Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris GARROTXA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris GARROTXA. Mostrar tots els missatges

dimarts, 28 de novembre del 2017

PUIG DELS LLOPS 1.486m. ESPERÓ DELS LLOPS.

27/11/17. Avui amb el Jordi ens arribem a la Garrotxa per a fer una Excursió-Escalada-Excursió. L’objectiu és l’Esperó dels Llops al Pic dels Llops de 1.486m, l’aproximació recomanada pels aperturistes és des del Poble de Joanetes (600m) pel camí de Santa Magdalena, pujant per la canal dels ganxos vell. El Jordi proposar fer-ho des de la Collada de Bracons (1.132m), així què dit i fet. Avui estava anunciat què les temperatures baixarien i quan arribem a la Collada, ens rep un aire gèlid i temperatures baixes...força abrigat comencem l’excursió, seguim el camí ben fressat què porta al Puigsacalm, agafem el trencall què porta al Puig de Tosell què puja fortament amb algun tram equipat amb cadenes, un cop al cim flanquegem fins a enllaçar al camí de pujada al Puigsacalm. El seguim fins a collet de Clivillers on agafem el camí dels Burros què ens porta fins el peu de l’esperó dels Llops, unes dues hores més o menys.
Després de dubtes encertem el peu de via, del camí dels Burros cal grimpar per un esperó, petita alzina i fita al camí.
A peu de via les condicions climatològiques canvien, el sol ja escalfa més i l’aire a baixat d’intensitat.
La roca és un gres calcari de poca qualitat, amb una textura estranya, la via està totalment equipada amb parabolts i és fàcil de seguir. La via té 7 llargs de corda i segueix l’esperó pel terreny més lògic alternant ressalts més o menys llargs i trams més fàcil per aresta. Els tram més difícils estan equipat i convida a l’A0, al tercer llarg trobarem un passatge llarg on podem posar-hi un friend (mitja).
DADES
Primera ascensió: agost 2009
Per: Per: Pilar Fabregó, Josep Juvanteny, Ricard Rodríguez
Equipament: Totalment equipada amb parabolts.
Material: 12 cintes exprés, friend mitja pel tercer llarg opcional.
Dificultat: V+. Obligat V/Ae
Roca: Gres calcari de poca qualitat.
Orientació: Sud-est.
Descens caminant per la via normal del Puigsacalm des de la collada de Bracons, en el nostre cas.

La conrada és solitària i tranquil·la, amb unes vistes impressionants avui amanida amb els colors ocres, vermells, verds de la tardor gèlida.

En resum una bona excursió on l’escalada és l’excusa per fer el cim.

Per: Jordi Lluch, Joan Asín.


primer llarg
arribant a la R1 
segon llarg
segon llarg
segon llarg
tercer llarg 
tercer llarg
arribant a la R3
quart llarg
quart llarg
cinquè llarg
cinquè llarg
arribant a la R5
aresta del sisè llarg
aresta del setè llarg
setè llarg
R7 al cim
FOTOCIM

dijous, 3 d’agost del 2017

SADERNES. CINGLES GITARRIU. Via RECADERIA VERTICAL.

2/08/17. La Garrotxa s’escapa de la nostres zones d’escalada habitual. Feia temps què volia anar a conèixer Sadernes, però entre restriccions i aproximacions confuses, no trobava el moment per anar-hi. Alguna vegada què l’havia proposat el company de torn acabava proposant-ne un altre. Però al final sona la flauta, li proposo al Jesús i accepta, també va tatxant les ascensions del llibre “El Plaer de l’Escalada” d’en Ramon Majó i Lluch.


Anem fins a la Vall de Sadernes . Des de Barcelona hem anat per Vic, túnels de Bracons, Olot, Montagut i Oix d’on surt la carretera què porta a Sadernes.

Hem deixat el cotxe a l’aparcament de Sardenes, seguim la pista, passarem tres aparcaments i després arribarem a l’alçada del pont de Valentí, seguim la pista i en seguida trobem un pla de fusta sense cartell. Deixem la pista i agafem aquest camí, marques dues verdes-taronja i una groga. Tot pujant trobem una fita a l’alçada d’una tartera què marca un corriol a la dreta hi han dues X en un arbre groga, verda i taronja en un arbre,NO AGAFAR i seguir pel camí. Seguim pujant i guanyant alzada amb ziga zagues, quan passem per una segona tartera no gaire gran una mica més allà trobarem una fita i un corriol què surt a la dreta, el seguim direcció a la base de paret on trobarem un ressalt equipa, alguna corda, (Pas del Cabró) un cop superat seguim pujant per la pendent fins el peu d’un esperó (punt més baix) una fita i una sinuosa fletxa marquen l’inici de la via, espit visible a uns 5 metres.
Nosaltres ens hem equivocat i hem pujat per la feixuga primera tartera, perdent ben bé una hora més o menys.

pas del Cabró
arribant a peu de via

La via està totalment equipada i és fàcil de seguir. L’itinerari va enllaçant plaques, amb dos canvis de reunió en feixes què trenquen la continuïtat. Cinc llargs de corda i 2 canvis de reunió, 3 si volem baixar caminat.

DADES

Primera ascensió: 1996.
Per: L. Garganta.
Equipament: Via equipada amb espits, algun parabolt i pitó.
Material: 10 cintes exprés, nosaltres hem possat un tòtem Cam blau al quart llarg i un de verd al cinquè, estrep opcional.
Orientació: Oest.
Dificultat: 6a+. Obligada V+/Ae.
Roca: Calcari compacte.
Escalada: Atlètica, amb algun passatge d’adherència.

Descens: L’opció més normal és la baixar amb ràpel per la mateixa via. Pel romàntics com nosaltres (??) hem baixat caminant, pugem per la feixa cap a la dreta a buscar un arbre on una corda o millor un ràpel curt ens deixa a la gran feixa, per on remuntarem fins a la carena. Trobarem un corriol amb alguna fita què haurem de seguir cap a l’oest, seguim a prop de la carena. La carena és fa aèria fins un arbre gros on unes fites indiquen una canal per on desgrimparem, passatge equipat per entra a una cova. Entrem a la cova i per un forat desgrimpem fins a la gran feixa per on baixarem fins el peu de via. Per baixar el pas del Cabró és pot fer amb un ràpel de 30m (corda de 60m), o desgrimpant.

Primer llarg, segueix una mena d’esperó, a l’entrada trobem un passatge què ja en avisa del tarannà del rocam i la dificultat. R1 20m.

Segon llarg, sortim amb un passatge  de placa per agafar una llastra (passatge atlètic) un cop superat seguim per una placa mantinguda fins a trobar la R2, 40m.

Tercer llarg, enllaça dues plaques amb un passatge de V+ per entrar a la R3, 30m.

Quart llarg, fem un canvi de reunió, el llarg segueix un sinuós díedre molt mantingut i atlètic, amb tram al mig més difícil. R4, 30m.

Cinquè llarg, canvi de reunió d’uns 10m amb passatges de II/III. Aquest llarg és el més difícil, algunes assegurances no estan al millor lloc, sortim en flanqueig ascendent a la dreta a buscar un sostret, un Totem Cam verd o Camalot pot anar bé, un cop superat hem d’anar a l’esquerra i seguir per un díedre obert fins a la R5, instal·lació de ràpel, és penjada i molt incòmoda, millor seguir uns metres fins un arbre per fer la R5, 30m.

Al final entre l’aproximació, escalada i descens, hem fet la jornada complerta. Hem estat pràcticament a l’ombra menys als darrers llarg, el sol entra sobre les 13-14h.

En resum una bona jornada per conèixer un altre zona.

Per: Jesús Carruesco, Joan Asín.
primer llarg
segon llarg
segon llarg
segon llarg
tercer llarg
tercer llarg
quart llarg
quart llarg
cinquè llarg
cinquè llarg
arribant a la R5 incòmoda
arribant a la R5 còmoda
FOTOCIM