23/07/11. Cavallers era un dels llocs pendents d'anar-hi. En Juan Carlos i en Manel havien quedat per anar a la gran clàssica de la zona la Pistacho Asesino, així que m'apunto. Ara fa temps que no coincidim els tres junts..........
 |
| des de l'aparcament és veu el nostre objectiu |
L'aproximació és directe amb forta pujada que ens portarà una hora més o menys. Quan arribem a peu de via fa poc que hi toca el sol, hem matinat i ara s'agraeix. Com en Juan Carlos ja ha fet la via, però va entrar per la Blues, li toca començar coses de la democràcia, je,je. Son les 8:30h i la temperatura és més aviat fresqueta, el dia i les vistes estupendes son tot un espectacle davant nostre. La paret és impressionant, plaques, fissures, díedres ens esperen.
La via està molt ben trobada, les plaques i les reunions estan ben equipades amb parabolts i espits, però haurem de portar friends del 0 al 3 de Camalot i tascons per assegurar-se al gust als díedres i fissures.
 |
| el sol comença a tocar al cim de l'agulla |
 |
| la impressionant paret per on va la via |
La ressenya d'en Luichy com sempre una referència per a poder seguir la via sense confondràs amb les veïnes.
En Juan Carlos agafa amb ganes el primer llarg, placa d'adherència on et pots ajudar amb una fissura sega fins que s'acaba, molt fi on cal confiar que la goma dels gats aguantin....això ja sembla la F1. Superada la placa seguim per grades més fàcils fins a la R1 sota d'un desplom.
El segon llarg supera per l'esquerra un desplom, seguint per una placa sense complicacions, fins la R2 al peu d'una fissura.
El tercer llarg comença amb un pas desplomat atlètic (A0) per agafar una fissura mantinguda, seguim fins a fer un pas de flanqueig a la dreta per agafar un altre fissura i arribar a la R3.
La pedra decideix i segueix en Manel. El quart llarg surt amb passos de bavaresa en tendència a l'esquerra fins a trobar el pas a l'esquerra, en Manel l'agafa més a dalt fent uns passos força difícils, segueix un díedre fins a la R4.
El cinquè llarg, resulta espectacular, tot en díedre mantingut on cal anar posant les assegurances.
Tornem a canviar em taca el torn. El sisè llarg segueix unes plaques ajagudes fins arribar a una entrada desplomada i atlètica a la R5.
El setè llarg té diverses possibilitats, aquí s'ajunten tres o quatre vies.. la sortida té uns passos difícils fins arribar al primer parabolt, segueix per placa fins a flanquejar a la dreta amb un pas atlètic i desplomat. Un cop a la placa anem a buscar el díedre de la dreta de la via Dentrometidos fins arribar a la R7.
Un ràpel de 50m ens deixa a unes grades per on anirem buscant el pas fins a la tartera i retornar al peu de via....
Una ascensió molt recomanable, una gran clàssica indispensable i amb bona companyia. Hi tornarem....
Per Juan Carlos Sánchez, Manel Díaz i Joan Asín.
 |
| fent equilibris entre la fissura i la placa al primer llarg |
 |
| en Juan Carlos a la R2 |
 |
| a les plaques del tercer llarg |
 |
| fissures en bavaresa al quart llarg |
 |
| espectacular díedre del ciquè llarg |
 |
| plaques i entrada del sisè llarg |
 |
| pas desplomat i díedre setè llarg |
 |
| amb la feina feta |
4 comentaris:
Ei Joan, moltes felicitats per la via. Costa una mica acostumar-se a l'aderència, però un cop li vas pillant el rotllo, disfrutes moltíssim. Nosaltres quan hi varem anar, el primer llarg sens va fer complicadíssim tot i entrar per la Blues, i mica a mica a xalar a cada pas!!!!!!!! Una gran via!!!
Ei Albert gràcies, feia temps que la tenia pendent, una gran clàssica que no pot faltar...
Felicitats! aquesta és de les que fan il.lusió.
Gràcies Jaume no te la perdís.
Publica un comentari a l'entrada