23/01/16.
Avui hem acabat anant a
investigar al Mont-Roig, entre què a primera hora estava força incert meteorològicament
parlant i les diferents opcions què portàvem, ens ha fet decidir pel sòcol del
coll de Porta. Després però s’ha arreglat quedant un dia de primavera.
El sòcol del coll de Porta és una paret d’un
centenar de metres on hi han quatre vies obertes, segons la guia del Mont-Roig
(Jordi Marmolejo, Joan Escuer 2014).
L’aproximació és senzilla i evident. Un cop
al coll de Porta anem direcció Est passem una barana de fusta i agafem un
corriol que baixa per una canal orientada al Sud, la paret queda a la dreta.
Via DIAMANT.
Oberta pel Manel Solís i el Xavier Mercader
el maig del 2002.
La via està pràcticament equipada amb ponts
de roca (molts), espits i parabolts al darrer llarg. Cal portar joc de friends
fins el Camalot del 2/3, és pot reforçar algun pont de roca, les bagues son les
originals i estan envellides. Amb 10 cintes exprés en tindrem prou. Roca bona.
Ens ha agradat força, una petita joia dintre
del seu estil. Curta però amb tres llargs molt bons amb una dificultat
mantinguda de V amb algun passatge de V+/6a-. Dificultat obligada de V/A0.
El primer llarg per placa totalment equipat
amb ponts de roca. El segon placa més vertical, haurem d’anar navegant seguint
ponts de roca i algun espit. El tercer llarg va a buscar un díedre desplomat
amb passatges atlètics, el darrer tram trobarem parabolts. Roca bona.
El cim de la paret està a tocar del coll de
Porta. Retorn immediat.
En resum una via Recomanable.
 |
| primer llarg |
 |
| navegant entre ponts de roca al primer llarg |
 |
| el segon llarg comença més vertical |
 |
| segon llarg |
 |
| arribant a la R2 |
 |
| inici del tercer llarg |
 |
| al díedre desplomat del tercer llarg |
La via Diamant ens ha agradat i ens animem a
fer la seva veïna.
Via TAO.
Oberta pel Manel Solís i el Xavier Mercader
el maig del 2002.
La via està poc equipada amb algun pont de
roca, tres pitons i un espit. Cal portar joc de friends del alien blau fins el
Camalot del 2/3, 12 cintes exprés i un estrep opcional, les bagues dels ponts estan envellides. Tasco
petit per reforçar la R1 només hi ha un espit.
Un altre bona via en el seu estil, aquesta
d’autoprotecció, només trobarem equipat el flanqueig del sostre del segon
llarg. Dificultat obligada de V+/Ae.
Al primer llarg només trobarem un pont de
roca, haurem de navegar per la placa, amb algun passatge d’adherència. El segon
és molt espectacular, pugem per un díedre, atlètic fins a un espit, flanqueig
aeri cap a l’esquerra fins per seguir per una fissura i placa vertical fins
arribar a la R2. El tercer llarg surt recte per la placa vertical trobarem
algun pont de roca, després s’ajeu i seguim per un díedre amb tendència a la
dreta fins el cim. La R3 l’haurem de muntar.
Aquesta també ens ha agradat bona via d’autoprotecció.
Per: Juan Carlos Sánchez i Joan Asín.
 |
| primer llarg |
 |
| primer llarg |
 |
| espectacular segon llarg |
 |
| placa vertical d'autoprotecció a l'inici del tercer largo |
 |
| tercer llarg |
 |
| FOTOCIM |
Ho vau encertar Joan, darrerament el temps no saps per on tirarà! aquesta zona no la conec, es veu interessant, caldrà consultar me sla guia del Montroig!
ResponEliminaJaume dues bones opcions a tenir en compte.
ResponElimina