dissabte, 12 de juliol del 2025

Via MAHAYANA entrada EDU. TORRE DEL DHARMA o AGULLA DE "BACHIMAÑA".

9/07/25. Des del Refugi de Machimaña és veu l'imponent aresta de l'Agulla de Bachimaña (torre Dharma) una via què cal anar-hi.

Aquesta aresta va ser oberta en "solo" per Gustavo Máñez l'any 1987. El 1992 publiquen P.Aldai, D.Ruíz, J. Hernández, R. Etxarniz la EDU què de fet és l'entrada original de la Mahayana. El 2014 Luis Royo Re-equipen/obren un esperó fissurat què va a buscar l'aresta. Aquesta combinació és la més recorreguda actualment.

Nosaltres hem entrant per l'original (Edu) i l'aresta, el primer llarg està net i a l'aresta només trobarem ponts de roca. Les reunions estan equipades. Una escalada Pirenaica amb bon ambient.

Molt recomanable.

Per: Isabel Notivoli, Remi Brescó, Joan Asín.


DADES

Primera ascensió: 1987

Per: Gustavo Máñez, en "solo".

Re-equipada: 2014.

Per: Luis Royo, Eduardo Benedé.

Equipament: ponts de roca, algun pitó. Reunions equipades.

Dificultat: 5a.

Orientació: sud est.

Roca: Granit.

Aproximació: Des del Refugi de Bachimaña seguim el GR11 direcció nord oest. Pugem una mica i a l'alçada de la paret, agafem un camí/corriol a l'esquerra què passa per  sota de les Palestras de Bachimaña. Seguim flanquejant fins què deixem les parets de les "Palestras". Pugem i seguim en tendència a la dreta a buscar el peu de via, evident trobarem fites. Inici en un díedre amb dos sostrets, esquerra i dreta. 1h.

Descens: Des del cim de l'agulla (R6) haurem de fer un altre llarg, per l'aresta en descens fins a un coll. Des d'aquí anirem seguint fites fins a un coll, possible Rapel, baixem per la canal què ens porta a peu de via. Retorn pel camí de l'aproximació. 1:30h.

Primer llarg, entrem per un díedre obert on veiem dos sostrets (esquerra-dreta), el llarg està net, trobarem dos trams més difícil amb passatges atlètics. R1 1 pitó a reforçar.

Segon llarg, curt de fet és un canvi de reunió, pugem una mica i flaquegem a busca l'aresta, haurem de des-grimpar a busca el coll on hi ha la R2 2 parabolts.

Tercer llarg, sortim a la placa de la dreta i seguim per l'aresta, escalada mantinguda en el 4c, anirem trobant algun pont de roca. R3 2 parabolts.

Quart llarg, seguim per l'aresta més fàcil amb un ressalt al mig.R4 2 parabolt.

Cinquè llarg, sortida atlètica per la dreta i seguim l'aresta fins a la R5 2 parbolts.

Sisè llarg, seguim l'aresta, trobarem una placa amb un pitó abans d'arribar a la R6 1parabolt i pont de roca.

Seguim l'aresta primer horitzontal i després en descens fins a on coll. Trobarem unes bagues a l'aresta on podem fer un ràpel (opcional).




















FOTOCIM






divendres, 11 de juliol del 2025

ESPOLÓN DEL PINO. PARED DE LA CASCADA DE BACHIMAÑA.

8/07/25. Ahir vàrem dormir al Refugi Casa de Piedra, als Banys de Panticosa. Avui anirem a dormir al Refugi de Bachimaña, però arribarem escalant l'Esperó del Pino.

Un Esperó molt marcat amb un gran Pi a la R3 què li dona nom. Totalment equipat amb parabolts i 7 llargs de corda, amb dificultat amable i un entorn Pirenaic. 

Per: Isabel Notivoli, Remi Brescó, Joan Asín.

DADES

Equipada: 08/2014.

Per: Julio Benedé, Luis Royo, Carlos Budría.

Equipament: Totalment equipada amb parabolts.

Material: 10 cintes exprés.

Dificultat: 5b.

Orientació: Sud-est

Roca: Granit.

Aproximació: Dels Banys de Panticosa , agafem el GR11, al darrera del Refugi Casa de Piedra. Pugem seguint el torrent fins què s'obre on ja veiem la Paret de la Cascada. Deixem el GR i flanquegem a la dreta a buscar el peu de l'esperó (fites).

Descens: De la darrera reunió seguim pujant fins a la carena i al Refugi de Bachimaña on trobarem el GR11 què ens retorna als Banys de Panticosa.

Primer llarg, pugem per una placa i seguim per un esperó ajagut cap a l'esquerra.

Segon llarg, seguim l'esperó més vertical amb escalada atlètica fins ala R2.

Tercer llarg, sortim a l'esquerra i pugem per una placa tècnica i seguim per l'esperó què dona pas a un altre placa ajaguda. R3 en el Pi què dona nom a l'esperó.

Quart llarg, pugem per un esperó i passatge de placa a buscar la R4.

Cinquè llarg, sortida vertical amb passatge atlètic, seguim per placa ajaguda i per feixa herbosa fins a la R5. Aquest llarg és pot partir.

Sisè llarg, mur vertical què desploma una mica, passatges atlètics amb sortida a la placa delicada, possible A0, seguim fins a la R6 per terreny fàcil.

Setè llarg, seguim esperó i una mena placa ajaguda amb ressalts fins a trobar la R7. 




















FOTOCIM


Via LIBELLIUM. PORTALET.

7/07/25. Avui posem rumb cap a Panticosa, abans d'arribar-hi, pugem fins el Portalet per fer la via Libellium, una via de quatre llarg, més agraïda del què sembla. Via de "Sueño Vertical", totalment equipada. La temperatura ha baixat i bufa vent del nord, així què ens hem abrigat per a escalar.

Per: Isabel Notivoli, Remi Brescó, Joan Asín.


DADES

Primera ascensió: setembre 2020.

Per: Sueño Vertical.

Equipament: Totalment equipada amb parabolts.

Material: 18 cintes exprés.

Dificultat: 6a. 5b/A0 obligat.

Orientació: est

Roca: Calcari.

Informació: Sueño Vertical.

Aproximació: Quan arribem al Portalet hem d'aparcar al costat del Restaurant "Venta Sancho. Podem pujar uns 50m més per una pista, fins a una pla on caben 3 cotxes. Seguim la pista, passem per un bassa d'aigua a l'esquerra i després un altre a la dreta. Quan la pista va a la dreta, hem seguir per unes fites a l'esquerra què puja pel pendent d'herba fins a peu de via. 15 minuts.

Descens: Pugem seguint fites què després van cap a la dreta per baixar a buscar la pista d'accés. 30 minuts.

Primer llarg, entrada vertical i atlètica, seguim per placa fins a la R1.

Segon llarg, en flanqueig cap a la dreta a buscar un esperó per on pugem fins a la R2.

Tercer llarg, sortim en flanqueig ascendent a l'esquerra i pugem per un sinuós díedre fins a la R3.

Quart llarg, sortim a l'esquerra i trobem un passatge atlètic, un cop superat seguim per un esperó fins a la R4.









FOTOCIM