Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PANTICOSA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PANTICOSA. Mostrar tots els missatges

diumenge, 13 de juliol del 2025

Via CHARLESTÓN. EL MOLONDRIO. BALNEARI DE PANTICOSA


10/07/25. Avui el Remi descansa, amb la Isabel abans de tornar a Barcelona anem a fer la via Charlestón, una de les darreres via oberta a El Molondrio. 

Una via totalment equipada i ràpida,  amb sis llargs de corda i una dificultat de 5b. Trobarem algun passatge atlètic i plaques ajagudes d'adherència.

Per: Isabel Notivoli, Joan Asín.



DADES

Primera ascensió: estiu 2023.

Per: Isabel Armendáriz, Julio Benedé.

Equipament: Totalment equipada amb parabolts.

Material: 12 cintes exprés.

Dificultat: 5b. 4c/A0 obligat.

Orientació: sud oest.

Roca: Granet.

Aproximació: Del Balneari de Panticosa pugem pel GR11, darrera del Refugi Casa de Piedra. Després del Mirador, seguim una mica més fins a trobar uns cartells. Hem de deixar el GR i anar a la dreta per un camí fins a un pont què creua el torrent. Només passar-lo pugem per la dreta del torrent, trobarem una corda fixa què ens porta a peu de via. Cinta amb el nom.

Descens, de la R6 seguirem fites a la dreta,  què ens porten al camí què baixa de la paret de la Tuberia i ens retorna al pont i al GR1.

Primer llarg, per un díedre amb passatge atlètic què do pas a una placa ajaguda fins a la R1.

Segon llarg, placa mantinguda en adherència, abans d'arribar a la R2 passem entre mig de dos grans blocs.

Tercer llarg, pugem per un esperó i seguim per grades amb ressalts fins a la R3.

Quart llarg, seguim per placa en adherència amb algun pas de 5b, fins a un esperó per on pugem, passatges atlètics. A sobre anem cap a la dreta per terreny fàcil a buscar la R4.

Cinquè llarg, per díedre/placa i un esperó, seguim per placa ajaguda fins a la R5.

Sisè llarg, un passatge vertical dona pas a un esperó ajagut què seguim R6 en arbre.
















FOTOCIM


dissabte, 12 de juliol del 2025

Via MAHAYANA entrada EDU. TORRE DEL DHARMA o AGULLA DE "BACHIMAÑA".

9/07/25. Des del Refugi de Machimaña és veu l'imponent aresta de l'Agulla de Bachimaña (torre Dharma) una via què cal anar-hi.

Aquesta aresta va ser oberta en "solo" per Gustavo Máñez l'any 1987. El 1992  P.Aldai, D.Ruíz, J. Hernández, R. Etxarniz la via EDU què de fet és una entrada de dos llrags a l'aresta de la via Mahayana. El 2014 Luis Royo Re-equipen la via Mahayana.

Nosaltres hem entrant per la via EDU i l'aresta de la via Mahayana. El primer llarg està net i a l'aresta només trobarem ponts de roca. Les reunions estan equipades. Una escalada Pirenaica amb bon ambient.

Molt recomanable.

Per: Isabel Notivoli, Remi Brescó, Joan Asín.

DADES

Primera ascensió: 1987

Per: Gustavo Máñez, en "solo".

Re-equipada: 2014.

Per: Luis Royo, Eduardo Benedé.

Equipament: ponts de roca, algun pitó. Reunions equipades.

Dificultat: 5a.

Orientació: sud est.

Roca: Granit.

Aproximació: Des del Refugi de Bachimaña seguim el GR11 direcció nord oest. Pugem una mica i a l'alçada de la paret, agafem un camí/corriol a l'esquerra què passa per  sota de les Palestras de Bachimaña. Seguim flanquejant fins què deixem les parets de les "Palestras". Pugem i seguim en tendència a la dreta a buscar el peu de via, evident trobarem fites. Inici en un díedre amb dos sostrets, esquerra i dreta. 1h.

Descens: Des del cim de l'agulla (R6) haurem de fer un altre llarg, per l'aresta en descens fins a un coll. Des d'aquí anirem seguint fites fins a un coll, possible Rapel, baixem per la canal què ens porta a peu de via. Retorn pel camí de l'aproximació. 1:30h.

Primer llarg, entrem per un díedre obert on veiem dos sostrets (esquerra-dreta), el llarg està net, trobarem dos trams més difícil amb passatges atlètics. R1 1 pitó a reforçar.

Segon llarg, curt de fet és un canvi de reunió, pugem una mica i flaquegem a busca l'aresta, haurem de des-grimpar a busca el coll on hi ha la R2 2 parabolts.

Tercer llarg, sortim a la placa de la dreta i seguim per l'aresta, escalada mantinguda en el 4c, anirem trobant algun pont de roca. R3 2 parabolts.

Quart llarg, seguim per l'aresta més fàcil amb un ressalt al mig.R4 2 parabolt.

Cinquè llarg, sortida atlètica per la dreta i seguim l'aresta fins a la R5 2 parbolts.

Sisè llarg, seguim l'aresta, trobarem una placa amb un pitó abans d'arribar a la R6 1parabolt i pont de roca.

Seguim l'aresta primer horitzontal i després en descens fins a on coll. Trobarem unes bagues a l'aresta on podem fer un ràpel (opcional).




















FOTOCIM




divendres, 11 de juliol del 2025

ESPOLÓN DEL PINO. PARED DE LA CASCADA DE BACHIMAÑA.

8/07/25. Ahir vàrem dormir al Refugi Casa de Piedra, als Banys de Panticosa. Avui anirem a dormir al Refugi de Bachimaña, però arribarem escalant l'Esperó del Pino.

Un Esperó molt marcat amb un gran Pi a la R3 què li dona nom. Totalment equipat amb parabolts i 7 llargs de corda, amb dificultat amable i un entorn Pirenaic. 

Per: Isabel Notivoli, Remi Brescó, Joan Asín.

DADES

Equipada: 08/2014.

Per: Julio Benedé, Luis Royo, Carlos Budría.

Equipament: Totalment equipada amb parabolts.

Material: 10 cintes exprés.

Dificultat: 5b.

Orientació: Sud-est

Roca: Granit.

Aproximació: Dels Banys de Panticosa , agafem el GR11, al darrera del Refugi Casa de Piedra. Pugem seguint el torrent fins què s'obre on ja veiem la Paret de la Cascada. Deixem el GR i flanquegem a la dreta a buscar el peu de l'esperó (fites).

Descens: De la darrera reunió seguim pujant fins a la carena i al Refugi de Bachimaña on trobarem el GR11 què ens retorna als Banys de Panticosa.

Primer llarg, pugem per una placa i seguim per un esperó ajagut cap a l'esquerra.

Segon llarg, seguim l'esperó més vertical amb escalada atlètica fins ala R2.

Tercer llarg, sortim a l'esquerra i pugem per una placa tècnica i seguim per l'esperó què dona pas a un altre placa ajaguda. R3 en el Pi què dona nom a l'esperó.

Quart llarg, pugem per un esperó i passatge de placa a buscar la R4.

Cinquè llarg, sortida vertical amb passatge atlètic, seguim per placa ajaguda i per feixa herbosa fins a la R5. Aquest llarg és pot partir.

Sisè llarg, mur vertical què desploma una mica, passatges atlètics amb sortida a la placa delicada, possible A0, seguim fins a la R6 per terreny fàcil.

Setè llarg, seguim esperó i una mena placa ajaguda amb ressalts fins a trobar la R7. 




















FOTOCIM