27/01/16. L’any passat vam
intentar aquesta via, però no dúiem friends ni tascons. Avui tornem ben
assortits amb micros i friends fins el Camalot del 4 i què hem posat un parell
de cops, pot ser prescindible però si el portes el poses. Tenim poques
referències de la via així què anirem navegant, mai millor dit, per aquest
penya segat.
 |
| foto Fernando , bloc espació, amor y locura Primera ascensió: 14/02/1981 per J.C.Tomasi, J.Ch.Peña, M.Pedro |
Comencem pel clàssic
flanqueig des del Port del Garraf, fem els dos primers llargs un de 30m i un
altre de 25m. Des de la R2 pugem directament per l’esperó què tenim davant,
està net i cal auto-assegurar-se pugem fins a una mena de balcó a l’esquerra on
trobem la R3(30m) pont de roca i espit. El quart llarg hem de sortir en
flanqueig a l’esquerra per agafar un
díedre amb un gran forat hi ha un burí què al tocar-lo s’ha desintegrat, la
reunió la trobem a sobre en un gran pont de roca, R4 (10m). El cinquè llarg és
el millor sortim a la dreta, pugem per placa i entrem a una mena de baume i
seguim per la gran fissura-xemeneia, pugem uns metres en oposició i sortim en
díedre. Hi ha un pitó a reforçar amb friends millor, sortim a una terrassa i
muntem la R5 hi ha ponts de roca i hem posat un #4 a caldo. De la R5 tenim dues
opcions, pujar fins el cim per un terrenys herbós amb ressalts de roca de
III,IV, és el què hem fet nosaltres o anar per la feixa direcció Est, trobarem
un passamà què ens porta a una
instal·lació de ràpel de la vessant Est.
En resum una via de navegar,
auto-protegint-se.
DADES
Primera ascensió: 14/02/1981
Per: Joan Carles Tomasi,
Jean Charles Peña i Manel Pedro (Gastón)
Material: Joc complert de
friends, de l’alien blau al Camalot 4, aquest darrer prescindible, però si el
portes el poses.
Dificultat: V atlètic a
auto-protegir.
 |
| primer llarg |
 |
| segon llarg |
 |
| a la R2 |
 |
| navegant per l'esperó, tercer llarg |
 |
| al quart llarg hem de sortir a l'esquerra a buscar un díedre amagat |
 |
| inici del cinuè llarg |
 |
| a la fissura-xememeia del cinquè llarg |
 |
| FOTOCIM |
 |
| la sortida del túnel |
Us hi heu abonat a La Falconera! i no m'extranya que la teniu molt aprop i segur que disfruteu tot treballant les tirades. Veig quer l'inici no és gaire engrescador amb la roca tan trencada...
ResponEliminaJaume Garraf ho tenim a tocar, la roca no està trencada, el primer llarg em sembla pquè comença més a la dreta però.
ResponEliminaHola Joan, sí senyor,sou bons navegants. Sortir d'allà sense embolicar-se demostra perfecte sentit d'orientació. Típica vella escola montserratina. Enhorabona col.legues. Jean Ch.Peña
ResponEliminaEi Jean Charles em va agaradar, una via anys 80, je,je
ResponEliminaEnhorabona. Jo tambe acabo de fer una gesta he pujat i baixat 8 escales. Llegir les vostres croniques em motiva per tirar endavant la recu.
ResponEliminaUna abraçada i salut
Ei Mingo enhorabona ara de mica en mica anar recuperant fins a tornar a escalar...ànims i força.
ResponElimina