Via ANA MARÍA CORREIA. GORRA FRÍGIA. MONTSERRAT.

6/07/26. Avui ens trobem amb el Jordi i el Josep al Bruc, sense una idea clara, com el dia serà calorós ens decantem per anar a la via Ana María Correia a la Gorra Frígia, què el Josep no ha fet. ja tenim l'excusa per anar-hi.

Una via amb dos conceptes, els tres primers llargs per plaques ajagudes i el dos darrers per plaques verticals on cal anar trobant els passatges, curiosament amb "cantos". Pel quart llarg paga la pena de fer la via. 

Per: Josep Solé, Jordi Fornés, Joan Asín.

DADES

Equipada: 2013.

Per:Jordi Pazos,Manel Muñoz,Berni Tachin,Jordi Monterde,Pili Martínez, Iago García

Equipament: totalment equipada amb parabolts.

Material: 12/14 cites exprés.

Dificultat: 6b. 5c/A0 obligat.

Orientació: oest.

Roca: Conglomerat.

Aproximació: Hem d'agafar el camí de Sant Jeroni des de Sant Joan, seguim fins a passar pel peu de la Gorra Frígia. seguim i trobem un corriol què puja. Ja veurem la paret, baixem per una canal, corda fixa, fins a peu de paret on hi han varies vies. l'Ana María Correia, és la primera xapes verdes.

Descens: en dos ràpels 25,45m per la vessant oposada. Una canal ens deixa al camí de Sant Jeroni/Sant Joan.

Primer llarg, primers passatges verticals amb roca polida, després per verticalitat i anirem navegant fins a la R1.

Segon llarg, per placa ajaguda on només trobarem 3 parabolts.

Tercer llarg, sortim verticalment per placa  seguint els parabolt, després anem en flanqueig a l'esquerra a trobar la R3 abans de la canal/díedre.

Quart llarg, passem a la paret de l'esquerra i ja veiem els parabolt, primer tram vertical i difícil, després tot i ser mantingut anirem trobant bons cantos al tram final hi han bons còdols i les assegurances allarguen una mica més. Un llarg per a digerir-lo "piano piano".

Cinquè llarg, sortim en tendència a la dreta ascendent per placa, amb bons cantos, fins sota un desplom, on trobem dos parabolt, podem passar millor per la dreta (arbre) i després seguir per l'esperó amb bons còdols, fins a la R5.

FOTOCIM

Via RETIRO ESPIRITUAL. PARET DE MU. SANT HONORAT.

1/07/26. Seguin cercant l'ombra, avui anem a la via Retiro Espiritual, aprofitant què el Juan Carlos i el Felip encara no l'han fet. Sant Honorat destil·la tranquil·litat, aquesta via està a la vessant oest de la Paret de Mu, només ens tocarà el sol al darrer llarg. La via està totalment equipada amb parabolts, amb alegria quan baixa la dificultat.

Bona via per l'estiu.

Per: Juan Carlos Sánchez, Felip Linares, Joan Asín.

DADES

Primera ascensió: 14 abril 2005

Per: José Mª Suñer Mas de Xaxars, Antonio García Picazo.

Equipament: totalment equipada amb parabolts.

Material: 10 cintes exprés, estrep/s.

Dificultat: 5b/Ae.

Orientació: oest.

Roca: Conglomerat.

Aproximació: Des de Peramola, haurem d'anar al coll de Mú, podem pujar des de can Torrent caminant o en 4x4 per la pista. Des del coll seguim el camí què flanqueja per sota de les agulles i parets, direcció Sant Honorat i què passa per peu de via. 45 minuts.

Descens: Les reunions estan equipades per a rapelar, si portem cordes de 60m, podem fer-ho amb tres ràpels. També podem baixar caminant pujant a Sant Honorat i baixa pel camí, molt llarg.

Primer llarg, per placa on veiem dos parabolts, un cop superat el ressalt, per terrenys ajagut arribem a la R1.

Segon llarg, entrada amb Ae desplomat, seguim per placa vertical què perd verticalitat, trobem un altre ressalt 6a (A0/Ae), després per terrenys fàcil arribem a la R2.

Tercer llarg, sortim a l'esquerra i pugem per la placa on cal navegar a la recerca del parabolt.

Quart llarg, sortim a la dreta i pugem per un díedre, després per placa fins a la R4 sota un desplom.

Cinquè llarg, sortim a la dreta i pugem verticalment i després en tendència a la dreta fins un coll, pugem verticalment  a l'alçada d'un parabolt i després en tendència a l'esquerra a buscar el peu d'un díedre/esperó.

Sisè llarg, pas d'entrada atlètic o A0, i seguim per l'esperó de l'esquerra fins el final, després per placa fins a la R6. 

FOTOCIM

Via DELS RODRÍGUEZ. LA PELUDA. AGULLES DE MONTESERRAT.

29/06/26. Avui amb Felip anem a la via dels Rodríguez a la Peluda ideal per a un matí d'estiu a l'ombra. La vaig fer l'estiu del 2009 amb el Ramón Samarra, avui alternem els llargs i comença el Felip.

Una via totalment equipada on podrem apurar el lliure o no amb una graduació de 6a+/Ae o 5b/Ae.

Una via curta però intensa.

Per: Felip Linares, Joan Asín

DADES

Primera ascensió: 2007

Per: David, Quim, Sergi.

Equipament: Totalment equipada amb parabolts, algun burí-espit.

Material: 20 cintes exprés, estrep/s.

Dificultat: 6a+/Ae. 5b/Ae obligat.

Orientació: oest.

Roca: Conglomerat.

Aproximació: Des de Can Massana agafem el camí al Refugi d'Agulles, pugem per la pista fins el trencall què va a les Portelles, enseguida agafem un camí, alguna fita, què puja fins el peu de la Bandereta. Seguim flanquejant a la dreta fins a trobar el peu de via.

Descens: En un ràpel de 20m vessant est, seguim el camí marques vermelles què ens porta a les Portelles.

Primer llarg, pugem per un esperó i passem a un díedre, pugem fins a una marcada llastra on podem anar alternant algun pas de bavaresa. R1, 25, 6a+. 5b/A0.

Segon llarg, en Ae al final podem fer 5b/A0.

Tercer llarg, sortim verticalment des de la reunió, passatge vertical (A0) seguim per un esperó i passem a l'aresta A0/Ae a sobre trobem la R3.

Quart llarg, aresta ajaguda i fàcil fins el cim. 

FOTOCIM