MONTSERRAT. EL PROJECTIL. Via AUDET-HERRERO (SAME)

19/07/18. El Projectil és una petita agulla a la zona del Cavall Bernat, darrerament s’ha posat de moda la via  Audet-Herrero (SAME), amb re-equipament polèmic per l’abús de marques i xapes pintades de vermell, una llàstima. Fa uns dies parlant amb el Jesús em comenta què té ganes d’anar-hi, així què dit i fet.

La via és una petita joia què cal assaborir sense presses, ja què és curta i s’acaba enseguida. Via variada amb passatges atlètics i una bavaresa al tercer llarg a equipar (o no), quatre llargs curts.

La via està a l’ombra tot el matí ideal per l’estiu on costa trobar escalades a l’ombra.

 DADES

Primera ascensió: 29/11/1975

Per: B. Audet, R. Herrero.

Equipament: totalment equipada amb una mica de tot, menys un tram de bavaresa al tercer llarg on cal posar-hi algun friend i/o tascó

Material: 10 cintes, semàfor l’aliens, tascons grans o friend mitja.

Dificultat: V+/Ae. 

Descens: 1 ràpel (28m).

Aproximació: De Santa Cecilia hem d’agafar el camí de l’Arrel direcció Pla de Trinitats, un cop passada la canal del Cavall Bernat seguim i trobem un torrent el camí gira a l’esquerra, pugem i trobarem un arbre amb pintura vermella, al començament d’una  canal per on pugem fins a peu de via, fletxa pintada.

Primer llarg, pugem per un esperó primer vertical i després s’ajeu fins a la R1, 15m.

Segon llarg, sortim directament (parabolt) i després anem en tendència a l’esquerra fins a trobar un ressalt vertical equipat, pugem i flanquegem a l’esquerra fins a uns arbres on trobem la R2, 20m.

Tercer llarg, comença per un díedre amb passatges atlètic fins anar a l’esquerra (parabolt) al peu de la bavaresa, els primers passos son més exigents (nosaltres hem posat dos tascons) després més fàcil quan s’acaba hem d’anar a l’esquerra a busca la incòmoda R3, 20m.

Quart llarg, sortim a l’esquerra i seguim verticalment  (V/A0) quan s’acaben les assegurances hem de sortir en tendència a la dreta (pitó) i després directa per l’esperó amb bon ambient i roca de qualitat.

Una bona opció per aquests dies calorosos d’estiu. Recomanable.

Per: Jesús Carruesco, Joan Asín. 

FOTOCIM

MONTSERRAT, LA FORADADA, Via CIVIS II-GARCÍA-CASAS.

20/06/16. Seguim a l’ombra, avui a la vessant nord de Montesrrat. Aquesta vessant té les seves peculiaritats, roca a controlar, escalada combinada on haurem d’afegir assegurances. La via CivisII-García-Casas a la Foradada té tots aquests ingredients i algun més. Anàvem amb la incògnita sobre  l’equipament, precari a priori, però l’hem trobat reequipada amb parabolts de 10mm amb plaquetes grans a les reunions i minimalistes en els llargs (Kop de gas). L’equipament ha estat escuprulós i cal portar un bon joc de friends i pitons, mantenint el caràcter de la via.

El primer llarg comença per una fissura a equipar què ens posarà a lloc, després la dificultat va baixant fins a un gran arbre d’on anirem cap a la dreta a buscar la R1, 30m.

El segon comença amb un tram d’artificial per sortir a la dreta a buscar un esperó què ens porta a la R2, 20m.

El tercer, és el llarg de la via, comencem clavant dues V uns mitjana i un altre gran, per agafar les assegurances de via, després d’aquest tram trobem una sortida força precària què no veiem clar, al final podem posar un pitó, que hem deixat, per fer un pas d’estrep. La continuació segueix amb una dificultat mantinguda de V/V+ i a completar les assegurances, amb roca a controlar. La R3 l’anirem a buscar a l’esquerra, per unes grades, 30m. Hi ha una possible Reunió intermitja.

El quart llarg l’hem solucionat amb friends, segueix una fissura amb dues part. R4 20m.

El cinquè llarg té un primer tram d’Ae per després sortir en lliure fins el cim, podem fer una reunió intermitja però millor no fer-la, R5 35/40m.

Pel descens seguirem l’aresta fins a trobar una canal i a la seva vessant oest trobem la instal·lació del ràpel, el primer tram per canal i la segon volat pel forat de la Foradada, foto record.

DADES

Primera ascensió: 25/08/1968.

Per: Ramon García, Carles Civis, Joaquim Casas.

Equipament: Semiequipada amb parabolts i pitons

Material: 18 cintes exprés, estreps, pitons V’s , joc de friends fins el 2 de Camalot i tascons.

Dificultat obligada: V+/A1 a equipar.

En resum una via treballosa, d’escalada combinada amb roca a controlar en alguns trams, típica escalada vessant nord de Montserrat.

Per: Jordi Lluch i Joan Asín. (43 anys escalant plegats)

primer llarg

inici segon llarg

segon llarg

tercer llarg

arribant a la R3

quart llarg

arribant a la R4

cinquè llarg

cinquè llarg

FOTORAPEL

FOTOCIM

ROCA DELS AURONS, aresta Fredi-Picazo

22/07/10 dijous. Feia dies que no quedava amb en Ferran i avui hem coincidit, em va proposar anar a la Roca dels Aurons. No és troba gaire informació, doncs un al·licient més per anar-hi. Al final carreguem amb tot el material i algun pitó. L'aproximació l'hem fet per Can Maçana fins el coll del Porc, flanqueig cap el coll del Miracle i baixem a buscar el camí d'Ecos. Aquest racó és poc visitat i les vies tenen el seu caràcter inclús les més assequibles.

El dia esta ennuvolat, millor, a la tarda però pot haver-hi algun xàfec segons les previsions, haurem d'anar per feina.
L'aresta és molt visible des del camí d'aproximació, quan estem a l'alçada pugem uns metres per una canal herbosa fins a trobar el peu de via un buril a la placa.
El primer llarg comença amb uns passos fins per placa fins agafar varies assegurances seguides (V/A0), en Ferran però so passa en lliure 6b pel seu comentari, uns metres més finots V+ fins una assegurança i després la dificultat baixa una mica V. R1 25m.
El segon llarg segueix per la placa-aresta amb una dificultat de IV,IV+, on cal anar buscant les assegurances, que estan bastant separades. R2 45m.
El tercer llarg va buscar l'aresta de la dreta superant un tram amb Ae, per sortir a una placa de V fins a la R3 25m.
El quart llarg torna a seguir una gran placa amb un dificultat de IV,IV+, però només dues assegurances. R4 45m. sobre d'una agulla.
D'aquí cal despenjar-se o desgrimpar uns metres i seguir per la placa de l'altre contrafort, IV. R5 25m.
Fins aquí la via ha estat reequipada amb parabolts, deixant alguns pitons i burils en bon estat.
Els dos darrers llargs corresponen a la via normal de la Roca dels Aurons si és troba equipada amb el material de l'època.
El sisè llarg comença amb uns passos molt verticals amb bons cantos, però no sempre, fins a trobar un pitó a uns 5 m. la ressenya posa V però deu ser V+/6a. D'aquí la paret per una mica de verticalitat però la dificultat continua en un V, en Ferran a posat un alien en una fissura horitzontal?,
abans d'entrar a la reunió la dificultat baixa. R6 20m. És un llarg molt mantingut amb un sol pitó d'assegurança als 5m.
El setè llarg surt a la dreta per una zona amb roca trencada, és pot posar un tascó, fins agafar un pitó i pujar recte on trobem un altre pitó V. D'aquí seguim per la placa més ajaguda amb algun ressalt., en un d'elles intento posar un tascó però que carai si portem pitons li planto una uve d'aquelles que canta el virolai i cap a munt. La reunió esta a l'esquerra sota del cim. R7 40m.
Desgrimpant uns metres per la vessant sud trobarem una instal·lació de ràpel (50m) baixant una mica i cap a l'esquerra trobarem unes marques blaves que cal seguir direcció Oest i que ens deixa al coll del Miracle.

Via pràcticament equipada amb parabolts i pitons. Cal porta 12 cintes exprés algun alien, tascons,friends i una V opcional. Via ben buscada en un lloc solitari i amb ambient, roca tipus cara nord, acceptable, tret dels primers metres de la setena tirada.
Per Ferran Alvarez i Joan Asín

en Ferran al 6b del primer llarg o V/A0

la placa del segon llarg

Ae del tercer llarg

entrant a la R4 i la placa del cinquè llarg

el vertical i exposat sisè llarg

arribant al cim

al cim amb els núvols que ens han respectat

Agulla dels Espeleòlegs, via Desideratum

10/07/10 dissabte. Aquesta via ja fa temps que tenia ganes d'anar-hi, en Jesús i en Monsió la van fer l'any passat però és van despistar al darrer llarg i van sortir per la canal. Ens trobem a Collbató amb en Jaume i en Monsió, durant l'esmorzar surten diferents propostes com sempre, però en Monsió al final accedeix a repetir la via amb l'alicient de pujar a l'agulla dels espeleòlegs.

L'aproximació és la mateixa que per anar a la clàssica Cerdà-Riera de la Bandareta, un cop a peu de via flanquegem a l'esquerra fins trobar una corda fixe i una mica abans una filera de parabolts.

ressenya d'Armand Ballart publicada al VERTEX i que és pot trobar al Balco de la lluna

Nosaltres comencem per la filera de parabolts tot fem A0, fins que és pot sortir en lliure i anar a l'esquerra, entre arbres i matolls, fins trobar dos espits on és munta la R1 20m. És tracte d'un curt ressalt, també és pot pujar per la corda fixe.

El segon llarg, comença per una placa amb roca made in Cara Nord, és a dir a controlar una mica, les assegurances allarguen i cal anar navegant, tot i que marca V a la ressenya cal afegir un +, al nostre criteri clar. Després un tram més ajagut per anar a buscar l'esperó de la dreta un altre ressalt vertical, per sortir a una zona més fàcil però amb roca delicada, fins a la R2,45m. En Jaume s'ho a treballat de valent.

El tercer llarg segueix per l'esperó , un primers metres verticals amb presa petita, V+ i després va baixant progressivament la dificultat, V i IV, fins a R3, 33m.

El quart llarg és de transició, flanqueig a l'esquerra per entrar a una canal fins a superar un ressalt on trobem dos espits R4, 17m.

El cinquè llarg, segueix per una xemeneia que és va tancant, V. Superat el tros d'encastament anem a buscar l'esperó per on seguim en Ae, és poden fer sortides en lliure al gust. El darrer pas un pel desplomat amb bones preses de mans però sense peus, em fa dubtar fins que al final surt. R5 al cim 50m.

Via amb roca tipus cara nord, equipada amb espits, portar 12 cintes exprés, més exigent i entretinguda del que sembla a primera vista. Recomanable per si és busquen nous racons, itinerari molt aconseguit.

Per Ramón Prades, Jaume Galban i Joan Asín

en Jaume al primer llarg

la placa del segon llarg

en Ramón al tercer llarg

a la xemeneia del cinquè llarg

fotos des de la cutreclub, colla xapoutot

al cim

i després no hi podiem faltar

VISCA CATALUNYA LLIURE

Paret Nord d'Agulles, via la que no estava oberta

13/06/09
Aquest dissabte la predicció era de pujada de temperatures, es bon moment per fer una visita a la paret nord d’agulles. En Jaume havia comentat i recomanat varies vegades la via" la que no estava oberta". No hi ha gaire informació però es pot consultar a ressenya.net i al llibre de Montserrat de David Hita. En Juan Carlos va proposar d’anar a fer-la, així quedem.

Quan arribem a peu de via hi ha un altre cordada, ens preparem i esperem el nostre torn.
El primer llarg va per una placa amb una fissura a l’esquerra on hi ha alguna assegurança però que cal reforçar amb algun fiend i savines. La dificultat es de IV+,V.

El segon llarg va per una fissura a la dreta de la reunió, els primers metres no hi ha cap assegurança, nosaltres posem friends del 1, 2 de camalot i un alien blau el passatge més dur es arribar a la primera assegurança de via, una mica desplomat, si es fa en lliure sembla que es 6ªa+, desprès segueix per la fissura fins la reunió. A0, V+,V (6ªa+).
El tercer llarg segueix una canal xemeneia, on cal fer atenció a la roca. IV+.

El quart llarg es el més espectacular una xemeneia de dificultat mantinguda de V+ i ben assegurada amb espits cada 4 o 5 metres, pot haver-hi algun passatge de 6ª. Aquesta tirada es la que dona caràcter a la via.

El cinquè llarg te una sortida dura per seguir per una fissura, cal controlar la roca, dificultat mantinguda de V+, 6ª. La reunió es munta a la dreta.

El sisè llarg des de la reunió cal retornar a la fissura de l’esquerra, el primer tros segueix la tònica de dificultat de V,V+ amb la roca a controlar per entrar desprès a una canal terrosa fins a la reunió al coll.

La roca es la típica de la cara nord que cal controlar, es convenient que no hi hagi cap cordada al davant, si no vas rebent la caiguda d’alguna pedra i terra. En el nostre cas a les dues darreres tirades ens vam tenir que esperar a que sortís la cordada que anava davant. La via esta ben assegurada amb espits, burils, escarpes caseres, pont de pedra i un tac, cal portar friends variats fins el 3 de camalot per a completar les assegurances i unes 16 bagues.

Per JuanCarlos Sanchez i Joan Asín