dijous, 30 de setembre del 2010

MIRANDA DE SANT BENET , via del Fank sortida aresta del violí

29/09/10. Remenant ressenyes he trobat a Kpujo.com, la via Frank a la Miranda de Sant Benet, amb l'Antoni i en Lambert ens hi arribem. La via comença a la dreta de l'aresta del Violí, al punt més baix de la paret un hi trobem un buril.
El primer llarg és curt, comença per una placa amb uns passos fins, trobarem un buril poc abans d'entrar a la reunió, que és fa en un forat. Aquest primer llarg ja ens ensenya el que anirem trobant, assegurances espellades grau més alt del que marca la ressenya i alguna llastra dubtosa.
El segon llarg surt per la dreta, enfila la placa en tendència sua cap a la dreta fins un ressalt vertical assegurat amb dos burils que donem pas a uns passos difícils fins entrar a la reunió, en lambert s'ho treballa de valent.
El tercer llarg és per l'Antoni com a bon botànic, surt a la dreta per entrar amb un pas difícil a una canal vertical amb herba i arbres, pujant per la placa de l'esquerra primer i després per la canal.
El quart llarg va per la placa de la dreta de la canal amb dos passos d'Ae, al proper buril esta a uns 5m per sobre, no ho veig clar i baixo. Canviem els plans hi sortim per la darrera tirada de l'aresta del Violí, equipada amb parabolts i millor roca.
Entre una cosa i un altre quan arribem al cim el sol s'amaga per l'oest, Sort que la baixada és fa caminant i la tarda ja no dona per molts invents.
Avui hem anat d'aventura i ens hem emportat la nostra dosí. Via equipada amb burils, amb alguna llastra dubtosa i un tercer llarg per a botànics com ha estat el cas, el darrer és veu expo.
Per Lambert, Antoni Gómez i Joan Asín



en Lambert i l'Antoni al primer llarg

en Lambert al pas clau del segon llarg

l'Antoni entrant a la canal del tercer llarg

al darrer llarg de l'aresta Violí

l'espectacle de les darreres llums

diumenge, 26 de setembre del 2010

AGULLA GORGES DE LLO, via: P.GONDOUX

L'Agulla de les gorges de Llo crida l'atenció quan vas pel camí 
 26/09/10. Llo és un petit poble de Cerdanya Francesa que s'hi arriba des de Sallagosa, conegut pels seus banys termals i la seva via ferrada, amb quatre variants i de pagament. Però als ulls dels escaladors hi ha una agulla que crida l'atenció a mig camí dels banys i el Mas Patiràs. 
Ahir el dia va estar passat per aigua, vam anar a buscar bolets, tot i comptar amb el mestre només en vam trobar quatre mal comptats, però ens ho vam passar força bé.

Tot i anar amb el mestre no hem omplert els cistells
El dia avui ha sortit esplèndid  aprofitem per arribar-se fins a l'agulla de les Gorges de LLo. Aparquem als banys, en uns 15 minuts estem a peu de l'agulla, la via va per la cara E , pugem per una canal fins a trobar el peu de via.



El primer llarg comença per una placa amb passos fins, un cop superat aquest primer tros, després anem trobant més preses, l'itinenari va per la placa just al costat d'una canal herbosa que tenim a la dreta. R1 35m.
El primer llarg comença amb uns passos força fins
El segon llarg surt per una placa vertical , passem a la dreta amb un passatge d'equilibri, seguim directe amb bones preses fins arribar sota una placa vertical que superem directament amb passatges atlètics, fins a R2, 40m.

El segon llarg també comença amb uns passos delicats
El darrer llarg va per la cara nord, comença per uns passatges verticals de placa amb bona presa, seguim prop d'aresta també per placa amb molsa fins a la R3, 25m.
el darrer llarg una placa de V
La via està equipada amb parabolts de 10, cal portar 10 bagues exprés i reunió. El descens és fa per la via amb ràpel, 30,40,40. 
Per Xavier Samsó, Antoni Gómez i Joan Asín.
A la R3, l'Antoni assegurant i els tres al cim

dijous, 23 de setembre del 2010

NOCTURNA A LA VIA GEDE DEL GORRO FRIGI

la foscor va entrant
22/09/10 nit. Avui és el darrer dia d’estiu hi ha lluna plena, bé de fet és demà, en Joan B va proposar de fer una nocturna i ves per on que al final tirem l’idea en davant. Un cop baixem de la Gorra Marinera, marxem cap a la cara Sud del Gorro Frigi, a Santa   Magdalena        arribem sobre les 20h, fem un mos tot veiem un magnífic espectacle de la posta de sol, amb núvols i boires dibuixant capricioses formes.
Ens preparem i despleguem les cordes per segona vegada avui...., seguim les mateixes cordades en Joan B i en Lambert comencen per una via paral·lela a GEDE que farem l’Antoni i jo.
Ara però no és un problema de dificultat, equipament, etc, si no de sensacions buscant la presa i les assegurances al mig de foscor a la llum del frontal. Durant els dos primers llarg no podem gaudir de la lluna per que ens la tapa la magdalena Superior. A les dues darreres tirades la cosa canvia i el darrer llarg el faig sense la llum frontal, a la llum de la lluna. Les  boires ens han acompanyat durant l’escalada donant un aire fantasmagòric. Al cim tenim un altre espectacle totes les llums del pobles i el monestir, hi estem una bona estona ara sí la lluna en la seva màxima expressió darrera de les Magdalenes un altre espectacle...
Baixem cap el Monestir  i cap a casa a descansar que demà tenim que matinar.....,després de dues sessions d’escalada una de normal i un altre de sensacions a la llum de la Lluna.
Per: Lambert, Antoni , Joan B i Joan A


esperant la foscor per a començar
l'Antoni i en Joan B al primer llarg


Lambert a la R2 i l'Antoni començant el tercer llarg

la lluna ja ens toca de pler a la R3

    la R3 fent el llarg a la llum de la lluna
alcim amb les llums del monestir i pobles a baix


les Magdalenes i la lluna

GORRA MARINERA, via DEL BUEN AMIGO

22/09/10 tarda. Aquesta via fa temps que la tenia a la llista fins avui que ens hem decidit amb l’Antoni a anar-hi, en Joan B i en Lambert ens faran companyia a la Sultains of swing. No he trobat informació tret de la ressenya a lanochedelloro (onaclimb).

La via esta equipada amb parabolts del 10, cal portar 10/12 cintes exprés, reunió i estreps. Dificultat obligada de V+, passos d’Ae desplomats i mantinguda en V, les assegurances estan justes. Llàstima que la línia la creuen altres vies, però és el que passa quan es forcen vies on ja hi han altres.
El primer llarg és curt, comença a l’esquerra de la Sultains of swing, amb un tram fi fins a superar el primer parabolt, és fa millor per la dreta de la vertical del parabolt, en tendència a l’esquerra anirem trobant algun ressalt  fins a la R a l’esquerra de la bauma . V+,V.
El segon llarg comença amb uns passos desplomats en Ae, una sortida de V+ fins el proper parabolt i després la dificultat baixa una mica  V. La R la trobem a la placa abans d’entrar a un altre bauma, 2 parbolts.
El tercer llarg segueix la mateixa tònica una entrada en Ae, aquesta però amb una sortida en lliure amb bones preses V, seguim per un esperonet  amb algun pas més fi V+. La R la trobem a la placa de la dreta d’una bauma 2 parabolts.
El quart llarg, surt per un ressalt vertical amb bones preses V fins arribar a un forat, superem el desplom en Ae i després tenim una sortida molt vertical  i mantinguda d’uns 4 o 5 metres fins al proper parabolt V+, després la dificultat va baixant progressivament fins arribar a la R dos parabolts a la dreta de la vertical.
Quan arribem al cim ens envolta la boira que fa estona que esta donant voltes, en Joan B i en Lambert han preparat el ràpel que aprofitem.
Avui però la cosa no acaba aquí continua.........en una segona part.
Per Antoni Gómez i Joan Asín.

al primer llarg a l'entrada i arribant a la reunió

el segon llarg comença amb un Ae

tercer llarg

l'Antoni sortint de la verticalitat del quart llarg

les dues cordades al cim , nosaltres amb la boira

dilluns, 20 de setembre del 2010

PELADET ORIENTAL, via CITA A CEGUES

19/09/10. Tercera cita amb en Llorenç, avui però l’Arantxa ens acompanya, no se si farta de tantes cites?.... . La intenció és fer la primera integral de la via que vam obrir en dos atacs el 26/06/10 en una primera jornada intensa i una segona més relaxada el 28/08/10. En el tercer i quart llarg vam netejar a fons dos trams de blocs inestables tot i esperant que la pluja neteges la terra,  per sort ha plogut bastant els darrers dies, quedant força bé, encara que pot haver-hi restes d’alguna pedra solta i que amb les repeticions, esperem, quedarà del tot neta.
Li hem posat el nom de CITA A CEGUES, per que vam quedar amb en Llorenç per obrir aquesta via sense haver escalat mai junts i la coneixent-se venia del intercanvi d’alguns comentaris als blocs respectius, per altre banda també seguia la tònica eròtica dels noms de les vies de la conrada.
L’aproximació avui des de Rúbies la fem més lleugers, només portem el material per fer la via, cintes exprés, micros i friends fins el tres de Camalot, tascons i algun pitó per si és necessari algun retoc final. 

ressenya d'en Llorenç, Kutrescaladors


El dia ens regala un mar de núvols per sota de Rúbies i sol radiant,  després de les pluges d’ahir, com m’agrada aquest racó, la seva soledat i les seves parets.
A peu de via ens repartim els llargs, el primer i tercer per a mi, el segon i cinquè per l’Arantxa i en Llorenç farà el quart.
El primer llarg entra per una placa IV+, ens assegurem a una baga d’un arbre i en tendència a l’esquerra trobem un pas desplomat on cal buscar la col·locació, al damunt  hi ha bona presa, per a superar-lo V+. Seguim per un díedre mantingut V, a la sortida trobem una canal herbosa que ens porta a la R1 30m.
El segon llarg surt en tendència a l’esquerra per anar a buscar una marcada fissura i un arbre. Seguim per la fissura fins que desploma, continuem per la placa de l’esquerra, tornant després en tendència a la dreta a buscar la fissura novament. Un pas de flanc a la dreta ens deixa en un petit replanet, sota d’un sostre, on muntem la R2 30m. Llarg mantingut de V amb uns passatges al mig de V+.
El tercer llarg surt per la dreta a buscar una placa amb una llastra, un aeri  flanqueig a l’esquerra amb bones preses de peus, fins a una fissura on és pot posar un friend , hi pugem V fins que s’acaba. Seguim per la placa V+ que ens porta a sota un pronunciat desplom. Agafem una placa inclinada  a la dreta, 2 passos d’Ae, amb una sortida  atlètica per uns passos desplomats amb bona presa V. Seguim a l’esquerra a buscar una placa, la dificultat baixa  IV+,IV, pugem fins a la feixa on trobem la R3 30m.
El quart llarg flanquegem a la dreta per la feixa uns metres fins a superar un contrafort, pugem per la placa primer i després en díedre fins posar-se sobre el contrafort. Seguim  per la placa primer uns metres verticals i després en tendència a la dreta V, trobem un passatge de V+ i un d’Ae, per arribar sota d’un desplom. Flanquegem a la dreta V, fins entrar a un díedre  IV que ens deixa a la R4 30m.
El cinquè llarg surt directament per una placa vertical amb bona presa IV  per a nar a buscar l’esperó de l’esquerra amb un pas de IV+, un cop superat entrem a una canal herbosa, fins a una alzina( pot de registre), seguim per uns ressalts fins el cim on trobem la R5 25/30m.
Via equipada amb parabolts ,de 8 en progressió  i algun de 10 a les Rs, i pitons. Cal porta unes 12 bagues exprés, un joc de aliens i camalots fins el 1, per a reforçar algun pas i un estrep encara que és pot fer en A0 o pas de baga. Queda per alliberar  2 passos al tercer llarg i un al quart.
Després d’uns quans anys, millor dir molts, des de la darrera obertura, he pogut experimentar novament la sensació de tornar a obrir una via, amb un canvi de mentalitat però, abans pujava per una línia pensant en passar, on només deixava alguna expansió, poques, i poc més. Ara aquesta via l’hem deixar pràcticament equipada per que és faci, esperem?. Gràcies Llorenç per compartir aquestes jornades i a l’Antxi per venir a la  primera integral ajudant a fer la darrera neteja abans de la publicació de via.
Primera integral: Arantxa Cardús, Llorenç Vallès i Joan Asín


el itinerari vist des de baix, l'Antxi entrant a la R1

al pas atlètic i díedre del primer llarg

l'Antxi treballant-se el segon llarg

inici del tercer llarg

Afegeix la llegenda

darrer llarg

dijous, 16 de setembre del 2010

PANXA DEL BISBE, via Buriles Rojos


15/09/10. La casualitat ha fet que aquesta tarda anesim a la Panxa del Bisbe amb l'Antoni i Lambert. En Joan B havia quedat amb l'Eduart i nosaltres també hem fet cap. Quina via fem? tot remirant ressenyes surt la Buriles Rojos, sense cap informació ens hi fiquem tot i que l'Eduart ens ensenya una ressenya amb alguna assegurança marcada, ells és van al Ludwing-Casanelles.
Ens ho mirem bé però no ho tenim clar, marca una entrada directe de 6a i la via  va per la dreta en V, però no és veu cap assegurança. Avui comença l'Antoni i tira pel dret on és veu algun espit.

ressenya de kpujo amb el recorregut de la via que hem fet

El primer llarg és vertical amb presa petita amb dos ressalts al darrer per entrar a la reunió amb poca presa de mans i de peus , l'Antoni ha fet una bona tibada per entrar a la R. Aquesta primera tirada està equipada amb espits i un maillot a la R, per fer en pla esportiu.

El segon llarg canvia la cosa  una sortida vertical per l'esquerra de la R per anar en tendència a la dreta a buscar un buril bastant lluny en una gran pedra, uns metres més amunt en trobem un altre seguim per terreny vertical amb bones preses fins a trobar un altre buril, segueix la mateixa tònica fins a la R. he afegit un alien petit i un merlet. Llarg mantingut de V amb poques assegurances on cal anar buscant l'itinerari.

El tercer llarg  surt també per l'esquerra, anirem navegant per la placa  on és pot assegurar en dos merlets, en el nostre cas, quan s'estan acabant les cordes (60m), trobo un buril mig aixafat, segueix-ho i no trobo cap R, la munto amb un buril i un merlet que trobo a l'esquerra.

El darrer llarg una grimpada de III la fan a l'hora l'Antoni i Lambert.


Via amb essència Montserratina, poques assegurances on cal llegir el terreny per anar pujant. Portar bagues per merlets i una plaqueta recuperable.


Per Antoni, Lambert i Joan


L'Antoni al primer llarg
sortida  i a la placa del segon llarg
tercer llarg

al cim amb el Gorros com a taló de fons

diumenge, 12 de setembre del 2010

Serra de les Lluernes, via INNOMINATA CAT

12/09/10.  El Serrat de les Lluernes és un racó de Montserrat fora dels circuïts normals podríem dir, en Joan Miquel Dalmau & Cía han anat obrint línies, aquesta però és la més llarga de totes i puja per un evident esperó que crida l'atenció. Avui hi quedat amb en Juan Carlos, feia dies que no escalàvem plegats, li proposo la via Innominata cat, i no protesta, així que hi anem.
D'aquesta via no hi ha gaire informació així que té el seu punt d' a veure que trobarem.
L'aproximació la fem des de Santa Cecília pel GR fins passar la canal del Cavall, seguim i trobem una fita per on pugem, però després ens adonem que teníem que haver anat una mica més endavant, després de les cordes fixes flanquegem a l'esquerra fins veure una corda fixe que agafem, seguim per una canal fins arribar a la paret on comença la via.

ressenya del Balcó de la lluna

Una pedra fa que comenci jo, el primer llarg puja per una placa que és va adreçant fins arribar a la vertical, on cal començar a tibar, és va fent amb alguna ajuda fins un passatge al mig on penjo un estrep, després ja és fa millor fins a la R1 (V+/Ae).
Ara segueix en Juan Carlos, l'entrada amb roca delicada convida a l'Ae, segueix per una fissura on cal posar un alien vermell en el nostre cas, una mica més a dalt és deixa la fissura per agafar la placa de la dreta, que ens du a la R2 V+/Ae,V.
El tercer llarg surt va per una placa fins a un desplom que és supera directament amb un passatge força atlètic V+, el terreny s'ajeu fins un altre ressalt, que passo per l'esquerra del parabolt, V, també és pot passar directa 6a, després per terrenys fàcil amb roca solta s'entra a un bosquet penjat fins arribar altre cop a la paret R3 un parabolt.
El quart llarg segueix un marcat esperó que és va posant vertical a mida que és va pujant per acabar amb una entrada dreta i roca a controlar. El llarg té 55m, nosaltres anàvem amb cordes de 50 , he tingut que sortir fins el primer parabolt per que en Juan Carlos arribés a la R. IV,V.
El cinquè llarg és curt per roca trencada i canal herbosa fins a la R.
El sisè llarg surt per una zona amb roca delicada fins arribar a la placa que  assegurat per un pitó i un parabolt, és flanqueja a l'esquerra. La sortida del parabolt  és el pas més obligat, en el nostre cas pas d'estrep i sortida V+, després la placa per una mica de verticalitat i amb una dificultat de V fins a la R.
El setè llarg surt a l'esquerra fins a trobar una canal que porta al cim, R en una sabina.
Des del cim és té una bona vista del cavall Bernat, avui bastant concorregut.
El descens caminant anant a buscar la canal equipada del Cavall Bernat.
Via equipada portar un micro vermell pel segon llarg, un estrep si anem justos de grau i unes 12 cintes exprés. Una via amb roca bastant correcte tret dels primers metres del segon llarg, final del quart llarg, cinquè i inici del sisè. Amb una dificultat obligada de V+/Ae. Una opció a tenir en compte per a fugir d'aglomeracions.
Per Juan carlos Sánchez i Joan Asín.


a la placa del primer llarg

al díedre del segon llarg

arribant a la R3

estètic esperó del quart llarg

al passatge clau del sisè llarg

setè llarg
diverses cordades al Cavall Bernat
al cim