Via PUNSOLA-RENIU. CAVALL BERNAT. MONTSERRAT.

26/06/24. Canvi de dècada i visita obligada al Cavall Bernat. L'emblemàtit Cavall Bernat és alguna cosa més què una Agulla. Avui amb el Felip què també ha canviat de dècada tornem a fer la Via Punsola-Reniu. Primera escalada al Cavall Bernat després què em fessin "Cavallers d'honor" pel Grup Cavall Bernat, tot un honor.

La via Punsola és la gran clàssica del Cavall Bernat, permanent repetida, avui érem tres cordades. Hem coincidit amb el Venanci i el Toti què venien al darrera nostre. La via està polida als passatges més verticals i obligats, però l'equipament permet fer-ho en lliure o A0/Ae.

Una clàssica imprescindible.

Avui l'hem gaudit amb un dia excel·lent.

Per: Felip Linares, Joan Asín, cordada de Setantenes-os

DADES

Primera ascensió: maig 1971.

Per: M. Punsola, J. Reniu

Equipament: Totalment equipada.

Material: 22 cintes exprés, totems fins el verd, nosaltres hem posat el groc i verd, estreps si fem Ae.

Dificultat: 6c. 5b/A0-Ae obligat.

Orientació: est-nord darrer llarg.

Roca: Conglomerat.

Aproximació: De Santa Cecília anem a buscar el GR (camí de l'arrel) què flanqueja totes les parets. Seguim el camí fins al peu del Cavall Bernat on un corriol ens porta fins el peu d'una paret, flanquegem a l'esquerra pugem per la canal i quan ho veiem clar anem a la dreta a buscar el contrafort de l'aresta.

Descens: Dos ràpels de 30 i 50m ens deixem a peu de la via normal. Retorn per la canal del Cavall, ara neta sense cordes fixes, cal fer 5 ràpels de 30m amb una corda de 60m. Baixem per la canal terrosa  i anem a buscar el primer ràpel a l'esquerra a sobre d'una placa ajaguda, fem un primer ràpel i tornem a des-grimpar per la canal terrosa. Segon ràpel a l'esquerra de 30m, el Tercer ràpel està a l'esquerra (de cara a la paret) ràpel de 30m  hem d'anar a l'esquerra (de cara a la paret) i una mica a dalt a sobre d'un esperó. Dos ràpels de 30m per l'esperó ens deixem a peu de la canal on agafem el camí de l'aproximació fins a trobar el camí de l'arrel GR.

Primer llarg, grimpada per un contrafort fins a la R1.

Segon llarg, placa seguint l'aresta què va guanyant verticalitat, 50 m assegurances llunyanes.

Tercer llarg, més vertical pugem a la dreta i anem a buscar una llastra seguim fins a la R3.

Quart llarg, més mantingut per placa fins a un díedre amb un passatge atlètic per entrar al díedre, el seguim fins a la R5.

El cinquè llarg, ja és més difícil, 5c per l'esperó l'equipament permet fer A0's.

Sisè llarg, mantingut i vertical 6b+ o 5b/A0-Ae.

Setè llarg, seguim la mateixa tònica del llarg anterior, 6c o 5b/A0-Ae.

Vuitè llarg, flanquegem a la dreta a buscar l'aresta, flanqueig ascendent a la dreta a buscar la placa de la vessant nord. Seguim per placa vertical amb bons còdols, assegurances distants, sortim a l'aresta cimera, seguim fins a un ressalt què ens deixa al cim.

PRIMER LLARG

SEGON LLARG

TERCER LLARG

QUART LLARG

SISÈ LLARG

SETÈ LLARG

VUITÈ LLARG

 

foto Jordi Pina  DARRER LLARG

FOTOCIM

Via "ABIERTO HASTA EL ATARDECER". SERRAT INFERIOR D'EN MUNTANER. MONTSERRAT.

21/06/24. Avui toca matinal a l'ombra, ens decidim per la via "Abierto hasta el aterdecer", la via més assequible de la vessant oest del Serrat inferior d'en Muntaner.

Una via prou exigent amb una roca excel·lent. Recomanable.

Per: Isabel Notivoli, Antonio Gómez.

DADES

Primera ascensió: 2004

Per: Franc i Josep Escofet, Isabel Notivoli, Jean Ch. Peña.

Equipament: parabolts i dos pitons.

Material: 10 cintes exprés.

Dificultat: 6a. 5c/A0 obligat.

Orientació: oest.

Roca: Conglomerat.

Aproximació: De Collbató hem d'anar al Clot de la Mònica, pugem pel camí i a l'alçada de la Serrat d'en Muntaner hem d'agafar un corriol (fita) què ens porta al peu de la paret est. Seguim a l'esquerra a buscar la vessant oest, inici de la via al peu d'una gran llastra.

Descens: En ràpel per la via. Un de 50 fins R1 i un altre fins a peu de via. 

La via té tres llargs de corda, un primer mantingut de presa petita amb una entrada què et posa a lloc. El segon per un sinuós díedre què ens porta a un desplom un cop superat segueix un esperó mantingut amb presa petita on cal escalar entre assegurances. El tercer llarg per terreny ajagut fins un ressalt vertical què ens porta a la R3 des d'on rapelarem per la via. Dos ràpel un de 50m fins a la R1 i un altre fins a peu de via.

primer llarg

segon llarg

tercer llarg

FOTOCIM

Via D'EN MARTÍ. ESPERÓ DE CAL FITÉ. CINGLE ROIG. SERRA DEL VERD.

19/06/24. Una via què va tenir el seu moment de glòria i què no cal oblidar...La via estava totalment equipada quan la vaig fer ara ja fa 22 anys, déu n'hi do. Ara alguns pitons ja no hi son on caldrà fer anar els "amics". Trobarem una escalada atlètica amb trams verticals i mantinguts què et deixen un bon regust.

Una clàssica a tenir en compte. Recomanable.

Per: Jaume Galban, Felip Linares. Isabel Notivoli, Joan Asín.

DADES

Primera ascensió: 24 març 1997.

Per: Manel Quevedo, Jordi González, Francesc Suñol.

Equipament: espits, pitons. Estava totalment equipada però en l'actualitat falten pitons.

Material: 15 cintes exprés, joc de Totems del negre al taronja o similars, alien gris, bagues per savines, algun mosquetó petit, estrep, baga pànic opcional.

Dificultat: 5c/A1, l'artificial del tercer llarg en lliure diuen què és 6a+.

Orientació: sud oest.

Roca: Calcària.

Aproximació: De Sant Llorenç de Morunys anem cap a Tuixent (LV-4012). Passem el poble de la Coma i les Fonts del Cardener, trobem un casa a l'esquerra i un trencall a la dreta (cartell CAL FITÉ). Seguim abans d'arribar trobem un aparcament a la dreta gran noguera. Seguim caminant per la pista passem Cal Fité i hem de pujar amb intuïció per prats a buscar una tartera què ens porta a peu de via al costat d'un gran bloc desprès, espits visibles.

Descens: De la R5 baixem pel bosc seguint un sinuós corriol  en tendència a l'esquerra, què ens porta a una mena de canal descens amb alguna des-grimpada. anem a la dreta i trobem un arbre amb una baga, podem des-grimpat i anem en flanqueig descendent a l'esquerra fina un gran arbre on trobem una instal·lació de ràpel de 35m millor fer-lo amb dues cordes. Un altre opció és Baixar amb Ràpel, abans d'arribar a la R5 trobem una instal·lació de ràpel a l'esquerra, dos ràpels de 59 i 55m volats.

Primer llarg, entrada vertical i atlètica a buscar una fissura ampla per on pugem, un cop superada, anem en tendència a l'esquerra per terreny fàcil a buscar una canal què ens porta R1 a la dreta. 25m.

Segon llarg, sortim a la dreta per un esperó i seguim per placa tècnica què porta a una fissura, un cop superada hem de passar a la paret i seguim  en tendència a l'esquerra a buscar unes alzines on trobem la R2. 25m.

Tercer llarg, sortim en tendència a l'esquerra fins a prop de  l'esperó pugem verticalment fins una plataforma on trobem la R3. Aquest llarg havia estat totalment equipat amb espits i pitons, falten pitons, haurem de col·locar-hi friends. Llarg mantingut i exigent. 40m.

Quart llarg, sortim a l'esquerra i pugem per un gran bloc, què dona pas a un díedre pas desplomat (atlètic) a sobre trobem la R4. 15m.

Cinquè llarg, segueix un marcat díedre vertical i mantingut 5b amb algun passatge de 5b+, un cop superat hem de canviar a un altre díedre a l'esquerra per on pugem fins el cim. Abans d'arribar trobarem una instal·lació de Ràpel a l'esquerra. 45m.

arribant a la R1

segon llarg

tercer llarg

quart llarg

cinquè llarg

arribant a la R5

FOTOCIM