17/09/11. A partir de juliol tornem a poder escalar als Pollegons, la prohibició queda sense efectes. No estaria millor parlar de períodes de sensibilització per a nidificació de les aus i compartir la responsabilitat de no escalar on és detectin nius?. Fent una gestió raonable del medi ambient, però això és per altres societats (semble). Bé sigui com sigui podem gaudir per uns dies o millors dit 6 mesos d'aquests racons i parets.
 |
| Els Plecs de la Vinya Nova |
Amb en Pep ens arribem fins a les entranyes dels Pollegons de la Vinya Nova a repetir en el meu cas la via Kashmir. A l'aparcament ens trobem a una colla de coneguts on fem petar la xerrada. L'aproximació la fem plegats amb el Pere Joan i company que van a l'Aresta Rives, la gran clàssica de la Zona. Nosaltres enfilem la canal que puja pel peu dels Pollegons de la Vinya Nova, cada cop més tancada i caòtica per les riades i vegetació, un tram vertical equipat amb una corda, ens deixa una mica després al peu de via. És veu un espit a uns 8 metres.
 |
| itinerari i ressenya |
La via està equipada amb parabolts, algun espit i un pitó. Cal portar 10 cintes exprés, joc d'aliens, friends fins el 1o 2 de Camalot i tascons. Necessaris sobre tot al primer llarg. Resulta una ascensió interessant amb un primer llarg treballós, on només trobarem 1 espit i 2 parabolts, per terreny vertical i mantingut, cal controlar la roca ja sanejada. Les poques repeticions fan que la vegetació vagi guanyant espai. El segon llarg segueix la mateixa tònica al començament guanyant qualitat la roca a mida que anem pujant. Llarg pràcticament equipat. El tercer canvia radicalment la roca és molt bona amb un primer pas que cal estudiar i trobar, després molt vertical però amb bones preses i alegria entre assegurances. El darrer llarg segueix per una placa ajaguda fins un ressalt on trobem l'únic parabolt que un cop superat ens porta al cim per terreny fàcil.
El descens el fem per la via en dos ràpels de 60 o quatre seguint les reunions.
Per Pep García i Joan Asín.
 |
| primer llarg |
 |
| en Pep arribant a la R1 |
 |
| segon llarg |
 |
| bona placa vertical al tercer llarg |
 |
| gaudint de la roca del tercer llarg |
 |
| a la placa ajaguda que porta a la R4 |
 |
| al cim |
7 comentaris:
Felicitats la primera tirada, de les que et poses les piles.
Joan, aquesta té molt bona pinta. Queda apuntada a la llista.Apa, ens veièm!!!!!!!!
Mingo tens molta raó la primera cal treballar-la amb delicadesa.
Albert una via curta però intensa que va guanyant a mida que puges.
Aquesta no la coneixia, es veu maca i treballosa, caldrà acostar-s'hi a veure si traïem unes quantes herbes...
Jaume d'herbes no hi han moltes, però al no fer-se fa que en surtin.
mmm....no pares! a veure si et faig descansar un cap de setmana d'aquests! ja està bé de repetir tantes vies! ja fa massa dies que no toco paret! mecatxis! es veu prou maca per apropar-s'hi una matinal!
Ei Llorenç tanta festa major no pot ser, je,je.
Publica un comentari a l'entrada