja es veu l’itinerari fins els cim. El dia es prou bo, s’ha ennuvolat , millor per que el sol ja comença a escalfar. Una mica abans d’arribar al cim la neu perd la continuïtat, deixem les raquetes i anem fins la creu. La vista es bona, les fotos de rigor i cap a baix. Es el primer cim que fem amb raquetes i la veritat es molt agradable. Feia molts anys que havia fet el Taga i ara en poc més d’un mes dues vegades, però en diferent modalitat.
Per Montse Pueyo i Joan Asín

9/03/09, PARET BUCÒLICA, via Pedra de Tartera

La primera intenció era anar a fer la Directa Estel de Canalda, però la sorpresa ha estat que els núvols no ens deixen veure la via, dubtem que fer i al final decidim a anar cap a Oliana. Seguim per l’entretinguda carretera que porta de Canalda a Coll de Nargó. El bar de les ressenyes esta tancat, normal es dilluns. Anem a la paret Bucòlica i decidim fer la Pedra de Tartera.
La via comença al mateix lloc que la treintaitantos , hi ha un 30 picat a la roca, la nostra va pels parabolts de la dreta.
El primer llarg va per una placa tot seguint les assegurances amb una graduació de V,V+. Reunió amb dos parabolts amb anella.
El segon llarg cal sortir per la dreta en direcció a un diedre, l’entrada i els següents passos son durs 6a+, desprès d’un soca d’arbre, la dificulta baixa una mica, però segueix tivant.
El tercer llarg, te una sortida explosiva jo la faig amb algun A0 i l’amic Ferran, com no, en lliure, desprès hi ha una passatges de transició i una entrada explosiva a la reunió (3 parabolts al darrer passatge), 6c, V+,IV,6b.
El quart llarg trona a haver-hi una sortida dura fins agafar unes bústies, desprès anar fent fins a la R. 6b,V+
El darrer llarg cal anar en flanqueig a l’esquerra, sense dificultat IV. La reunió esta a l’altre banda del camí de baixada.
Es una via de caire esportiu, molt equipada amb parabols i una dificultat obligada de V+
Material cintes exprés i reunió.
Es pot combinar amb un altre via, nosaltres teníem presa i no u vam poder fer, llàstima un altre cop serà.
Per: Ferran Alvarez i Joan Asín

Ferran a la placa del 1er llarg

El diedre de 6a+

El 3er llarg

Desprès de sortida explosiva del 4ªllarg

FI, fins un altre

7/03/09, ROCA DE LA NAIREDA, Via Cafè, copa i puro

Ressenya blog Alt Urgell

Per fi un dia amb sol sense patir pel fred ni la pluja. La via escollida es la Cafè, copa i puro de la Roca de la Naireda. Havia quedat amb el Jesús per fer-la, el divendres al centre ens decidim ja que la previsió acompanya i el dia allarga, anem també amb al Monsio i el Pep.
A les 10h,30min estem a peu de via, fem dues cordades el Jesús i el Pep i el Monsio i jo . Per l’aproximació cal preveure 45min-1 h.
Es una via molt agradable, ben assegurada, amb quantitat de ponts de roca. Tot i l’aparença la via es prou continua i amb passatges interessants.
Longitud: 435 m
Primera ascensió: gener 2008 per Marcel Millet
Material: portar algun fiend petits i mitjans i tascons, les tirades de 6ª cal posar alguna assegurança.
Horari: Nosaltres vam estar 4h, 30min, sense preses.
Vam empalmar la 2ª i 3ª tirada i la 4ªi 5ª aquestes darreres amb cordes de 50m cal sortir una mica de la reunió.
El llarg 7e, es mantingut i en flanqueig on cal anar buscant el passatge, el 8e es una magnífica placa en adherència però amb una dificultat de 5b, el 11e es un mur molt atlètic on cal anar buscant les preses, es un llarg precios. El Jesús i en Pep van sortir per la directa es una tirada amb passatges durs que cal reforçar les assegurances. Nosaltres sortim per l’altre sortida es una fissura estreta on falta algun pitó, nosaltres vam posar un micro vermell i un tascó, el passatge més vertical cal agafar-se amb la mà Esquerra a la fissura i amb la dreta buscar presa a l’altre costat que ni ha, passatge molt atlètic, desprès del 2º pont de roca la dificulta baixa una mica. La següent tirada també es en flanqueig hi ha algun passatge fi i en adherència. El darrer llarg no té cap problema. Un cop surts de la via cal remuntar uns 200 m amb alguna grimpadeta fins el cim. La vista era impressionant amb el Pirineu nevat .
La baixada cal anar direcció est seguint la carena fins passar un segon collo n trobarem alguna fita, la baixada continua per la canal on cal salvar ressalts tot seguint fites, preveure 1h, 30min aprox.
A la via hi ha rastres del bricolatge que s’ha fet, tallant branques d’arbres, posant ponts de roca, etc. Un bon curro, que te la seva recompensa.
Via recomanable, sense pretensions però millor del que sembla.

Per Jesús Carruesco, Pep Garcia, Ramón Prades i Joan Asín

Jesús al primer llarg

Ramon al 8e llarg

La placa del 9e llarg

La fissura de 6a

Reunió d'amics al cim

04/03/09, Pic del Martell via Herboristes + Catedral Circus

El diumenge vam punxar, la pluja ens va guanyar, encara que u varem intentar. Total esmorzar tertúlia i cap a casa.
El dimecres aprofitant un dia de festa quedo amb la colla de prejubilats del Centre. A les 8 del matí ring,ring,.....? el telèfon i la cruel realitat, el dia no esta clar. Quedo amb l’Antonio per recollir el mòbil de la Montse que es va deixar al seu cotxe el dissabte. A les nou ens trobem i...........sembla que el dia aguanta dubtes i per que no anem al Pic del Martell, doncs anem-hi.
El dia sembla que aguanta, estem a peu de les vies i el dilema quina fem?, per fí ens decidim per fer l’Herboristes tot adreçant-la .
La primera tirada la fem directa per la placa amb bones preses, seguim recta amb dos espits el segon te un pas molt difícil el solucionem amb A0, ara anem a buscar el diedre de l’Herboristes fins la R-1. La segona tirada seguim l’Herboristes fins que trobem un espit de la Paco Rampas, seguim recta amb un darrer pas espectacular fins la R-2. La tercera tirada sortim per la catredal circus,des de la reunió cal anar recta per un pont de roca amb una cadena i desprès anar seguint les assegurances, es una tirada molt atlètica , cal fer part amb bavaressa, aqueta tirada es una petita joia del Pic del Martell. Quan arribem al cim el dia es torna a tapar, marxem amb sensació d’haver complit.
Per Antonio Iglesias i Joan Asín

L'Antoni a la R-1

L'espectacular 3ª tirada

Ja hem complit!!!!!!