dissabte, 1 d’agost del 2009

AGULLA DE LES SAVINES, Tatanka Yotanka-xemeneia Oest

01-08-09
Aquest dissabte he quedat amb en Manel per anar a Montserrat, no estava clar a on anar, així que quan arribem a can Maçana ens decidim per la via dels Rodríguez, també i anaven en Ramon i en Cañete que han quedat abans que nosaltres. A sobre de Montserrat tenim un núvol sospitós, però segons les previsions la possible pluja a de venir a la tarda.

Quan arribem a peu de via, la primera sorpresa, serem tres cordades, una ja esta a la primera reunió i en Ramon tot just acaba de començar. Quan surt una via als blogs que es veu interessant enseguida hi ha cua. En Ramon ens passa la ressenya de la via Tatanka Yotanka de l’Agulla de les Savines, aquesta esta en cartera així que canvi de plans i cap a les Savines. L’aproximació fins arribar a peu de via ens resulta una mica selvàtica. Un cop localitzada ens preparem, veiem en Ramón i en Cañete de canvien de plans.


onaclimb.com


El primer llarg la roca es veu dubtosa encara que es veu que s’ha sanejat, sort de les assegurances que hi ha, encara que hi ha alguna que costa una mica d’agafar. La fem en A-0, V, amb un pas d’estreps.


El segon llarg surt per una placa a l’esquerra, la roca millora encara que cal controlar. Segueix un díedre sortint per l’esquerra a una placa ajaguda fins una cornisa, la reunió es munta en un arbre, IV+,V. Per continuar la via cal seguir la cornisa a l’esquerra fins un altre arbre al peu d’una línia de burins.
El tercer llarg segueix un línia de burins, antics. Els núvol cada cop son més espessos, ens entra el dubte ?, però al final tirem cap a munt, l’entrada es un passatge atlètic amb dues bústies fins arribar a la primera assegurança. A l’esquerra hi ha una línia de parabolts. Vaig pujant però en Manel em diu que estan caient gotes, doncs be esta clar, cap a baix .


Les gotes no semblen progressar així que enfilem la xemeneia Oest. Es una xemeneia que es supera en oposició, trobem dos claus de via i posem dos alients vermell i carabassa. La reunió es munta en un arbre, IV+.


El darrer llarg agafa la placa de l’esquerra amb una entrada mantinguda, hi ha 3 espits, V. Crec recordar que abans només n’hi havia el del mig?. Desprès baixa la dificultat i arribem al cim.

A la baixada tenim problemes amb el ràpel que haurem de remuntar dues vegades. Al final s’ha aguantat el dia i hem pogut arribar a dalt.
Per Manel Díaz i Joan Asín