 |
| Serra de Busa |
2/04/11. Aquest dissabte ens arribem amb en Monsio i l'Antoni a la Serra de Busa, un altre d'aquets racons on cal fer-hi una visita. Com l'altre dia a Sant Honorat, la via d'avui és d'aquelles que cal sumar-hi tot, el lloc, la via i la baixada (caminant), on l'escalada és el medi que ens permet endinsar-se en aquestes parets en un entorn tranquil i solitari.
La via escollida és la "Maneras de vivir" que sembla ser la més repetida, encara que la llibreta que trobarem a la R4 dona mostra que no és fa gaire, tenint en compte que és va obrir a l'any 92.
De Solsona prenem la carretera que porta a Berga fins passat el poble de Navés on trobarem un trencall a l'esquerra que porta a la "Vall d'Ora" seguim fins un altre trencall a l'esquerra que porta a "Busa". Seguim per una pista ben arreglada que va pujant fins a trobar una pista en molt mal estat a la dreta hi ha una fita i un bassa d'aigua tapada per la vegetació on deixem el cotxe. Seguim la pista i camí fins arribar a l'alçada de la via on pugem directament pel bosc fins el peu.
De Solsona prenem la carretera que porta a Berga fins passat el poble de Navés on trobarem un trencall a l'esquerra que porta a la "Vall d'Ora" seguim fins un altre trencall a l'esquerra que porta a "Busa". Seguim per una pista ben arreglada que va pujant fins a trobar una pista en molt mal estat a la dreta hi ha una fita i un bassa d'aigua tapada per la vegetació on deixem el cotxe. Seguim la pista i camí fins arribar a l'alçada de la via on pugem directament pel bosc fins el peu.
 |
| ressenya |
El primer llarg va per una xemeneia de 45m que podem fer en dos llarg si volem. És podem reforçar les assegurances que trobarem amb algun friend i tascons.
El segon llarg és curt, un aeri flanqueig a l'esquerra ens deixa a l'esperó al peu d'un ressalt assegurat amb tres espits que superem en A0. La R2 al peu d'una marcada canal-díedre.
El tercer llarg segueix per la canal díedre força vertical, amb bons còdols que cal controlar la seva solidesa, encara que és més una sensació que la realitat. La R3 la trobem a l'esquerra en una placa.
El quart va en tendència a l'esquerra per una roca amb molsa on trobarem dos ressalts el primer amb roca delicada.
El darrer llarg té mala pinta una canal herbosa però que quan la fas no molesta la gaire la vegetació.
Sortim al Pla de Busa amb unes vistes impressionants.......
El descens és pot fer rapelant, però val la pena de fer-ho caminant per gaudir una mica més del entorn. Seguim per l'aresta direcció a l'oest, passem una primera canal i seguim per pujant fins un turó seguim per l'aresta fins la propera canal per on baixem (fita) abans d'arribar al mirador molt visible. El primer tram trobarem un corriol ben fressat que el seguim fins a perd-el i continuar pel bosc directament. Trobem una pista forestal que seguim a la dreta fins a sortir a l'altre pista transitable que ens retorna al cotxe. En total podem comptar en una hora o hora i quart.
Un altre racó que val la pena de visitar i on tenim més feina per fer ara que coneixem el lloc...
Per Ramón Prades, Antoni Gómez i Joan Asín
Més informació als blocs: rocaineu, kutrescaladors
 |
| a la xemeneia del primer llarg |
 |
| a l'aeri flanqueig del segon llarg i a la R2 |
 |
| al mantingut tercer llarg |
 |
| al quart llarg |
 |
| a la canal díedre del darrer llarg |
 |
| al cim |
 |
| la vista des del cim |
9 comentaris:
Busa s'està posant de moda! jo no hi he escalat mai, però amb la informació que en doneu, tú, Llorenç i Gatsaule, a veure quan ens hi arribem.
Jo com el Jaume, mai hi he escalat, però ho conec d'un acte reivindicatiu que és va fer de la Vall d'Ora i el lloc em va agradar moltissim. Felicitats per l'ascensió
Hola,que habia cola?la chimenea guapa y el sitio una pasada.Te hemos puesto deberes.
Jaume val la pena una visita sobre tot pel lloc.
Mingo els que havien fet la via abans que nosaltres era gent de Lleida Nico i companyia.
Juan Carlos, ya contaras.....
Celebro que t'hagi agradat la via i, sobretot, el lloc. La roca és així a tot arreu, molt millor que a Sant Llorenç del Munt, però pitjor que a Montserrat....
guapa via! sobretot la part inicial!i després les vistes i la tranquilitat! la roca a mirar-se-la, però sense massa manies amunt!
Joan, Llorenç ara que ja conec el lloc de ben segur que hi tornarem.
El Nico i cia? però si el dissabte passat dos d'abril estàven a la Roca Narieda.
Mingo la van fer un altre dia però eren els últims que l'havien fet, abans de nosaltres.
Publica un comentari a l'entrada