04/01/12. Quan comença l'any sempre és fan nous propòsits, així que avui el iniciem fent deures pendents, amb l'Arantxa i en Llorenç. Ens arribem fins a Vilamala per a coneixa aquest racó del Solsonès.
 |
| el submón de Vilamala |
El lloc destil·la solitud, passem de la carretera al fons d'un torrent sec i pler de vegetació on els follets de segur deuen fer de les seves. De tant en tant però la traquil·litat és trenca per una mena de folls amb cordes, cascs, ferros estranys que és pugen per les parets de conglomerat que hi ha en aquest submón. Amb aquesta sensació de trencar el silenci arribem a peu de via on encara que estem sols ens sentim observats....
 |
| camí al torrent |
La via ha estat una excursió vertical on cal navegant per un mar de conglomerat més bo del que pensàvem i que ens porta a la bastió final. Un llarg vertical ben assegurat, però la textura de la roca ha canviat i no ens dona la suficient confiança per a forçar en lliure, alguna ajuda ens permet passar prou bé. Del cim encara cal seguir per l'aresta i fer una grimpada de II per a sortir a la carena que ens porta a l'aparcament on hem deixat el cotxe.
La via està equipada amb parabolts de 8 als llarg i algun de 10 a les reunions, només cal portar 8 cintes exprés, més Reunió.
Informació i ressenyes a: Kutreescaladors en versió original, la panxa trepadora versió tranquila, Muntanyec versió opinió.
En poc temps ja és una clàssica de la zona i una bona via per a tastar aquest racó del Solsonès.
Per Antoni Gómez i Joan Asín.
 |
| itinerari |
 |
| tastant el primer llarg |
 |
| navegant pel segon llarg |
 |
| arribant a la R3 |
 |
| el quart llarg va agafant vertcaliat |
 |
| darrer llarg |
 |
| a la carena |
 |
| la vista des del cim |
Un racó curiós el Clot de Vilamala, amb el Joan B. quan hi vam anar el primer llarg era xop...deu n'hi do!
ResponEliminael darrer és ben trobat i s'ha de tibar! Ara a probar les altres properes que són curioses també.
Potser no és una d'aquelles vies que et deixi una sensació d'haver fet una gran escalada, però la paret i l'entorn són realment preciosos. Una ascensió recomanable 100%.
ResponEliminaJaume el darrer llarg no et deixa indiferent, nosaltres vam estar acompanyats per un vent fort.
ResponEliminaXavi aquesta via cal sumar-li el lloc l'aproximació, l'escalada i el retorn. Tot sumat la fan una via per a la llistes de imprescidibles.
Bon any! m'alegro que gaudissiu en la repetició! el racó es magnífic! les vistes, la tranquilitat, els sons... Per mi va ser la primera via oberta en solitari i va ser tota una experiència..en aquest racò i sol...molt bons records....sobretot obrint els dos darrers llargs..
ResponEliminaEi Llorenç enhorabona pel descobriment, je,je. Ja has començat el no horari?.Bon Any.
ResponEliminaje je je.merci!...encara no..suposo que a partir de febrer quan m'adapti al nou lloc de treball! de moment segueixo en tardes....ejem ejem....
ResponEliminaUn bon lloc per anar a escalar i aprofitar el solet d'hivern. Molt bon any Joan.
ResponEliminaEi Mingo avui però feia molt vent. Igualment, Bon Any.
ResponElimina