PARET DE LA FONT FREDA, via LA CUCA DE LLUM

20/10/11. La Paret de la Font Freda és una d’aquelles parets llunyanes que costa d’anar-hi, recentment s’ha obert la via la Cuca de Llum que trenca aquest tòpic.

la paret de la Font Freda

Per l’aproximació haurem d’anar a Ager i agafar la pista que porta al Cap Ras, flanquegem tota la paret passant pel pany central, els puntals, la paret del Silenci i quan la pista fa un revol tancat a la dreta, aquí aparquem el cotxe. Seguim un camí intermitent on anirem trobant alguna fita seguin-lo amb intuïció direcció al peu de paret fins a trobar un gros bloc on hem de baixar per un corriol seguint la paret del contrafort. A la dreta trobem un marcat díedre on podem veure parabolts. 30 minuts. Ressenya a lanochedelloro

ressenya amb la variant i itinerari del tres primers llargs

La via té dues parts ben diferenciades, els tres primers llarg mantinguts amb bona roca i equipament, on haurem d’afegir alguna assegurança però. El primer llarg va a buscar un marcat díedre amb una sortida atlètica a una gran feixa. Fem un canvi de reunió i seguim directament per la placa que és va posant cada cop més vertical. El tercer llarg és el clau de la via, sortim per placa que ens porta a una fissura díedre, molt mantingut amb una sortida atlètica en bavaresa.

La  segona part segueix per un terreny més d’aventura. Al quart llarg cal fitxar-se, un cop superada la placa on trobem 3 parabolts, la R4 queda amagada a la dreta d’un marcat esperó de roca trencada. El cinquè llarg segueix per la paret de la dreta, on només trobarem dos parabolts un pont de roca i un espit rovellat. La reunió esta en una terrassa a l’esquerra d’un arbre, el llarg té 60m.

El sisè llarg surt directament per una placa assegurat amb un parabolt, 6a obligat i expo  caiguda a la reprisa, seguim un tram vertical amb més assegurances i sortir a una zona més fàcil però on cal anar en compte amb la roca. Un canvi de reunió ens deixa al peu del ressalt final, nosaltres ens hem equivocat i l’hem fet per una placa de l’esquerra  equipada amb dos ponts de roca i un espit, per tornar a la dreta a buscar la via. Un esperó i ressalts ens porten a l’aresta cimera.

El descens el fem seguint la carena cap l’oest fins a trobar una canal tartera (fita) per on baixem fins a la pista, prop d’on deixat el cotxe, una hora.

Cal portar 14 cintes exprés, joc de tascons, micros i friends fins el tres de Camalot.

Avui ja és nota que portem quatre dies escalant i la segona part ens ha costat seguir l’itinerari, estem una mica espessos, hem tingut que rectificar dues vegades per tornar a la via.

Una via amb una primera part molt bona i una segona on calen repeticions per anar sanejant el rocam que ara cal controlar, hi han blocs inestables!!. La via esta trencada per feixes que li treuen continuïtat. Pot ser una clàssica de la paret amb el temps.

Per Ferran Suils i Joan Asín

al díedre del primer llarg

a la placa del segon llarg

en Ferran treballant-se el tercer llarg

quart llarg la qualitat de la roca canvia

al cinquè llarg amb poques assegurances

sisè llarg després del passatge obligat

nosaltres i la màquina ja estem espessos

i al final el cim ufff

per l'aresta tot un regal