29/07/11. Ahir després de la cervesa de rigor a Torla, amb la Ravier del Tozal a la butxaca ens arribem fins a Besnasc a fer un bon sopar que ens l'hem guanyat. Dormim a l'hotel de les mil estrelles i després d'esmorçar ens arribem a les torres de Marfil a fer una escalada d'estirament.
Les Torres de Marfil |
Aparquem el cotxe a la carretera al costat d'un torrent. Mirant la paret et crida l'atenció un marcat díedre que l'has de pujar, és la via clàssica de les Torres. Una paret ideal per un dia perdut que cal visitar.
ressenya, els graus son els que marquen però és podria pujar mig grau |
La via del díedre és la "No te tires que hay cristales", son tres llargs. El primer va per una placa fins el peu del díedre, el segon el segueix i el tercer torna a la placa de la dreta fins el cim.
La dificultat dels llargs que marca de ressenya és, IV,IV+,IV, però és podria pujar mig grau tranquil.lament. Les assegurances son parabolts pintats de blanc que estan a una distància de 5 a 6m que li dona el seu puntet.
El descens el fem amb dos ràpels un de 50 fins a la R1 i un altre de 30 fins a terra.
En resum un lloc recomanable que be val una visita.
Per Manel Díaz i Joan Asín.
primer llarg |
al perfecte díedre del segon llarg |
el tercer llarg va per placa |
al cim |
3 comentaris:
Tres días bien aprovechados,la ravier una via indispensable,pero no regala nada de nada.
Ostres nosaltres hi vam estar la setmana pasada, no ho coneixiem vam estar a les parets del costat (alucina i palestres). Aquesta ens va quedar per fer havíem llegit a la guia que feien falta camalots del 4?. Feliicitas
Ei Juan Carlos gracias por dejarme la pareja de baile je,je.
Mingo amb l'equipament que hi ha no cal portar res.
Publica un comentari a l'entrada