Via ÒPTIMA. GORRA FRÍGIA. MONTSERRAT.

27/05/26. Avui quedem per anar a Montserrat amb el Felip i el Juan Carlos, a la recerca de l'ombra. El Felip proposa la via Òptima què no ha fet i què ha vist a una Piulada de Manel&Ita. A la pujada amb el Funicular  coincidim amb molts coneguts i ens hem anat posant al dia.

El Xavi i el Jordi també anaven a la via Òptima però canvien per la Fernando Lanjarín, gràcies.

Via amb D.O. Guillem Arias, totalment equipada amb parabolt on trobarem quatre llargs de corda.

Via plaent a l'ombra al matí.

Per: Felip Linares, Juan Carlos Sánchez, Joan Asín.

DADES

Equipada: 2012.

Per: Guillem Arias.

Equipament: totalment equipada amb parabolts.

Material: 16 cites exprés.

Dificultat: 6a. 5b/A0 obligat.

Orientació: oest.

Roca: Conglomerat.

Aproximació: Hem d'agafar el camí de Sant Jeroni des de Sant Joan, seguim fins a passar pel peu de la Gorra Frígia. seguim i trobem un corriol què puja. Ja veurem la paret, baixem per una canal, corda fixa, fins a peu de paret on hi han varies vies. la Òptima  parabolts amb resta de pintura groga.

Descens: en dos ràpels 25,45m per la vessant oposada. Una canal ens deixa al camí de Sant Jeroni/Sant Joan.

Primer llarg, per placa mantinguda amb un inici polit, un arbre pot ajudar el primer pas, seguim amb preses petites, a mida què anem pujant va minvant la dificultat i la verticalitat.

Segon llarg, flaquegem a la dreta i pugem per la placa/esperó amb un grau mantingut de 4b.

Tercer llarg, flanquegem a l'esquerra fins a sota d'un desplom on trobem un passatge atlètic, a la dreta del parabolt, un cop superat seguim l'esperó fins a la feixa herbosa on trobem la R3.

Quart llarg, per placa/esperó, uns primers passatges verticals què va minvant a mida què pugem. R4  a l'aresta cimera a l'esquerra.

el XAVI i el JORDI

FOTOCIM

PIC DE TRÉS ESTELLES 2099m. MASSÍS DE L' ALT CONFLENT.

24/05/26. El Pic de les tres Estrelles, és una excursió molt agradable, amb un camí molt ben marcat, des del coll de Mantet, per vessant Fracesa. No hi ha perdua.

Recorregut 8 Km, anada i tornada, desnivell uns 400m.

Via MASSACRE entrant per INTERDIT. PAROI DE L'ADRECH.

21/05/26. Darrer dia a Orpierre, avui fem aquesta via, un altre de les clàssiques on cal matinar per a ser els primers, avui ho hem aconseguit, però enseguida han vingut cordades.

Entrem per la via Interdit al public per seguir per la via Massacre à la Débroussailleuse. Quatre llargs de corda per plaques força agraïdes amb un darrer llarg més exigent. 

Via recomanable.

Per: Eulàlia Sancho, Alfons Esterlich / Juli Lladó, Joan Asín.

DADES

Equipament: químics.

Material: 14 cintes exprés

Dificultat: 5b.

Orientació: sud.

Roca: Calcari.

Aproximació: del poble d' Orpierre anem a l'aparcament d' Adrech. Trobarem cartells indicadors. D'aparcament pugem per un camí totalment senyalitzat què ens porta al Paret de l'Adrech, nom pintat a peu de via.

Descens: De la R4 agafem un cable (línia de vida) què ens porta a una instal·lació de Ràpel (35m). Després agafem el camí què ens retorna a l'aparcament.

Primer llarg, comença per placa amb un passatge tècnic, presa petita, fem un ressalt i anem a la dreta uns metres. Pugem per la placa i al final anem a la dreta a buscar la R1.

Segon llarg, per placa.

Tercer llarg, seguim per placa i anem a l'esquerra a buscar un ressalt, trobem una R  però millor seguir una mica més, trobarem la R3.

Quart llarg, placa més exigent què és deixa fer a l'alçada d'un díedre/fissura amb savines, podem anar alternant passatges de placa i díedre fins a la R4.

FOTOCIM

Via BRAZIL. QUIQUILLON. ORPIERRE.

20/05/26. Avui anem a la Gran Clàssica del Quiquillon. Una via de vuit llargs de corda, totalment equipada amb químics què és deixa fer molt bé. La via està força concorreguda cal matinar. Quan estàvem arribant un minut abans ha arribat una cordada d'Alemanys, per sort anàvem molt ràpids.

Aquesta via cal fer-la sí o sí. Recomanable.

Per: Juli Lladò, Alfons Esterlich, Joan Asín.

DADES

Equipament: Totalment equipada amb químics.

Material: 14 cintes exprés. La tramposa pot anar bé en algun passatge i un estrep, al setè llarg, opcional.

Dificultat: 5c+(6a). 5b/A0-Ae obligat.

Orientació: sud est.

Roca: Calcari, algun passatge polit.

Aproximació: del poble d' Orpierre anem a l'aparcament d' Adrech. Trobarem cartells indicadors. D'aparcament pugem per un camí totalment senyalitzat, agafem el primer trencall a l'esquerra QUILLON. El seguim fins a l'alçada de la via, pugem per un corriol, nom a peu de via.

Descens: Del cim hem de seguir l'aresta cap a la dreta, tram equipat amb cable, més endavant trobem uns  graons i cable (línia de vida) baixem. Seguim el camí (cartell) què ens retorna a l'aparcament.

Primer llarg, placa vertical amb algun ressalt, escalada amb regletes.

Segon llarg, semblant però amb un passatge al mig on cal anar a caçar un forat, algun passatge fi.

Tercer llarg, sortida amb passatges vertical i atlètics, després la placa s'ajeu anem cap a dreta a buscar la R3.

Quart llarg, flanquegem a la dreta (fàcil) a buscar un díedre per on pugem, després per placa anem a la dreta a buscar la R4.

Cinquè llarg, per placa en tendència a la dreta a buscar la R5 al peu d'una placa vertical.

Sisè llarg, molt bo, placa vertical amb franges i bones preses, pugem fins a la R6.

Setè llarg, difícil, sortim per una placa fins el peu d'un altre placa amb entrada desplomada, seguim de químic a químic i després anem per l'esquerra més viable a buscar la R7.

Vuitè llarg, podem sortir directament per un desplom 6a (A0) o per l'esquerra amb un flanqueig delicat i després per un díedre desplomat seguit de placa fins a la R8 al cim. La ressenya diu 6a, nosaltres li hem posat 5b+, però 5c també estaria bé.

FOTOCIM