Pedraforca. Paret del Mirador de Gresolet. Via VENTANA INDISCRETA

29/08/09 Mirador de Gresolet, via Ventana Indiscreta
Per acabar el mes d’agost hem quedat per fer un dinar a la casa que te en Ramon i la Marina a Saldes. Per tal de justificar el viatge anem a fer la via de la Ventana Indiscreta, al Mirador de Gresolet. En Ramon ja l’ha fet i ens farà de guia.
La via comença al revés, es a dir primer cal rapelar la via. Nosaltres ens equivoquem i baixem per la via de la Corona de Reina, què no esta equipada per rapelar i hem tingut que deixar bagues. Desprès revisant l’explicació a onaclimb, ens adonem que fent el ràpel del arbre que hi ha sota del pont del mirador, cal anar a buscar la reunió de la via ventana indiscreta, en lloc de la Corona de Reina, que esta equipada per rapelar. Reunions amb anelles.
Un cop a baix cal anar a buscar el començament de la via, en una cornisa amb un pitó i un altre assegurança.

onaclimb.com

El primer llarg va amb tendència a l’esquerra només hem trobat un parabolt, la dificultat es de IV.
El segon llarg es més vertical amb bona presa que cal anar buscant i dificultat mantinguda de V grau.
El tercer llarg es el més mantingut de la via. El pas més obligat es del segon al tercer parabolt, què allarga i es un passatge de 6a. Un cop passat aquest tram segueix per una placa mantinguda de V/V+amb les assegurances justes. Aquests llarg es d’uns 45m.
El quart llarg surt per la dreta per anar desprès en tendència a l’esquerra fins un passatge un pel desplomat. Llarg mantingut de V.
El cinquè llarg va per una placa mes ajaguda amb una dificultat de IV, perà amb només 3 parabolts. En cas d’estar mullada aquestes plaques pot augmentar la dificultat. La reunió es fa a la barana del Mirador.
Via molt recomanable, què es una opció a tenir en compte, per dies estranys al Pedra, una matinal o tarda. No toca el sol. La via esta pràcticament equipada es pot dur els aliens per reforçar algun passatge.
Per Ramon Prades, Jaume Galban i Joan Asín

La Corona de Reina es troba per tota la paret

primer llarg

al segon llarg la placa es fa més vertical

en Jaume arribant a la R-3

En Ramon al mateix lloc

sortida del quart llarg

en Jaume abans del desplom del quart llarg

navegant per la placa del darrer llarg

llestos pel final de festa

Dent d'en Rossell,via LAIA

La Dent d'en Rossell

27/08/09 Dent d’en Rossell, via LAIA
Amb l’Antoni havíem quedat dues vegades per anar a la Dent d’en Rossell i les dues vegades la pluja ens va fer desistir. Avui u tornem a intentar. Uns dels problemes es l’aproximació i el descens de les vies. Aquests cop seguim la guia d’escalades del Ripollès.
De Queralbs seguim la pista de la collada de Fontalba, no gaire lluny del poble trobem un aparcament a l’esquerra. A la dreta hi ha una indicació del camí de Núria. Seguim el camí sense problemes, trobarem una bifurcació, cal seguir les indicacions dels camí antic de Núria , roca Duis, aquets camí ens deixa a l’antiga via del cremallera ara transformat en un camí ample. Seguim fins a trobar el inici de la via, punt de referència una estaca metàl·lica clavada a la roca, hem trigat uns 40 minuts, aproximadament.

onaclimb.com

El primer llarg va per un díedre fins arribar a un desplom pas de V+ atlètic, desprès anem a la dreta fins trobar un díedre amb un passatge de placa que ens du a la reunió.
El segon llarg surt per l’esquerra per pujar recte en tendència a la dreta, per sota d’un desplom, V,V+. La reunió es munta en un arbre. Llarg curt.
Segueix un llarg de transició per una cornisa amb força vegetació fins a trobar un parabolt, per muntar reunió.(Canvi de reunió).
El quart llarg segueix primer un esperó, fins una zona d`herba, agafem la variant que va per la placa. Marca V+ però no veig el passatge que es soluciona amb un pas d’estrep. La reunió es fa amb dos parabolts.
Sortim a una feixa que es segueix a l’esquerra fins arribar sota d’un desplom on es veuen parabolts a la placa.(Canvi de reunió).
La primera part del cinquè llarg es el més difícil de la via en lliure 6a, però es pot passar amb Ae/A0, amb alguna sortida delicada. Un cop passat aquest tram, es flanqueja a la dreta, delicat, per anar a buscar una feixa ascendent selvàtica. Tot navegant per aquest jardí en una semi-cova, trobem dos parabolts que ens indiquen què estem amb el bon camí?.
El següent llarg segueix per la cornisa herbosa fins a trobar dos parabolts.
A partir d’aquí ens queden tres llarg, què son els de més continuïtat de tota la via.
Seguim per l’esperó directament fins a un díedre, pugem fins a la meitat per flanquejar a l’esquerra fins uns blocs, pugem directament tot controlant la solidesa dels blocs, una mica dubtosa. Llarg mantingut en el V grau. La reunió es fa sota d’un desplom.
El següent llarg surt a la dreta per donar la volta d’un esperó i pujar per un díedre. Conjunt de IV.
La darrera tirada surt per un esperó per anar a buscar unes plaques per on cal navegar, mig en adherència, amb només una clau per assegurar-se. La dificultat que marca es de IV+, però estaria de més posar-li V.
La via acaba en una canal. Pel descens pugem un centenar de metres fins el bosc, d’aquí busquem uns rastres que van en direcció nord, dreta en sentit de pujada, que ens porten fins una torrentera i al camí de l’antic cremallera. Seguim el camí, passant pel peu de via, fins l’aparcament. Cal comptar a un hora i mitja aproximadament.
Via de caire alpinístic d’aventura, trencada la continuïtat per feixes herboses, herboses. La via esta pràcticament equipada portar els aliens petits-mitjans i tascons per reforçar algun tram. Cal portar una plaqueta recuperable o un cable de tascó pel llarg de 6a, sobretot si es fa amb Ae. Cal anar sobrat en el V grau.
Per Antoni Gómez i Joan Asín

primer llarg

arribant a la R-4

un botànic en la seva salsa

seguint per la cornisa herbosa

dreprès dels blocs sospitosos, entrant a la reunió

darrer llarg desprès de les plaques

i ara la tornada

Plecs de la Vinya Nova, via GEM

26/08/09 Plecs de la Vinya Nova,via GEM
Aquets darrers dies d’agost tenia prevista una visita a Ordesa, l’any passat vam tenir pluja. El dimarts a la tarda una trucada hem deixava sense company per anar a Ordesa. Decebut ja que no hi ha tantes oportunitats per anar-hi, esperarem temps millors.
Un parell de trucades als companys que corren ja per Barcelona, treballant o no, fa que quedi per escalar amb en Jaume el dimecres per la tarda. Hem proposa d’anar als plecs de la Vinya Nova a repetir la via GEM, ja l’hem fet els dos però es una bona opció, en tenia bon record.

ressenya.net

Durant l’aproximació trobem més quantitat de vegetació i algun arbre caigut, es nota els efectes de la prohibició d’escalar, estarà prevists esborrar els camins tambè?????
La via comença on caven els ràpels de baixada dels plecs, via Urquiza-Olmo.
El primer pas es en flanqueig a l’esquerra un tant curiós que t’agafa en fred, desprès segueix per la placa, ben assegurades i roca netejada, la dificultat es de V. Reunió a l’alçada d’un gran arbre.
El segon llarg surt recte fins el primer parabolt, desprès cal travessar a l’esquerra, passatge curiós, per seguir uns metres verticals, passatges de dificultat mantinguda, desprès la dificultat baixa per anar a buscar una fissura-díedre, ben assegurat però que cal anar cercant els passatges. La dificultat es de V encara que mí pot haver-hi algun passatge aïllat de V+. Reunió a la dreta de la fissura.
El tercer llarg es de tràmit, canvi de reunió,se surt per l’esquerra i es supera un ressalt a l’esquerra per tornar a l’esperó, conjunt de IV, 1 pas de V.
El quart llarg segueix per la placa de l’esperó ben assegurat, passem amb algun pas d’A0 i V+, en lliure 6a+.
El cel s’ha anat ennegrint i es senten alguns trons. El darrer llarg surt per una placa i ens trobem un ressalt pas fi de V+ (A0), desprès anem a buscar un passatge desplomat amb presa però molt atlètic, aquí ja comencen a caure gotes, el passatge es de 6a+ o A0.
La pluja, suau, ens acompanya durant els ràpels, després para i arribem al cotxe amb sol ?. La via a la tarda toca l’ombra a partir de la segona tirada.
Per Jaume Galban i Joan Asín.

primer llarg

a la fissura-dìedre del 2º llarg

per la placa del 3er llarg

5e llarg

Pic de Fontviva 2673m

21/08/09 Pic de la Fontviva 2673m
El dia s’aixeca molt bo, quan arribem al coll de Piumorent fa fresqueta i una jaqueta no molesta. Hem quedat amb la Marina i en Ramon, un cop preparats comencem, el primer problema es arribar a la pista que es veu més a dalt , nosaltres anem per darrera de les edificacions per un prat fins arribar a la pista.
Seguim la pista sense cap problema i que va pujant suaument. Passem pel refugi cortal rosa i una mica més endavant arribem al pla de la coma rossa. Hem de deixar la pista i baixar al pla fins el final a la dreta surt un camí fitat que cal seguir. Aquests camí ens porta a la portella de Lanós, magnífiques vistes del llac de Lanós. El pic de Fontviva ens queda a la dreta pugem per una forta pujada fins trobar unes fites que de seguir-les ens porten pel millor camí. Arribats a l’avanci’m, una mena de coll, seguirem cap a la punta de l’esquerra fins el cim. Magnífiques vistes amb el Carlit de fons.
La tornada la fem pel mateix camí. Cim molt agradable de fer amb bones vistes.
Per Marina Algueró, Ramon Prades, Montse Pueyo i Joan Asín

Per la pista

Coma Rossa

camí per la vorera del torrent

arribant a la portella de Lanós

Portella de Lanós

pujant cap el cim

arribant al cim

cim

Pic Occidental de Setut

20/08/09 Pic occidental del coll de Setut
La intenció es la de fer el Pic de Coma Extremera. Sortim del refugi del Pradell direcció a la Tossa Plana de Lles, anem seguint el camí fresat i fitat, pel bosc, sense problemes. Després de passar el Pla de Someres, amb vestia, el camí segueix per un llom a l’esquerra. Les fites s’intensifiquen i per dirigir-se direcció a un pendent a la dreta. En aquest punt seguirem per l’aresta una mica més enllà trobarem més fites que ens duen fins els estanys de Setut. Un cop a l’estany gran girem a l’esquerra fins el peu d’una aresta per on pugem, forta pendent. Arribem a una mena de coll seguim per l’aresta i pendents de l’esquerra fins que arribem a un fitó sobre del coll de Setut. Al l’esquerra veiem el que deu ser el cim de Coma Estremera que el deixem per a un altre ocasió.
El dia ha estat esplèndid i la durada ha estat d’unes quatre hores amb tranquil·litat.

surtint del bosc

el camí i les fites

darrera el llac de Setut
buscant el cim

PUIGMAL 2910m

El Puigmal des del coll del Puigmal de Llo

11/08/09 Puigmal 2910m
El Puigmal per França es un dels clàssics de fer al hivern amb esquís però a l’estiu encara no hi havíem pujat per aquesta vessant.
Un cop arribats al darrer aparcament de l’estació d’esquí del Puigmal seguim una mica més fins a trobar una tanca i un disc de prohibit circular, aparcament de vehicles. Es segueix la pista fins una petita construcció que deixem a mà dreta, per enfilar el camí per la banda esquerra del torrent. Una mica més a dalt passem el torrent, d’aquí cal seguir les fites que pugen recta direcció a la carena. El camí esta molt ben marcat , una forta pujada ens du a un collet a mà esquerra, es el tros més fort. Desprès el camí va guanyant lloms fins arribar al cim. El dia es esplèndid i la baixada la fent seguint la carena direcció Pic del Segre i baixar fins el coll del Puigmal de Llo. Des del coll una forta baixada ens deixa a uns platós per anar a buscar el curs del torrent que seguim fins a trobar la pista de tornada a l’aparcament.
Ha resultat un itinerari interessant de caire circular, pujada per una banda i baixada per una altre.

passant el torrent

al final de la pujada més forta

seguint el camí ben marcat

darreres pendents

ja hi som