07/01/12. En Remi Bresco ens ha deixat quatre nous itineraris oberts amb diferents companys al Serrat de la Corona, a tocar del coll d'Ares. Ens permet arribar en cotxe fins el coll i fer l'aproximació amb uns 20 minuts en baixada, depenent del itinerari escollit. El retorn fàcil per la carena en uns 5/10minuts fins el cotxe. Les vies no son gaire llargues però coneixent al personal de segur que no regalen res.
Amb el Juan Carlos ens arribem amb la intenció de fer-ne una, la més assequible pel nostre parer. Un cop al coll preparem el material i comencem a baixar, quan apareix un altre cotxe carregat de galls amb les crestes ben dretes (lo Gall de Ponent), algú ha entrat al galliner!, amb aquesta colla ja hem coincidit altre cops en noves vies, fent de les primeres repeticions. Avui com no!! també van a la mateixa que nosaltres. L'entorn tranquil avui estarà torbat per cinc estranys personatges que es pugen per les parets, en busca d'aventura amb una ressenya en un paper.
La via és de les que cal deixar reposar i assaborir les sensacions abans de piular-la. La via esta "quasi" equipada, un terme poc definit així que no anirà malament portar un bon assortit de micros, friends i tascons, que de segur farem servir. La roca esta tendra encara, caldrà prestar atenció, inclús on és bona, amb el pas de cordades millorarà. L'itinerari segueix un marcat esperó fins a una feixa, per anar a buscar una marcada xemeneia a la dreta que per si sola ja val la visita. Un cop superada seguim per les plaques de la dreta fins el cim.
La via és de les que cal deixar reposar i assaborir les sensacions abans de piular-la. La via esta "quasi" equipada, un terme poc definit així que no anirà malament portar un bon assortit de micros, friends i tascons, que de segur farem servir. La roca esta tendra encara, caldrà prestar atenció, inclús on és bona, amb el pas de cordades millorarà. L'itinerari segueix un marcat esperó fins a una feixa, per anar a buscar una marcada xemeneia a la dreta que per si sola ja val la visita. Un cop superada seguim per les plaques de la dreta fins el cim.
RESSENYA:
Primera ascensió: maig 2011, per Xavi Metal i Remi Bresco
Equipament: espits, ponts de roca i un pitó.
Material: 10/12cintes exprés, micros, friends fins 2 de Camalot, tascons i bagues savineres
Dificultat obligada: V+
Dificultat obligada: V+
1Ll Pugem per placa a la vertical de 2 espits, del segon anem en flanqueig a l'esquerra, preses petites i regletes, dificultat mantinguda, fins a un altre espit (passatge expo, és pot posar un alien blau al mig). Pugem directe fins a la R1 a l'esperó, 20m. 3 espits. V,V+ mantingut.
2LL Sortim directe a buscar un espit, seguim per l'esperó amb passos difícils al principi i mica en mica va baixant la dificultat, només trobarem un altre espit. R2, 35m, 2 espits. V+,IV+,V.
3LL (canvi de reunió) un curt ressalt dona pas a una feixa que la fem caminant fins a la R3, 20m.
4LL és el llarg estrella, una marcada xemeneia que pugem en oposició fins a passar per un forat, seguim en X per agafar una fissura ampla que ens porta, barallant-nos amb una savina, a reunió d'un espit que trobem a la dreta. R4 40m. 1espit, 2 ponts de roca i un pitó. IV,V,V+,V.
5LL Sortim en flanqueig a la dreta, entrant a una placa que és va adreçant a mida que anem pujant en tendència a la dreta fins a un espit. Segueix un passatge atlètic amb roca delicada fins al cim. R5 30m. 1espit. IV,V,V+.
INFORMACIÓ: ressenya original, lanochedelloro.
En resum una via curta, però intensa que no et deixa indiferent, amb aventura i gasto d'adrenalina garantida. No és una via de consum massiu, cal treballar-la.
Per Juan Carlos Sánchez i Joan Asín
Per Juan Carlos Sánchez i Joan Asín
 |
| Juan Carlos treballant-se el V+ del primer llarg |
 |
| apretant a la sortida del segon llarg |
 |
| arribant a la R2 |
 |
| a la espectacular xemeneia del quart llarg |
 |
| al cinquè llarg |
 |
| a la R4 |
 |
| al cinquè llarg |
 |
| avui la Fotocim l'hem fet abans que los Galls, je,je |
Enhorabona, sabent de l'art dels aperturistes, ja s'entreveu que la via ho serà tot menys avorrida!!
ResponEliminaHola Joan. Ets un "cabronasso" , aixo de fer la "fotocim" abans que nosaltres es un punt a favor vostre. Veig que has sigut benevol amb la piulada. Nosaltres l'apretarem una mica mes al "bandido" del Bresco. Sempre de bon rotllo, no us equivoqueu. Una abraçada
ResponEliminaEo Joan! M'has fet venir dentetes:) M'agrada aquest nou format del post.
ResponEliminaBon any!!
Jaume d'avorrida res cada llarg te la seva cosa.
ResponEliminaEi Sergi ens ho vam passar bé amb renecs inclosos, ho sento però aquest cop la fotocim és nostra,je,je.
Eduard el mestre ets tu amb això del disseny. Bon any i bones escalades.
ufff...
ResponEliminaes veu ben exigent! i el llarg dela xemeneia quina impressió!!
Enhorabona Joan!
Ostres així que us vau trobar els galls, mira que no hi volien anar que si la roca que si la via està equipada i no ens ho creiem,....Felicitats.
ResponEliminaEi Lu la xemeneia és tot un espectacle.
ResponEliminaMingo el galliner estava revolucionat je,je.
Bones! veig que vas resseguint novetats! no perts fil! tindrem que apropar-nos per aquestes parets curtes i intenses...tot i que com diria algú que jo se...esperarem a que passin més cordades!!! je je ej! bon any!
ResponEliminaEi Llorenç ja veus buscant nous indrets. Ja saps el que diu la dita, no hi ha roca dolenta si no escaladors inexperts,je,je. El grau va car, les assegurances justetes,justetes i a la roca cal aplicar-hi la dita. Tenim deures pendents,eh.
ResponEliminaDoncs si senyor, esperarem a que hi passin més cordades, he, he!! Però te millor aspecte del que em pensava veient la ressenya original. Enhorabona!
ResponEliminaJoan no crec que passin moltes cordades, però mai és sap aixó.
ResponElimina