dijous, 29 de gener del 2009

29/01/09 MONTSERRAT, NOU BARRIS via MAL PAS

A Onaclimb ha sortit la ressenya d’aquesta via que ja havia vist un dia al bar de l’Anna del Bruc estava en cartera per una tarda. La via esta ben equipada amb parabolts de 10mm. La primera tirada es curta assegurada amb 4 parabolts amb passatges de V+. La segona tirada es de transició IV per la via somni de tardor IV. La tercera es molt mantinguda en V+,6a/A0 (A1), es pot fer al gust, es surt per una placa amb 3 parabolts i V+, un tram senzill de canvi per anar a buscar l’esperó aquí hi ha un passatge difícil d’encadenar (pas d’estrep) i desprès anar fem abans de l’entrada de la reunió hi ha un passatge molt atlètic amb bona presa. El descens amb ràpel per la mateixa via.
Ascenció feta per Antoni Gómez i Joan Asín

26/01/09 MONTSERRAT, MIRANDA DE CAN JORBA via SOL SOLET



El dia encara esta ventós, cap a les 11h estem a peu de via, no ens tocarà el sol fins a la primera reunió. La via esta polida i jo diria que la graduació s’hauria de pujar una mica, per mi hi ha algun passatge de V al tercer llarg. La via es però ideal per gaudir d’unes plaques molt agraciades amb preses i assegurances per anar tranquil. Es sens dubte la via clàssica d’aquesta paret.

Llargada del recorregut: 130 m.Horari: 1'30 - 2 h.
Material: 12 cintes exprés.Primera ascensió: tardor 1992 per Joan Oliva i el Guillem Arias.
Equipament: Parabolts

Primera tirada: sortim en lleugera tendència diagonal cap a l'esquerra, per continuar després recte per una placa amb la roca força polida. 30 m. IV, IV, IV+..
Segona tirada: seguim recte en tendència a l’esquerra, per una bonica placa 25 m. IV, IV, IV..
Tercera tirada: sortim amb tendència cap a la dreta uns pocs metres, per enfilar després recte i desviar-se novament cap a l'esquerra. 35 m. IV, IV+,V, IV..
Quarta tirada: comencem amb un petit flanqueig cap a la dreta per anar a buscar el començament d'un petit esperó, el qual seguirem per acabar, amb tendència cap a l'esquerra, superem una placa en direcció a uns arbres, desprès per l’esperó fins trobar una reunió amb tres parabols a la dreta. 50m IV, V-, III, es pot fer una reunió intermitja.

Descens: amb tres ràpels equipats per la via Escabroni-Escapullini, el primer d'ells volat.

Ascensió feta per Aina Asín i Joan Asín


25/01/09 Excursió amb Raquetes. Coll de Pam

Camp base

El dissabte estem tot el dia al “Camp Base” a causa del fort vent i nevada que esta caient a la Cerdanya. El dia tenia que ser d’esquí el deixarem per un altre vegada.
El diumenge però es un altre cosa, cel seré i poc vent, l’idea era tornar a dinar a Barcelona. Aprofitem per fer una excursió amb raquetes pels boscos de Font Romeu sortim de l’Ermitage, encara no ha passat ningú, es un gust anar pujant pel mig del bosc tot obrin traça. Una mica més a dalt trobem traces hi ha algú davant nostre, els trobarem quan arribem al coll de pam. De baixada tornem per un altre camí tot fent un cercle i arribant al punt de sortida. Excursió molt agradable, amb una vista impressionant del Puigmal, Tossa d’ Alp, Serra del Cadí, etc.

Ascensió feta per Montse Pueyo i Joan Asín



diumenge, 18 de gener del 2009

17/01/09,Montserrat. Serrat dels Monjos, via Insubmissió.

El dia s’aixeca força fred, ens trobem a l’hotel del Bruc i ens costa bastant decidir-nos a quina anar al final anem a buscar una cara sud. Com encara es pot escalar al Serrat dels Monjos anem a la Insubmissió.
Primera ascensió: 12/03/95 per Joan Frontera i Ramón Majó
Llargada: 190m + 70 si es surt per la canal fins el cim.
Material: pràcticament equipada, portar joc de fiends, aliens, bagues per savines i bagues exprés. Informació ressenya: ressenya.net i llibre EL PLAER D'ESCALAR
La via te 6 llargs de corda, desprès vam anar a buscar la canal que puja fins el cim, esta bastant bruta cal barallar-se amb la vegetació amb dues tirades, compte amb les pedres que cauen. Un cop a dalt cal anar a la dreta fins el cim fita, desgrimpar per congestes seguint les traces fins trobar una instal·lació de ràpel (50m). Desprès es segueix baixant seguint traces fins a trobar un altre instal·lació (50m).
Ascensió feta per: Ramón Prades, Felip Linares i Joan Asín

15/01/09, Pic de Coma d’Or 2826m, amb esquis.

Avui el dia surt esplèndid i no fa vent, així que decidim anar al coll de Piumorents i pujar el cim de la Coma d’Or. Es una ascensió clàssica i sense complicacions aparents. Sortim del coll i ens endinsem a la coma d’en Garcia, trobem unes traces hi ha algú davant nostra. Quan arribem al coll, veiem al fons el cim. El vent ha fet de les seves i es veu força ventat. A partir d’ací la neu esta mes dura i es va passant per plaques gelades, a la darrera rampa ens calcem les ganivetes. El cim te la seva gràcia ja que cal fer una petita cresta, amb força ambient. Estem una estoneta dalt el temps acompanya i podem desar les pell sense preses .La vista es magnífica, el Pirineu esta força nevat, com fa anys que no es veia.
A la baixada desprès de les primeres pales arribes a un pla ,nosaltres vam remuntat sense esquis, el turó de l’esquerra del coll per tal de no remar en pujada, neu glaçada i flanqueig. Des de el coll baixem directa per les pales la neu en algun lloc comença ha estar crostosa, el darrer tram el fem en diagonal pel marge esquerra, sentit de baixada, del torrent. Anem a sortir just al coll i aparcament.
Hem estat unes 3h per pujar i una per baixa aproximadament.
Ascensió feta per Joan Carles Mompel i Joan Asín.







14/01/09, Pic de Puigllançada 2409m, amb esquis.

De pujada a la Cerdanya ens parem a la Molina per aprofitar el dia i fer l’ascensió del Puigllançada, sortim a les 13,30 del aparcament i a les 15h ja estam al cim. Durant tota la pujada ens ha acompanyat un gelat vent de Nord, al cim estem el temps junts per treure les pells i a lliscar, la neu esta prou bona al final agafem una pista. Llàstima que la baixada ha estat molt ràpida uns 20min.
Ascensió feta per Joan Carles Mompel i Joan Asín.



Molt vent al cim al fons el Pedraforca

divendres, 9 de gener del 2009

11/01/09 GARRAF, via de'n BAICAS


PENYA-SEGAT DEL GARRAF,Via d’en Baicas.
Obertura: Inicis dels 80 per menbres del Grup de Muntanya de Viladecans
Reequipada per: Xavier Teixido, Marcel·li Canal, Pau Tomé, Cesc Muñiz i Roger Romagosa.
Longitud: 155 m
Material: Friends fins el C2 i aliens, Bagues per ponts de roca i savines. Ganxo i estreps si no es passa 6b.
Després de les llevantades el diumenge fa un sol esplèndid. Hi ha una via que tinc ganes de fer la via d’en Baicas al penya-segat del Garraf. Enredo al Jaume i s’apunta el Ramon, mai millor dit l’enredo.
Llarg 1 La via comença juts al final del camí, no anar a buscar l’espit cikat que comenta la ressenya, cal flanquejar a l’esquerra per sota d’una llastra adossada, es troba un químic,seguim flanquejant trobarem un altre químic i un espit cikat. Reunió en una replà, químic i espit, IV, 20m
Llarg 2 Seguim flanquejant a l’esquerra fins un altre replà, només trobarem un pont de roca. IV,20m.
Llarg 3 Seguim flanquejant a l’esquerra en tendència a anar pujant fins un replà amb margallons(palmeres petites, no hi ha cap assegurança de via. IV,II, 35m.
Llarg 4 Flanquegem en tendència anant pujant fins sota d’un desplom amb dos ponts de roca (desplom gruyère) a sobre i a la dreta trobarem una antiga reunió, jo vaig pujar directament pel desplom de sobre aquesta reunió, passatges molt atlètics però amb bona presa, un cop a dalt anar a buscar la reunió amb tendència a l’esquerra sota una coveta. IV, V, V+, 40m. Llarg espectacular.
Llarg 5 Es el llarg més exigent i que trenca la tònica de la via fins aquest moment. Se surt per la dreta de la reunió per seguir per una placa de l’esperó tendència a l’esquerra fins un pitó amb una baga, passar a la dreta de l’esperó i seguir les assegurances fins el cim. En la ressenya del reequipament, posava que “evidentment es podia fer amb artificial com s’havia obert”, cal matisar que les assegurances allarguen, nosaltres vam fer algun pas de ganxo, però tot i així cal fer sortides amb un grau de 6a o més. EL GRAU OBLIGAT ES AO-6b, 35m
Descens, pugem fins la carena i després la seguim per la cresta de la dreta, trobarem un passatge que cal desgrimpar, hi ha un instal·lació per fer un petit ràpel si es vol.
Tot flanquejant per vira de les primeres tirades es veuen diferents vies amb el material molt deteriorat, jo recordo haver escalat varies vies que ara es difícil de trobar les ressenyes, seria una bona feina poder recuperar i equipar nous itineraris.
Ascensió feta per: Jaume Galban, Ramon Prades i Joan Asín