dijous, 30 d’abril de 2015

MONTSERRAT, GORRA FRÍGIA, Via ANA MARIA CORREIA



29/04/15. Aquesta tarda tornem a “Gorros”. La via “Ana Maria Correia” va per vessant oest de la Gorra Frígia “Gorro Frigi “, està totalment equipada amb parabolts,(multicolors, verd a l’inici i lila al final) només haurem de portar 15 cintes exprés. Trobarem dues parts diferenciades, la via comença a l’esquerra de la via Òptima (yellow parbolts). Els tres primers llargs van per la placa ajaguda d’aquesta zona de la paret, trobarem dos ressalts un a l’inici i al darrer tram del tercer llarg amb dificultat de IV+ i IV- respectivament,  nosaltres hem enllaçat el segon i el tercer llarg. Al quart llarg canvia el tarannà, aquest és el llarg estrella, vertical i mantingut amb bons còdols amb un inici atlètic, a mida què anem pujant va perdent una mica (no gaire) verticalitat. Tot i estar força equipada amb parabolts, haurem d’escalar entre assegurances amb una dificultat de V+ obligada. La R4 és penjada, el darrer llarg segueix la mateixa tònica però amb una dificultat de IV+ fins a sota d’un desplom, aquí la qualitat de la roca canvia i està descomposta, nosaltres fem dos passos d’A0 i després seguim amb una dificultat de IV+ fins el cim.
Per: Lambert Colas, Antonio Gómez i Joan Asín.
 

ressenya

ressalt al primer llarg
segon llarg

tercer llarg
al mantingut quart llarg

arribant a la R4

cinquè llarg
FOTOCIM
 

diumenge, 26 d’abril de 2015

ABELLA DE LA CONCA. TORRE XICA, Vies "MARIQUITA PÉREZ" i " LA PEPA"



25/04/15. Amb el Jaume ens arribem a Abella de la Conca, amb varies propostes possibles, al final ens decidim per la Torre Xica. Comencem per la via “Mariquita Pérez” oberta en solitari per Remi Brescó, el març del 2013. Una curta aproximació des de la Iglesia del poble, ens deixa a peu de via, tascó encastat visible. Tot aquest pany de paret està ple de vies esportives., haurem de vigilar de no errar l’entrada a la via.


ressenya

La via té quatre llargs de corda, el primer entra per una marcada fissura en tendència a la dreta, per entrar a la placa i ara en tendència a l’esquerra fins superar un ressalt què ens deixa a una zona herbosa, d’aquí anem cap a l’esquerra a buscar la R1. El segon i tercer llarg segueixen dues bones plaques d’adherència, haurem d’anar navegant tot cercant el passatge. Al tercer llarg trobem un passatge de 6a, haurem d’anar per l’esquerra del parabolt. El quart llarg comença amb uns passatges atlètics de díedre per sortir a l’esperó què ens porta al cim. La via està equipada, cal portar 12 cintes exprés , nosaltres hem afegit un tascó i un alien vermell. Una bona via curta però intensa molt ben trobada, amb essència Remi Brescó. 
primer llarg
segon llarg 
inici del tercer llarg
en ple tercer llarg
quart llarg
cim 
Del cim fem un ràpel de 25m i baixem per una canal mig desgrimpant fins a retrobar el camí què ens porta al peu de via de nou. Com anem bé de temps anem a la via de "la Pepa" què comença a la dreta, oberta per Joan Baraldes i Antoni Alarcón el febrer de 2015. La via té dues entrades una arran del camí on és pot començar per un ressalt  de 5m equipat amb dos parabolts. Nosaltres anem a l’entrada original entrant per una feixa.  El primer llarg té una entrada vertical i atlètica què és deixa fer prou bé (V+), fem un altre ressalt i sortim a una zona herbosa, seguim pujant fins trobar la R1 en dos ponts de roca a terra. El segon llarg és de tràmit i discontinuo fem un curt ressalt equipat amb ponts de roca (IV+) i seguim obrint-se pas per una zona herbosa fins a peu de la gran placa. El tercer llarg és mantingut per placa amb una dificultat de V, anirà bé afegir algun alien. Al quart llarg sortim per la dreta amb passatges atlètics en els 2 primers  parabolts, la lògica ens porta anar cap a la dreta on és veu possible el passatge, però les assegurances van rectes, així què anem pels parabolts amb dos passos d’A0 (llàstima), un cop superat aquest tram la dificultat baixa i seguim per la placa fins el cim. Una via discontinua, equipada, haurem de portar 12 cintes exprés i un joc d’aliens.

Per: Jaume Galban i Joan Asín
arribant a la R1
ressalt del segon llarg
al tercer llarg
tercer llarg des de la R· 
inici del quart llarg 
quart llarg 
FOTOCIM

dijous, 23 d’abril de 2015

MONTSERRAT, CARA DEL MICO, Via "ESTAMOS EN ELLO"

22/04/15.  Reedició de la guia de GORROS del Luichy, després d’una ullada de seguida apareixen alguna opció què encara no hem fet, això què aquesta zona la tenim força trillada. De la nova llista de vies pendent avui dubtem en pujar a Gorros, hem sortit plovent de Barcelona, però a l’arribar a Monistrol sembla què la cosa va millorant, de fet a quedat una tarda esplèndida al final. Pugem amb el funicular i ens dirigim a la Cara del Mico (Plantació). La via escollida és ESTAMOS EN ELLO, una via antiga què encara manté la seva dignitat tot i què al tercer llarg la creua i puja paral·lela una via yellow parabolt.

Arribats al peu veiem uns espits? Dubtem mirem més a la dreta, però si, hem de començar en aquest punt. Una bagueta al segon espit ens fa intuir què això no serà fàcil.
El primer llarg és el més difícil de la via, escalada vertical i mantinguda, amb assegurances separades on cal escalar, amb una dificultat molt obligada de V+ i algun A0 en el nostre cas (6a/6a+ en lliure). Passats els 25m, la placa s’ajeu fins a la R1. Hem notat què la via és fa poc o gens, ens ha petat algun còdol.
Hem enllaçat els dos següents llargs, el segon és de tràmit en flanqueig a la dreta on trobem un cable unint les dues reunions. El tercer s’enfila per la placa ajaguda, més aviat en tendència a la dreta ( a l’esquerra trobarem yellow parabolts). La placa va guanyant verticalitat fins a trobar la R3 a la dreta d’una canal.
El quart llarg s’inicia amb un  primer ressalt vertical,  haurem d’anar millor per l’esquerra fins a un segon ressalt amb un passatge d’atlètic (V+) i després seguim per l’esquerra fins a la R4. A l’alçada del segon ressalt també podem agafar una línia de burins què va per la dreta, (pas A0), el darrer tram haurem de vigilar amb la roca.
El darrer llarg és molt curt (10m) i de tràmit. Sortim per l’esquerra i pugem per un díedre canal què dona pas a la placa cimera.
Descens amb un ràpel de 25m per la vessant Est.
DADES
Primera ascensió:1998
Per:R. Carrasco i Taichin.
Equipament: Totalment equipada amb espit, xapes liles descolorides.
Material: 10 cintes exprés pel primer llarg.
Dificultat: 6a/6a+
Dificultat obligada: V+ molt obligat/A0
Per: Xavi Ariño, Antonio Gómez i Joan Asín.
En resum una via amb essència Montserratina què no et deixa indiferent, sobre  tot el mantingut primer llarg.
 
al vertical i mantingut primer llarg
navegant pel segon i tercer llarg
al quart llarg
arribant a la R4
arribant al cim
FOTOCIM