dijous, 27 de juny del 2019

MONTSERRAT. GORRO FRIGI. Via ÀDRIA.

27/06/19. Dijous quedem amb el Ramón per anar a Montserrat, tot i què hi ha avisos de temperatures de canícula acabem anant al Gorro Frigí a fer la via de l’Àdria. Aquesta via és d’aquelles què cal repetir de tant en tant. La via té cinc llargs de corda totalment equipats, amb el re-equipament s’ha allargat la distància enter algunes assegurances. La dificultat és mantinguda en el IV+/V amb una roca molt bona i bons còdols. Abans d’arribar al sostre del tercer llarg trobem un passatge polit i vertical (V+) i després el desplom és millor passar-lo per la dreta on trobem bons còdols. El darrer llargs coincideix amb la via del Carles on trobem un altre passatge polit per accedir a l’esperó final, pas desplomat. Els dos passatges podem afinar l’A0. Tot i què pensàvem què el sol s’aniria a la segona part de la via, no estat així, sort de l’aire què ha bufat i ha fet més suportable la calor.

-->
Per: Ramón Prades, Joan Asín.
DADES

Primera ascensió: 1987
Per: Agustí Cardona, Àlex Montesinos.
Re-equipada per: Agustí Cardona
Equipament: Parabolts.
Material: 12 cintes exprés, més Reunió.
Dificultat: V, dos passos polits llarg 3 per arribar al sostre (V+) i al darrer llarg per superar un desplom.
Roca: Conglomerat.
Orientació: sud.
-->












FOTOCIM

dimecres, 26 de juny del 2019

ANDORRA. PIC DE SISCARÓ 2636m.

-->
25-26/06/19. Les temperatures van guanyant la partida i la calor és comença a posar insuportable, toca anar a cotes més altes. El divendres passat surt la proposta d’anar al Pic del Siscaró i ens animem a anar-hi.


El pic del Siscaró és un cim amb poca identitat en una marcada cresta, però què resulta un bon mirador de la zona, amb un cim puntegut.
El dimarts a la tarda aparquem al final de la vall d´Incles, tancada al transit però què si tens plaça al Refugi de Jucar pot passar-hi, (hi ha un servei transport col·lectiu per arribar al final de la vall, els mesos d’estiu).
Preparem les motxilles i enfilem cap el Refugi de Jucar, està ben senyalitzat.  Primer seguim la vall i aviat enfilem la pujada, el camí va seguint el torrent fins arribar a la presa del primer llac de Juclar, el refugi està uns metres més a dalt. Refugi acollidor on ens han atès molt bé. Hem arribat força acalorats, el sol “apreta” de valent. Hem pogut una espectacular posta de sol, tot un espectacle.
L’endemà sortim del refugi, flanquegem pel llac, direcció nord, un cop passat l’aresta/esperó què baixa de la Tosa de Juclar, agafem la vall què puja cap a la cresta del Siscaró ben visible. No hi ha camí i cal pujar aprofitant les pedents d’herba, passem alguna congesta de neu què encara hi ha. Anem direcció al coll amb el Cilindre d’Escobes, però quan ho veiem clar hem pujat directament a buscar l’aresta/cresta. Pendent pronunciada d´herba i tartera fins arribar a l’aresta. Seguim la cresta pujant i baixant, amb alguna grimpada fins arribar al cim, estret i aeri. Ens hi estem una estona identificant cim i guaitant les vistes.
Del cim baixem a la Portella de Siscarò i ara per camí fitat, més o menys, baixem fins el refugi lliure de Siscaró. D’aquí ja per un bon camí seguint el torrent ens retorna a la vall i a l’aparcament.

Recorregut uns 10Km.
-->
Desnivell uns 900m.