dimarts, 12 de novembre del 2024

Via GUTIÉRREZ LO PUTO AMO. ROCA VILELLA. ABELLA DE LA CONCA.

11/11/24. Ara feia temps què no anava a Abella de la Conca, avui ha estat ideal ja què a la plana de Lleida hi havia boira, en canvi aquí ha fet un dia esplèndid. 

La via Gutiérrez lo puto amo, va ser la primera via oberta pel la colla "Lo Gall" què van anar obrint vies dedicades a companys, en aquests cas a Juan Gutiérrez incansable obridor/equipador de vies sobre tot a la zona de Sant Llorenç de Montgai/Mont-Roig/Camarasa lo "Juan" tot un personatge.

La via Gutiérrez lo puto Amo, és una via semi-equipada on caldrà completar les assegurances amb flotants. Via atlètica i vertical de ressalts amb trams ajaguts amb herba. Una via on cal escalar i saber trobar el passatge.

Per: Isabel Notivoli, Joan Asín.

DADES

Primera ascensió: 12/01/2013.

Per: Juan Luis Linares, Lluís.

Equipament: semi-equipada amb parabolts i ponts de roca.

Material: 12 cintes exprés, joc de totems fins vermell, bagues per a savines.

Dificultat: 5c/6a. 5b/A0 obligat.

Orientació: sud.

Restriccions: no escalar de 1de maig a 1 d'octubre.

Roca: Calcari.

Aproximació: Abans d'arribar a Abella de la Conca trobem una carretera/pista a l'esquerra, què passa pel peu de les parets. La seguim fins a l'alçada de la roca Vilella. Aparquem en el punt què surt una pista de terra què puja als camps. Seguim la pista i trobarem una fita què ens indica el corriol/camí què puja al coll. Quan arribem a peu de la paret anem a la dreta a buscar el peu de via, PA picat tènue i pont de roca visible. 

Descens: del cim seguim l'aresta cap a l'est (dreta) desgrimpant fins al coll on seguim fites, trobarem un tram amb corda fixa. El camí ens porta al coll i a la pista (fites).

Primer llarg, arrancada atlètica i vertical trobem un pont de roca, seguim amb la mateixa tònica fins a una cornisa anem a l'esquerra, parabolt, fem un ressalt i seguim fins a una placa/díedre amb dos parabolts on cal trobar el passatge. Un cop superat seguim per terreny fàcil fins a R1.

Segon llarg, sortim a la dreta en flanqueig ascendent fins el peu d'un gran díedre, pont de roca, nosaltres hem fet una canvi de reunió al pont de roca, pugem en díedre fins a l'alçada del primer parabolt, podem pujar directe per la placa 6a o pel díedre/placa 5c. Un cop superat seguim per terreny fàcil amb algun ressalt, en tendència a l'esquerra fins a la R2.

Tercer llarg, sortim per terreny ajagut amb vegetació fins a un ressalt 4b, pont de roca, un cop superat trobem la R3 un parabolt.

Quart llarg, llarg mantingut, pugem per un díedre , 2 ponts de roca, sortim a la dreta i seguim per la placa fins a un parabolt, pugem i trobem una bavaresa en tendència a la dreta, seguim fins a una savina i passem a la placa de l'esquerra a buscar un parabolt, seguim per una fissura fins a una terrassa. Pugem per un díedre, passatges atlètics fins el cim on trobem la R5. Vigilar amb el fregament, podem muntar un R a la terrassa abans del díedre final.

primer llarg



segon llarg



tercer llarg

quart llarg






FOTOCIM

dimecres, 6 de novembre del 2024

Via SULTAINS OF SWING. GORRA MARINERA.

6/11/24. Avui anàvem amb la intenció de fer la nova via a la Gorra Frígia, però trobem la paret molt mullada i ho deixem per a un altre dia. La canal de pujada i després de baixada, ha estat molt anguniosa.....Anem mirant possibilitats però tot està molt mullat. Al final ens refugiem a la Gorra Marinera i està prou seca.

La via com a totes les què anem repetint la trobem més difícil què el record què en teníem, però és el què hi ha.

Al final hem aprofitat el dia.

Per: Isabel Notivoli, Juan Carlos Sánchez, Felip Linares, Joan Asín.

DADES

Primera ascensió; 1989

Per: Xavier Blasco, Glòria Llavador.

Equipament: Parabolt i algun espit/burí.

Material: 8 cintes exprés.

Dificultat: 6b. 5b/Ae obligat.

Orientació: sud.

Roca: Conglomerat.

Aproximació: de l'estació superior del Funicular de Sant Joan, sortim direcció oest seguim la pista/camí i a l'alçada de la Gorra Marinera agafem un corriol que ens deixa a peu de via.

Descens: en ràpel per la vessant oest, baixem cap el sud i anem cap a la dreta a buscar la instal·lació de ràpel  (30m). També és pot des-grimpar.

Primer llarg, del punt més baix pugem verticalment i anem a la dreta navegant, a buscar un esperó per on pugem fins a la balma on trobem la R1.

Segon llarg, sortim a la dreta i pugem verticalment 5c (A0) uns metres i després la dificultat baixa i anem en tendència a l'esquerra a buscar la R2 en un altre balma.

Tercer llarg, hem de flanquejar a l'esquerra a buscar l'esperó (no pujar pels primers parabolts, via Buen Amigo), pugem per l'esperó Ae (6b), i després per placa fins a la R3 en un altre balma.

Quart llarg, flanquegem a l'esquerra i pugem per l'esperó, primer tram vertical i mantingut on cal trobar el passatge, la dificultat va baixant a mida què anem pujant, fins a la R4.

Cinquè llarg, de tràmit grimpada fàcil fins el cim.















FOTOCIM