12/09/18. Avui canviem d’aires i anem cap a Sant
Llorenç de Munt, amb la seva textura de conglomerat particular. L’aresta dels
Cavalls és una de les vies més clàssiques de Sant Llorenç de Munt, i diuen què una
de les vies més llarga., amb una dificultat màxima de V, bons ingredients per
anar-hi.
Tornem a l’ingredient d’excursió, escalada, excursió, però parant al
Monestir de la Mola per fer-hi un mos, una bona i plaent combinació.
Aparquem a prop del Cavall Bernat i pugem pel camí de la Mola, un cop
passat el Cavall Bernat, agafem un drecera (direcció nord) fins a sortir a una
pista què seguirem cap a l’oest i què ens durà a Can Pobla. Passem pel davant
de Can pobla i poc després trobarem un corriol a ma dreta, per on pujarem cartell
“el
bolet de Can Pobla”. Pugem amb fins el peu del cingle dels Cavall i anem cap a ponent fins a peu de
via. Bona i variada excursió.
La via la podem fer amb quatre o cinc llargs de corda, ara està
totalment equipada amb espits i algun parabolt, cal portar alguna baga per a
savines. Tot i la seva dificultat còmoda, els què no estem avesats a la textura
d’aquest conglomerat, ens dona una mica d’angúnia abans de fer la tibada de
rigor, però aviat li agafes el punt, amb un acta de fe però.
DADES
Primera ascensió: 1937
Per: Rof, Carbonell, Sabatés.
Equipament: Totalment equipada amb espits i algun parabolt.
Material: 10 cintes exprés, bagues per savines.
Dificultat. V.
Orientació: Sud oest.
Descens: Del cim seguim l’aresta direcció nord i trobarem la instal·lació
del ràpel (25m).
Primer llarg, comencem en díedre per sortir a l’esperó i tornar al díedre,
un cop superat anem cap a un ressalt vertical on trobem un passatge atlètic, la
reunió a trobarem a l’esquerra, (incòmoda).
Segon llarg, sortim a la dreta i pugem per la placa primer recte i
després en tendència a l’esquerra per seguir l’esperó fins a trobar la R2.
Tercer llarg, sortim per terreny fàcil fins a un ressalt vertical abans
d’entrar a la R3.
Quart llarg, sortim en tendència a l’esquerra per un marcat díedre, cal
presta atenció a la roca i els moviments per trobar el passatge, al final tenim
un passatge atlètic on cal tibar, bona presa. Sortim a un terrassa, possible
reunió, nosaltres hem seguit fins el cim, només queda un ressalt de 3 m. Millor
muntar la R4 en un arbre al cim, més còmoda.
Hem pujat fins el cim de la Mola on hem dinat i després hem baixat per
camí normal fins a l’aparcament. Bona jornada.
Per: Isabel Notivoli, Antonio Gómez, Manel Benavent, Boi Fusté, Joan Asín.
En resum una bona via molt recomanable per coneix-a la zona.
 |
| FOTOCORDADA1 |
 |
| FOTOCORDADA2 |
 |
| FOTOCIM |
