Via BRAZIL. QUIQUILLON. ORPIERRE.

20/05/26. Avui anem a la Gran Clàssica del Quiquillon. Una via de vuit llargs de corda, totalment equipada amb químics què és deixa fer molt bé. La via està força concorreguda cal matinar. Quan estàvem arribant un minut abans ha arribat una cordada d'Alemanys, per sort anàvem molt ràpids.

Aquesta via cal fer-la sí o sí. Recomanable.

Per: Juli Lladò, Alfons Esterlich, Joan Asín.

DADES

Equipament: Totalment equipada amb químics.

Material: 14 cintes exprés. La tramposa pot anar bé en algun passatge i un estrep, al setè llarg, opcional.

Dificultat: 5c+(6a). 5b/A0-Ae obligat.

Orientació: sud est.

Roca: Calcari, algun passatge polit.

Aproximació: del poble d' Orpierre anem a l'aparcament d' Adrech. Trobarem cartells indicadors. D'aparcament pugem per un camí totalment senyalitzat, agafem el primer trencall a l'esquerra QUILLON. El seguim fins a l'alçada de la via, pugem per un corriol, nom a peu de via.

Descens: Del cim hem de seguir l'aresta cap a la dreta, tram equipat amb cable, més endavant trobem uns  graons i cable (línia de vida) baixem. Seguim el camí (cartell) què ens retorna a l'aparcament.

Primer llarg, placa vertical amb algun ressalt, escalada amb regletes.

Segon llarg, semblant però amb un passatge al mig on cal anar a caçar un forat, algun passatge fi.

Tercer llarg, sortida amb passatges vertical i atlètics, després la placa s'ajeu anem cap a dreta a buscar la R3.

Quart llarg, flanquegem a la dreta (fàcil) a buscar un díedre per on pugem, després per placa anem a la dreta a buscar la R4.

Cinquè llarg, per placa en tendència a la dreta a buscar la R5 al peu d'una placa vertical.

Sisè llarg, molt bo, placa vertical amb franges i bones preses, pugem fins a la R6.

Setè llarg, difícil, sortim per una placa fins el peu d'un altre placa amb entrada desplomada, seguim de químic a químic i després anem per l'esquerra més viable a buscar la R7.

Vuitè llarg, podem sortir directament per un desplom 6a (A0) o per l'esquerra amb un flanqueig delicat i després per un díedre desplomat seguit de placa fins a la R8 al cim. La ressenya diu 6a, nosaltres li hem posat 5b+, però 5c també estaria bé.

FOTOCIM

Via LA GROTTE. QUIQUILLON. ORPIERRE.

19/05/26. Segon dia a Opierre, avui anem dues cordes a la via "La Grotte". Una via de 6 llargs de corda, força mantinguda i amb graduació Francesa què li dona un plus. La via està totalment equipada amb químics, però cal escalar, amb passatges atlètics i d'adherència.

Per: Agustí Pallarès, Juli Lladòs / Alfons Esterlich, Joan Asín.

DADES

Equipament: Totalment equipada amb químics.

Material: 14 cintes exprés. La tramposa pot anar bé en algun passatge, opcional.

Dificultat: 5c+(6a). 5b/A0 obligat.

Orientació: sud est.

Roca: Calcari, algun passatge polit.

Aproximació: del poble d' Orpierre anem a l'aparcament d' Adrech. Trobarem cartells indicadors. D'aparcament pugem per un camí totalment senyalitzat, agafem el primer trencall a l'esquerra QUILLON. El seguim fins a l'alçada de la via, pugem per un corriol, nom a peu de via (des-dibuixat)

Descens: Del cim hem de seguir l'aresta cap a la dreta, tram equipat amb cable, més endavant trobem uns  graons i cable (línia de vida) baixem. Seguim el camí (cartell) què ens retorna a l'aparcament.

Primer llarg, placa amb ressalts, entrada polida, després millora, passatges atlètics.

Segon llarg, sortim per placa i agafem una fissura vertical i atlètica al final anem per placa dificil a la dreta a buscar la R2. Llarg molt mantingut.

Tercer llarg, sortim per placa i anem a l'esquerra pugem per placa/díedre i trobarem una placa abans d'entrar a la R3.

Quart llarg, llarg en flanqueig ascendent a la dreta amb un tram més exigent al mig.

Cinquè llarg, sortim verticalment amb una passatge atlètic amb bones preses, després la dificultat baixa i anem per placa ajaguda.

Sisè llarg, llarg de placa, una primera part més ajaguda fins una terrassa, dona pas a un tram més exigent amb bavaresa i adherència.

FOTOCIM

Via MALKUTH LA TERRE. PILIER DE L' ASCLE. ORPIERRE

18/05/26. Dia de viatge fins a Orpierre a la Provença. Arribem  sobre les tres de la tarda i després d'instal·lar-nos anem a escalar. Anem al Pilar de l'Ascle on hi han vies de tres/quatre llargs. Els companys és posen a la via Maître de la Danse i amb l'Alfons fem la via Malkuth la terre. Una via de tres llargs, amb un segon llarg molt exigent. La graduació Francesa, mig grau més del què estem acostumats.

Per: Alfons Esterlich, Joan Asín.

DADES

Equipament: químics.

Material: 12/14 cintes exprés, una tramposa llarga pot anar bé.

Dificultat: segons la guia 5c+. Per nosaltres 6a, 5c/A0 obligat.

Orientació: est.

Roca: Calcari.

Aproximació: del poble d' Orpierre anem a l'aparcament d' Adrech. Trobarem cartells indicadors. D'aparcament pugem per un camí totalment senyalitzat què ens porta al Pilier d'Ascle.

Descens: Del cim baixem per la vessant oposada i trobem tram equipat amb graons i cable (línia de vida). Anem cap a la dreta a buscar el coll de l'Ascle i seguim el camí de l'aproximació fins a l'aparcament.

Primer llar, mantingut amb passatges atlètics per placa fins a la R1.

Segon llarg, sortim verticalment per placa amb preses què cal trobar i escalada atlètica. Trobem un passatge força llis on cal agafar-se a una pesa alta, del parabolt nosaltres hem anat a la dreta i després hem tornat a l'esquerra a buscar el parabolt. Seguim cap a l'esquerra per terreny més fàcil a buscar la R2.

Tercer llarg, per placa amb escalada d'adherència on cal trobar els passatges. Entrada a la R3 per un ressalt llis, millor pujar per l'esperó de la dreta i passar a l'esquerra sobre de l'assegurança.

Agustí i Juli a la via Maître de la Danse

FOTOCIM

Via DESPERTARS RODONS. SERRA DE LES CANALS.

14/05/26. Després de fer la via Somnis Rocosos, fem un ràpel fins a la R1 d'aquesta via. Aquesta via també tres llargs de corda, dos primers per plaques ajagudes i un tercer llarg més vertical i exigent.

Per: Alfons Esterlich, Joan Asín.

DADES

Primera ascensió: maig 2026.

Per: Isabel Notivoli, Joan Vidal.

Equipament: totalment equipada amb parabolt.

Material: 10 cintes exprés.

Dificultat: 6a. 5b/A0 obligat.

Orientació: sud.

Roca: Conglomerat.

Aproximació: Des de l'aparcament de la Ferrada, agafem el camí de la dreta, baixada de la Ferrada. Quan arribem a les cadenes, hem de seguir fites què flanquegem per la part baixa i ens porten a peu de la via, baga en una savina visible.

Descens: Caminant cap a l'est per la línia de vida i cadenes. Possible ràpel per la via.

Primer llarg, per placa ajaguda molt fàcil en tendència a l'esquerra fins a una franja herbosa on trobem la R1 abans de la franja. 

Segon llarg, passem la franja herbosa i seguim per placa ajaguda, després guanya verticalitat abans d'entrar a la R2. 3 parabolts.

Tercer llarg, seguim per placa amb preses petites i adherència. Fem un ressalt  a buscar una fissura/díedre, aquí trobem un passatge què costa de trobar, trobem una savina (seca) seguim fins a la R3. 10 parabolts. Llarg mantingut.

FOTOCIM