Via MICKEY MOUSE. ROCA GRIS. MONTSERRAT.

21/07/23.  La via Mickey Mouse és una via què va paral·lela de la via Tarantel·la, seguint l'esperó, però sempre a la dreta, amb assegurances distants. Una via mantinguda i vertical. El llarg més exigent és el segon, 6a+, obligat V+/A0. És recomanable sortir per l'últim llarg de la via Tarantel·la. 

Per: Isabel Notivoli, Ramir Aparisi, Joan Asín.

DADES

Primera ascensió: 2000

Per: Josep Escofet, Jean Charles Peña.

Equipament: Parabolts.

Material: 12 cintes exprés, joc de friends fins C3 si sortim per últim llarg de Tarantel·la

Dificultat: 6a+. V+/A0 obligat.

Orientació: sud oest.

Roca: Conglomerat.

Aproximació: De la Vinya Nova, agafem el camí del Torrent del pont què passa pel peu de la Roca Gris, pugem pel torrent fins a peu de via.

Descens: el tres ràpels 45,50,60 (50+10) per la via Urquiza-Olmo.

Primer llarg, per placa tècnica primer tram V+, després V mantingut, assegurances distants.

Segon llarg, pugem verticalment per un esperó i anem a la dreta a buscar una fissura, pas bavaresa i passem a la placa de la dreta per on seguim, vertical i mantingut, assegurar en un gros merlet, després la dificultat afluixa una mica i seguim per la dreta de l'esperó, assegurances distants, fins a la R2. Primer tram de continuïtat 6a/6a+, V+/A0.

Tercer llarg, sortim a la dreta per una fissura, podem posar algun friend, seguim per l'esperó , sempre a la dreta de l'esperó, fins a la R3.

Quart llarg, segueix l'esperó amb una escalada tècnica mantinguda en el V amb uns primers passos de V+, les assegurances allarguen.

Cinquè llarg, és recomanable sortir pel darrer llarg de la via Tarantel·la, un bon llarg d'autoprotecció. Sortim a l'esquerra i seguim per una fissura/díedre, passem a la placa de la dreta i tornem al díedre què seguim fins el cim.

Si sortim per la via seguim per la placa fins un desplom, passatge atlètic i seguim fins a la R5, des d'on podem rapelar per la via o seguir fins el cim.

primer llarg

segon llarg

tercer llarg

quart llarg

cinquè llarg, sortida Tarantel·la

FOTOCIM

Via TOMÀQUETS D'AMAGATOTIS. LA PALLETA. TRIÓ DEL MIG. L'ARTIGA ALTA.

8/10/22. Després de 10 dies de "trekking" per Cap Verd, tornem a la verticalitat. Quedem amb el Ramir per anar a la via Tomàquets d'Amagatotis, que els dos la tenim pendent. Aquesta via va ser la primera oberta a l'amagada paret de la Palleta. 

La via té quatre llarg que cal treballar, equipament distant on cal escalar sí o sí, amb trams de V/V+ expo al segon i inici del tercer llarg. La via està pràcticament equipada, però cal porta aliens, tricams, tascons. L'inici del primer llarg és contundent i difícil per arribar al primer parabolt, depenent de les habilitats podem mitigar l'inici. Falta el primer pont de roca del segon llarg i el primer pitó del quart.

Una via curta, intensa que no et deixa indiferent.

Per: Ramir Aparisi, Joan Asín.

DADES

Primera ascensió: 1988

Per: Joan Rovira, Amadeu Pagès, Joan Armengol.

Re-equipada: 2006

Per: Ferran Suils, Pere Forts.

Equipament: parabolts, dos pitons, un pont de roca.

Material: 10/12 cintes exprés, semàfor aliens, totem verd, tascons.

Dificultat: 6a.

Orientació: est.

Roca: Conglomerat.

Aproximació: Aparquem a la Vinya nova i agafem la pista cap a Collbató, agafem un camí a l'esquerra a l'alçada d'una porta metàl·lica (dreta). Pugem pel torrent de l'Artiga Alta, sempre seguint la paret fins el final, tram equipat amb corda i cadena per arribar a peu de via. 50 minuts.

Descens: en ràpel per la via Tuaregs.

Primer llarg, tram difícil per arribar al primer parabolt (pot anar bé una canya), després trobem un pitó i un altre parabolt, aquest tram és molt mantigut, després ja és deixa fer millor, però segueix difícil. 

Segon llarg, sortim a l'esquerra i seguim la placa amb assegurances distants, quan s'acaba hem de pujar recta i anar a la dreta a buscar una llavi on hi havia un pont de roca que ja no hi és,  amb habilitat podem posar alguna cosa, seguim verticalment i trobem un pont de roca, en tendència a l'esquerra trobem la R2. 40m.

Tercer llarg, sortim verticalment fins a un parabolt, seguim amb bona presa però vertical, després va perdent verticalitat, trobem un altre parabolt, seguim fins a la R3 al peu d'un marcat díedre.

Quart llarg, a l'entrada del díedre marcava un pitó però no hi és, sort que és pot assegurar amb tascons, entrada desplomada i deprés díedre, al final trobem un pitó, seguim per placa fins el cim, muntem reunió a la dreta via Tuaregs.

primer llarg "pillat" primer parabolt uff

segon llarg

tercer llarg

quart llarg

FOTOCIM

Via KOYANISKATSI-TARANTEL·LA. ROCA GRIS-LA VINYA NOVA. MONTSERRAT.

15/09/22. Avui ens trobem a Montserrat sense un pla previ,, amb el Juan Carlos i el Ramir. Al final ens decidim per la via Koyaniskatsi què ells no han fet, en el meu cas serà el quart cop.

Aquesta via només té tres llargs de corda i després podem seguir per la via Mickey Mouse o per la Tarantel·la com hem fet aquesta vegada.

Els primers metres la roca està polida i cal anar en compte, després ja millora. el tercer llarg és el més exigent i mantingut, poc equipament. Nosaltres hem seguit per la via Tarantel·la, seguint l'esperó evident i poc equipament, la via Mickey Mouse va uns metres a la dreta equipada amb parabolts.

Per: Juan Carlos Sánchez, Ramir Aparisi, Joan Asín.

DADES

Via Koyaniskatsi

Primera ascensió: 2000

Per: Josep Escofet, Jean Charles Peña

Via Tarantel·la

Primera ascensió: 1994

Per: Koki Gassiot, Armand Ballart

Equipament: Parabolts, 1 pitó i algun pont de roca.

Material: 10 cintes exprés, joc de friends fins C2 o C3.

Roca: Conglomerat

Orientació: sud-oest

Aproximació: De la Vinya nova hem d'agafar el camí del torrent del pont que passa pel peu de la Roca Gris. Pugem per la canal, compte amb la caiguda de pedres de les cabres de la zona, millor anar amb casc. Hem de pujar una mica per la canal fins a la vertical del díedre a la dreta de l'esperó, parabolts visibles.

Descens: Seguim l'aresta a buscar els 3 ràpels de la via Urquiza-Olmo. 

Primer llarg, per placa, primers metres polits, després millora.

Segon llarg, sortim verticalment i anem en tendència a l'esquerra a buscar un díedre que ens porta a la R2 en un arbre.

Tercer llarg, sortim a l'esquerra per una placa vertical i superem un desplom (llastra) seguim verticalment fins a un parabolt i anem en tendència a l'esquerra a buscar una fissura que seguim d'esquerra a dreta. Seguim uns metres per un díedre (pitó) i anem per la placa de l'esquerra, fins a un parabolt, d'aquí hem d'anar a l'esquerra a buscar la R2 de la via Tarantel·la. Si seguim a munt del parabolt, trobarem la  R2 de la via Mickey Mouse a la dreta.

Quart llarg, seguim directament per l'esperó, poc equipat on haurem d'anar navegant fins a la R4 al peu del díedre de sortida.

Cinquè llarg, seguim el díedre fins el cim, un llarg a equipar amb passatges elegants. Un bon llarg.

primer llarg

segon llarg

tercer llarg

quart llarg

cinquè llarg

FOTOCIM

MONTSERRAT. TRIÓ OEST DELS POLLEGONS. Via MARES DEL SUR.

22/07/20. A Montserrat a l’estiu cal cercar l’ombra, avui ens decidim per repetir la via “Mares del Sur” al trió oest dels Pollegons. La via està a l’ombra fins al migdia, a nosaltres ens ha agafat al darrer llarg.

La via té un recorregut per plaques on va navegant per assolir el peu d’un marcar esperó (objectiu) per on hi puja. Les assegurances allarguen, escalada amb D.O. Montserrat, podrem amb habilitat afegir-hi algun friend. Els millors llargs son el primer i els dos de l’esperó. La via és pot rapelar des de la R6, nosaltres hem preferit arribar al cim, grimpada uns darrera agulla i baixar caminant per la canal del Pollegons de la Vinya Nova.

Via d’un cert caire d’aventura Montserratina.

DADES

Primera ascensió: 2001

Per: Josep Escofet, Josep Maria Esquirol, Jean Charles Peña.

Equipament: Parabolts.

Material: joc de friends fins #3, 12 cintes exprés.

Orientació: oest

Roca: Conglomerat.

Aproximació: de la Vinya Nova, agafem el camí del torrent del Pont, a l’alçada del Trió del Pollegó oest, vertical aresta Ribas, deixem el camí i pugem per un corriol fins el peu de l’Aresta seguim flanquejant a l’esquerra fins a trobar el peu de via.

Descens: En ràpel per la via des de la R6 . Si volem baixar caminant haurem de grimpar la següent agulla i seguir l’aresta, fites, fins el coll amb la canal dels Pollegons de la Vinya nova per on baixem, trams verticals de pedra solta on cal anar d’arbre a arbre.

Primer llarg, pugem per una gran placa seguint una marcada fissura al final anem a la dreta i superem un desplom V+/Ae (6a).

Segon llarg, sortim per un díedre i després anem a l’esquerra per un canal bruta fins a la R2.

Tercer llarg, seguint en bavaresa una llastra (roca a controlar) a equipar, un cop la deixem anem en tendència a la dret per placa fins a la R3.

Quart llarg, sortim a la dreta pugem per un díedre i seguim en tendència a la dreta per placa fins a superar la vertical de l’esperó, pugem per la placa i flanquegem a lésquerra a buscar la R4 al mig de l’esperó.

Cinquè llarg, segueix el vertical esperó amb assegurances distants, podem posar-hi algun friend petit. Llarg de 50m.

Sisè llarg, seguim l’esperó amb grau més amable fins a trobar la R6, des d’on podem iniciar els ràpels, si volem baixar rapelant per la via.

Setè llarg, grimpada fàcil de la següent agulla des d’on podrem seguir la carena per baixar caminant.

Per: Isabel Notivoli, Antonio Gómez, Joan Asín.

FOTOCIM