4/04/09,MATAGALLS 1694m

El Matagalls, des del collformic es una agradable ascensió. Esta perfectament senyalat i no hi ha pèrdua. Amb les pluges de la darrera setmana el cim esta amb 2 dits de neu fresca. El Matagalls amb els seus 1694m es un mirador impressionant . amb quatre hores sense corra, es pot fer tota l’excursió, pujada i baixada.Per Montserrat Pueyo i Joan Asín

El Matagalls amb neu al darrera

Els últims metres

Cim

26/03/09 LA PORTELLA, via LA SENDA DELS ANGELS

Inf. Onaclimb

Ja feia temps que volia fer aquesta via i aquesta tarda ens hem decidit. El primer llarg de corda es el més dur i el primer pas ens ha costat de trobar-lo, l’espit esta una mica alt, jo he pujat per la dreta i mig agafat a un arbre, pas de mico, la resta cal anar seguint les assegurances, en artificial, amb alguna sortida curiosa. Els segurs son parabols i burins prou bons. El segon llarg te una sortida amb un pas Ae i desprès ja es fa en lliure. El tercer llarg es una excursió tot seguint assegurances en tendència a la dreta, hi ha un passatge de V+ on cal controlar una mica la roca, i desprès un A0-6a sense problemes. La darrera tirada es amb roca esplèndida , vertical i amb còdols gossos , llàstima que sigui curta. La via es recomanable i més entretinguda del que sembla. Aquesta tarda ens ha anat justet, fem un ràpel de 50 m just quan el sol s’està acomiadant, arribem al cotxe amb les darreres llums del dia. La propera setmana canvia l’hora i hi haurà més marge.

Per Antonio Gomez i Joan Asín

Antonio a l primer llarg

25/03/09, MONTSERRAT, FERRADA DE LES DAMES

Inf Onaclimb

Aquesta tarda faig una visita a l’agradable ferrada de les Dames. Es un ferrada curiosa on cal destacar una pla vertical al començament amb un primer pas potent. El segon passatge curiós es una placa amb preses enganxades. Desprès segueix una canal amb alguna cadena fins arribar al tros equipat amb graons, aquest passatge es desplomat. Seguim fins el lloc anomenat l’olla on hi ha el pot amb la llibreta de visites. El següent pas es molt vertical on cal agafar-se al cable i pujar en oposició, es espectacular. Un darrer ressalt ens deixa al camí de tornada, el seguirem a la dreta i baixarem pel clot de la Mònica.
Es una ferrada curt però intensa, cal portar una corda per assegurar si es va amb persones en nivell baix, hi ha passos on s’ha de tirar força de mans.
Per Joan Asín

21/03/09,PEDALET, via La revolta dels nyerros

Ref. ressenya.net

Quan arribem a l’aparcament de Terradets esta pler de gent, les cordades s’estan preparant i alguna ja esta penjada. Preparem el material i tirem cap el Pedalet. A diferencia de la paret de les bagasses nosaltres estarem sols. La via comença una mica més a dalt de la Festa del Paca cal pujar per una arbre i agafar el primer parabolt que esta a la punta del sostre, pugem amb Ae amb una sortida de V a l’entrada de la reunió. Les altres tres tirades son molt llargues, 50 metres, molt equipades amb parabolts i claus, nosaltres només vam posar un tascó i alguna baga en savines. El pas més obligat esta al començament del segon llarg 6a/6a-. Cal controlar la roca ens els passatges on baixa la dificultat de transició entre plaques esplèndides. La baixada la fem per la via. El primer ràpel comença una mica més a dalt, del final de la via per la placa de la dreta. El darrer ràpel el fem per la festa del Paca.
Via que es tornarà una clàssica per l’equipament i la dificultat.
Per Juan Carlos Sánchez i Joan Asín

Primer llarg

Segon llarg

3er llarg

I desprès els ràpels

19/03/09, CAP DEL RAS, ESPERO DE LES COLOBRES

Ref. ressenya.net

Aquest dijous anem amb el Ferran a fer l’Espero de les Colobres al Cap de Ras, la sorpresa ha estat que per la pista trobem dos cotxes a la zona del pany central i quan arribem on deixem el cotxe ni hi ha un altre, que passa avui?. A Espanya avui es festa dia de Sant Josep i desprès ens comenten el Joan i el Miquel, coincidim a la via, que a Vic també.
L’Espero de les Colobres es una via mantinguda amb assegurances (espits i pitons) als passatges claus però on cal dur un joc de aliens, friends fins el 2-3 de Camelot i tascons. El quart llarg es un díedre que cal assegurar amb aliens i/o tascons, només hi ha un espit al final del díedre. El sisè llarg te una sortida explosiva, les preses estan molt altes, millor fer un pas d’estrep. La darrera tirada es llarga i mantinguda, rematada per un díedre que cal assegurar també. Es una via recomanable on totes les tirades tenen els seus passos amb passatges de 6a obligat.
Per Ferran Alvarez i Joan Asín

Ferran a la R1

L'espectacular díedre 4ª llarg

El díedre de sortida

Cim

18/03/09, La Pastereta, via Josep Nieto

Aquest dimecres per la tarda he quedat amb l’Antonio i s’apunten la Mariajo i el Jordi que estan treballant junts en un projecte de líquens, com no. Decidim anar a la Pastereta,fem dues cordades l’Antonio i el Jordi van a la Funció Clorofílica i la Mariojo i jo a la Josep Nieto.
La Josep Nieto es una via equipada amb parabols justos. Es pot portar algun friend o tascó pel primer llarg, prescindible. Es una via mantinguda en el V tret dels primers passos de V+. Es una via molt recomanable. Ens u hem passat molt be ja que les vies son paral·leles i les reunions coincideixen.
Hem arribat al cotxe just per veure com el sol s’amagava per l’horitzó. La Marijo ens ha explicat la seva aventura al ganivet de diables i els líquens que hi ha.

Per Mariajo Chesa i Joan Asín

Mariajo a la 3er llargL'Antonio i el Jordi

El sol s'amaga

16/03/09 PIC DEL MARTELL, via RETORNO MÁGICO.

ressenya MADTEAM

La via Retorno Mágico, es mou en una dificultat de IV, IV+ i te quatre llargs de corda. Ja feia dies que la volia repetir i aquests cop u he fet en “solo”. Es una sensació difícil d’explicar doncs ets tu i la roca. Un cop comences a pujar vas buscant la presa ideal per les mans i els peus i vas fent sense parar. A la sortida de la 1ªR la fas per l’esquerra per anar fins un díedre, en aquest passatge la roca esta una mica relliscosa, m’asseguro amb una baga llarga a un friend que hi ha a la fissura (abandonat) i faig el pas. La via segueix sense cap dificultat destacable per plaques i díedres fins dalt.
Per Joan Asín