Via ÒSCAR. BARRANC FONDO. SANT LLORENÇ DE MONTGAI.

28/11/23. La via Òscar va ser oberta per  J.Godoy, M.Blasco i J.Mayor a finals de 1973 principi de 1974, seguint el terreny més lògic, amb escalada combinada lliure/artificial, equipada amb burins i pitons. La via va tenir un primer re-equipament en els dos primers llarg i obrint un tercer llarg directe l'any 2011, per Nico Contreras, Pepe Pueyo, Jordi Gázquez (Tato), Juan Linares, Sergi Rosell, Lluís Olondríz. Josep Godoy i Agustí Sans, aquest més de novembre enllesteixen el Re-equipament de la via original, a partir de la R2 re-equipen els tres llargs restants fins el cim.

La via té cinc llargs de corda, totalment equipats amb parabolts i pitons, s'han deixat els burins i pitons originals. El resultat ha estat una bona via, equipada amb quatre llargs prou exigents i mantinguts , amb un de flanqueig fàcil. Amb una dificultat de 6a/Ae, amb passatges atlètics. 

Recomanable en el seu estil.

Per: Ramir Aparisi, Felip Linares, Joan Asín.

DADES

Primera ascensió: gener 1974.

Per: J.Godoy, M. Blasco, J. Mayor

Roca: Calcari.

Orientació: sud-oest

Equipament: Parabolts i pitons

Material: 15 cintes exprés.

Dificultat: 6a/Ae. Obligat V+/Ae

Aproximació: Agafem el camí de la Formiguera  i flanquegem tota la paret direcció a l’oest, el camí baixa fins el fons del barranc, trobem algun tram equipat, el camí està senyalitzat accés a la ferrada “Cagate Lorito”.  Un cop passat un tram de cadenes ja trobem el peu de via.

Descens: Possible amb ràpel per la via. Caminant, des del cim trobarem fites què ens portem cap a l'est, fins a les vies del tren, passem pel pas soterrani, el camí ens porta a l'aparcament.

Primer llarg, comencem per la placa, trobem un primer ressalt vertical amb un passatge què cal estudiar, pugem fins a un altre passatge de placa vertical, difícil, amb presa petita, seguim a buscar la R1.

Segon llarg, sortim a la dreta per la placa vertical en Ae/A0 i seguim amb passatges atlètics, què van perdent verticalitat, fins a la R2.

Tercer llarg, en flanqueig fàcil a la dreta.

Quart llarg, llarg de placa vertical mantinguda en el V grau amb un passatge al mig de V+.

Cinquè llarg, sortim flanquejant a la dreta i pugem directament amb passatges atlètics, un cop superat anem en tendència a l'esquerra a buscar un esperó què ens porta al cim.

primer llarg

segon llarg

tercer llarg

J.Godoy a la via los 50 del Guti

quart llarg

foto J.Godoy

foto J.Godoy

cinquè llarg

FOTOCIM

Via: EL ABERRONCHO. PARET DE LA FORMIGUERA. SANT LLORENÇ DE MONTGAI.

28/11/23. La primera intenció era anar a Terradets, però la boira i baixa temperatura durant el viatge, ens ha portat a Sant Llorenç de Montgai. El Jordi Clariana em va passar la ressenya de la Via Òscar al Barranc Fondo ,què han re-equipat recentment i què el sol toca a partir de les 12h al primer llarg així què fem temps fent la via El Aberroncho.

Via de tres llargs de corda, totalment equipada amb parabolts. Nosaltres hem enllaçat els dos primer llargs i amb una dificultat màxima de V+. El sol ha guanyat la partida i s'ha escalat força bé. Una cop al cim fem un ràpel de 50m i anem a trobar el camí. 

Una bona via equipada, de la factoria Juan Gutiérrez i Cía.

Per: Felip Linares, Ramir Aparisi, Joan Asín.

DADES

Primera ascensió: 2/06/2012.

Per: David Domínguez, Miguel Angel García, Juan Gutiérrez.

Equipament: totalment equipada amb parabolts.

Material: 9 cintes exprés.

Dificultat: V+. Obligat V/A0.

Orientació: sud.

Roca: Calcari.

FOTOCIM

Via INSUBMISSIÓ. SERRAT DELS MONJOS. MONTSERRAT.

25/11/23. Amb el Juan Carlos quedem per anar a la via l'Aranya al Serrat de les Garrigoses, quan arribem a peu de via ja hi ha una cordada fent el primer llarg...sembla què la cosa va lenta? després de mitja hora llarga esperant pleguem cordes i anem a la via Insubmissió al Serrat dels Monjos.

La via Insubmissió, és una via amb una dificultat màxima de V grau, amb assegurances espaiades què li donen un punt d'escalada autèntica Montserratina, on cal navegar. La via arriba fins el cim, però el darrer  llarg va per un canal herbosa i poc agraïda, sembla què s'ha normalitzat de fer un ràpel de 30m des de la R6 i baixar per la feixa cap a ponent a buscar el torrent Fondo.

Per: Juan Carlos Sánchez, Joan Asín.

DADES

Primera ascensió: 1995

Per: Joan Frontera, Ramón Majó.

Equipament: espits i un pitó.

Material: 10 cintes exprés, joc de friends fins C1.

Dificultat: V

Orientació: sud

Roca: Conglomerat.

Aproximació: Aparquem a l'àrea recreativa de la Salut pugem fins a la Cova de Salnitre seguim el camí, passem pel torrent fondo i a l'alçada de la via pugem a peu de via, ultimo sueño pintat (el primer llarg és comú).

Descens: de la R6 fem un ràpel de 30m , grimpem fins el peu del satèl·lit i seguim per la feixa cap a l'oest, seguint corriols a l'estil senglar al final alguna fita ens porta al torrent fondo per on baixem, algun tram equipat amb cadenes i algun ràpel, al finar retrobem el camí de l'aproximació.

Primer llarg, pugem per un esperó, tram amb fissura i anem a la dreta a buscar un altre esperó què ens porta a la R1.

Segon llarg, sortim a l'esquerra pugem per un díedre i flanquegem a la dreta a buscar l'esperó de la dreta, fàcil però anguniós.

Tercer llarg, pugem per l'esperó amb escalada mantinguda on només trobarem dos espits.

Quart llarg, pugem uns metres per placa i passem a la dreta a buscar l'esperó per on pujarem, escalada mantinguda en V presa petita.

Cinquè llarg sortim a la dreta, passem una gran llastra per la dreta i seguim per l'esquerra per fissura fins a un espit, en tendència a l'esquerra anem a buscar la R5. Només trobarem un espit, cal assegurat amb friends.

Sisè llarg, sortim a l'esquerra amb un llarg flanqueig l'esquerra delicat , a buscar un espit, pugem uns metres (pitó), una fissura a l'esquerra ens porta a la R6. 

primer llarg

segon llarg

tercer llarg

quart llarg

cinquè llarg

sisè llarg

FOTOCIM

Via REINA-VILLAR. PUNTAL DE L'ALBARDA. MONTSERRAT

22/11/23. El Puntal de l'Albarda una Roca emblemàtica de la zona de l'Albarda en una zona allunyada, fora d'aglomeracions on trobarem tranquil·litat i bones vistes de l'entorn.

La via Reina-Vilar, va ser la segona via oberta (1972), després de la Mas-Guach, una via què puja per la zona central de la paret, tot buscant les balmes per a fer-hi reunió. Una escalada totalment equipada on s'imposa l'escalada artificial amb trams en lliure en V on cal escalar. La via va ser re-equipada el 2013 amb parabolts.

Avui un dia ventós què ens ha fet dubtar a l'arribada al Monestir, amb vent de nord. El Puntal queda arrecerat per l'Albarda i l'escalada en vessant sud-est al sol ens ha deixar escalar-la, amb una mica de vent al darrer llarg.

Una bona clàssica en el seu estil.

Per: Felip Linares, Joan Asín.

DADES

Primera ascensió: 1972

Per: Gabriel Reina, Miguel A. Villar.

Re-equipada 2013

Per: Gabriel Reina, Miguel Murillo

Equipament: Parabolts, queden els burins vells.

Material: 20 cintes exprés,

Dificultat: V/Ae.

Orientació: sud-est.

Roca: Conglomerat.

Aproximació: Pel camí de Sant Joan a Sant Jeroni a l'alçada del Cap de Mort i passat el Cigronet, trobem un corriol, marca vermella en un arbre, què baixa a prop de la paret i què ens porta a peu de via.

Descens: Des del cim del Puntal, fem un ràpel de 8 m a un collet i pugem un ressalt per passar a la paret del Contrapuntal  on pujarem III fins el cim. Seguim per la carena i baixem al bosc de l'esquerra, on amb intuïció seguirem corriols fins a un torrent, remuntem a busca el camí de Sant Jeroni per on retornarem.

Primer llarg, per placa a buscar una savina on flanquegem a l'esquerra passem per una balma i seguim per la placa de l'esquerra tram Ae i sortida en lliure fins a la R1.

Segon llarg, sortim a la dreta i pugem per la placa Ae/A0, sortim en lliure a buscar un segon tram d'Ae/A0 per sortir en lliure fins a la R2.

Tercer llarg, íntegrament en Ae/A0, amb sortida en lliure fins a la R3.

Quart llarg, sortim en lliure fins a un ressalt on seguim en A0/Ae amb sortida fina i després la dificultat va baixant a mida què anem pujant fins a la R4 al com del Puntal.

Cinquè llarg, del cim fem un curt ràpel de 8m fins el coll nord. Seguim per un primer ressalt i passem a la paret del Contrapuntal per on pugem sempre buscant l'itinerari més fàcil III. fins el Cim R en un parabolt.

primer llarg

segon llarg

tercer llarg

quart llarg

cinquè llarg

FOTOCIM