8/11/09. Aquest diumenge vaig quedar amb en Manel i en Juan Carlos per anar a Naireda , també s’apunta en Xavier. Quan ens trobem ja tenim clar que el dia no acompanya i es millor canviar de lloc. Ahir vaig trucar a en Jaume i em va comentar que van tindre que baixa de la placa de la vi Gran Manitú de Naireda per la pluja.
Al final ens decidim per Sant Llorenç de Mongai, el seu microclima sempre es un bon refugi en cas de mal temps. Desprès d’esmorzar fem dues cordades en Manel i Juan Carlos aniran a la paret de l’os i en Xavier i jo a la directa del cilindre, en Juan Carlos sempre parla molt bé d’aquesta via i ens ha convençut.
Al final ens decidim per Sant Llorenç de Mongai, el seu microclima sempre es un bon refugi en cas de mal temps. Desprès d’esmorzar fem dues cordades en Manel i Juan Carlos aniran a la paret de l’os i en Xavier i jo a la directa del cilindre, en Juan Carlos sempre parla molt bé d’aquesta via i ens ha convençut.
La directa del cilindre va pel mig de la paret sud de conglomerat, tipus Riglos. La paret desploma i impressiona lo seu. Ens equipem i comença en Xavier.
inf. ressenya.net
El primer llarg va a buscar una llastra característica, per seguir directa i anant superant panxes.
El segon llarg surt amb un vertical flanqueig a l’esquerra, amb bona presa i desprès amb una línia d’esquerra a dreta va seguint diferents panxes,amb passatges més obligats que al primer llarg.
El tercer llarg es curt surt recte per una mena de díedre fins un passatge a la dreta per escapar del desplom i uns passatges per placa ens deixa a la reunió.
El quart llarg tot i ser de V grau les assegurances allunyen més i es bastant mantinguda, el darrer passatge es més obligat V+, pel meu gust.
La via esta molt ben assegurada amb parabols i hi ha també alguns espits i burí , cal portar alguna plaqueta. La dificultat obligada es de A0-6a.
navegant pel primer llarg.
al vertical flanqueig a l' inici del segon llarg
arribant a la R2
al díedre del tercer llarg abans del flanqueig a la dreta
De baixada ens arribem a la paret de la Formiguera on tenim una altre via recomanada, la Garrets-Eusebi.
Quan arribem a peu de via hi ha dues cordades a la Martinetti, una de tres i un altre de quatre. La nostra va just a l’esquerra, la via esta equipada amb parabolts i tres llargs per placa amb dificultat de V,6a i V+, respectivament, de caire esportiu es molt recomanable i assegurada per no patir gaire.
al vertical flanqueig a l' inici del segon llarg
arribant a la R2
al díedre del tercer llarg abans del flanqueig a la dreta
De baixada ens arribem a la paret de la Formiguera on tenim una altre via recomanada, la Garrets-Eusebi.
Quan arribem a peu de via hi ha dues cordades a la Martinetti, una de tres i un altre de quatre. La nostra va just a l’esquerra, la via esta equipada amb parabolts i tres llargs per placa amb dificultat de V,6a i V+, respectivament, de caire esportiu es molt recomanable i assegurada per no patir gaire.
3 comentaris:
Vau fer força feina! es veu potent la directa del Cilindre, la Garrets-Eusebi i la Martinetti són maquíssimes, la paret del Cilindre no la conec, s'hi haurà de fer alguna visita aquest hivern.
Enhorabona per l'activitat!
M'encanta la zona xò, on puc trobar ressenyes de vies equipades i fàcils com la Garrets-Eusebi, la Martinetti, diedre blanqueta de Mont-roig
Jaume la directa val la pena, es realment molt maca.
Sergi hi ha una guia editada de la zona.
Publica un comentari a l'entrada