7/03/12. Avui ens arribem al Pic del Martell sense saber si escalarem o no. Tot va començar restringint l'escalada per nidificació de gener a juliol a la part dreta de la paret. Els darrer anys s'ha ampliat la zona, d'una forma estacional però ara ja està del tot clar. A l'aparcament trobem un cartell que ho explica, només és pot escalar a la Penya Ginesta i al Pic del Martell a la banda esquerra fins a la via Mutant World, a la resta no és pot escalar en tot l'any.
el cartell que trobarem a l'aparcament
La intenció avui és rehabilitar una de les vies que hi vaig obrir els anys 80, aquesta amb en Joan Carles Serrano a l'any 1981 d'això ja en fa trenta. Amb l'Antoni hem treballat el primer llarg. Ens ha costat trobar el peu de via per la vegetació. Continuarà...
3/03/12. Dissabte s'aixeca tapada la Cerdanya, la primera intenció era fer una excursió amb raquetes per la zona de Pimorent però donades les condicions canviem de plans. Al final ens decidim per anar al popular llac de Malniu una excursió curta des de el Refugi de Malniu, però aquest cop ho farem per l'estació d'esquí nòrdic de Guils Fontanera.
llac de Malniu
itinerari
Un cop arribats a l'estació d'esquí de Guils Fontanera aparquem el cotxe. D'aquí hem seguit per la pista, tancada als vehicles de novembre a finals d'abril, passem pel refugi de la Feixa, una mica més endavant arribem a un gran prat on seguim pels senyals del GR11 que s'endinsa pel bosc. Un cop a l'alçada del refugi on el GR11 gira a l'esquerra en la seva direcció el deixem i seguim les traces del camí que porta al llac. El recorregut d'anada i tornada és d'uns 12 Km i hem trigat unes quatre hores.
punt de sortida a l'estació d'esquí Guils Fontanera
per la pista
trobem atroços amb neu
refugi de la Feixa
pel bosc
arribant al llac
FOTOLLAC
4/03/12. Diumenge quedem per anar al llac de Vallserra, una curta excursió que surt de la part més alta de les Angles, on una pista, tancada al hivern, ens porta còmodament al llac de Vallserra.
29/02/12. Aquesta tarda estem mandrosos i el cupó d'aventura el tenim cobert, així que ens arribem a la Codolosa a repetir dues vies. Comencem per la via Josep Monistrol,el descens és pot fer amb un sol ràpel de 60m. Com encara tenim temps, el dia ja comença a allargar, i avui és dia de manifestacions, fem la via INDIGNATS, que be li podríem afegir un MÉS INDIGNATS, encara.
28/02/12. Dissabte passat quan vam fer la primera integral a la via Liebe Clàudia, és va quedar el pot de registre al cotxe. Avui havia quedat amb en Manel per anar a escalar, quan ens trobem li proposo de fer la via del Nil al Serrat del Coniller a fer arqueologia escalatòria i deixar el pot de registre al cim, doncs dit i fet, cap el Serrat del Coniller.
ressenya
La via va per la part esquerra de la paret, la podríem classificar de via d'aventura per assídus al lloc. La via va per plaques amb líquens, trobarem espits amb certa distància entres ells. Les dues primeres reunions estan en una zona herbosa. Tot hi així te algun passatge interessant, encara que és fa curta.
itinerari i ressenya original
RESSENYA Primera ascensió: 20/10/2002 Per: MªCarmen Dieguez, Verena Masius, Manolo de la Sierra i Xavi Vidal Equipament: Espits i parabolts. Material: 8 cintes exprés, bagues per a savines i algun friend opcional. Dificultat: V
Aproximació: Des de Coll de Nargó, agafem el trencall direcció a Isona i Coll de Boixols, (L.511), a uns 3 km i just travessar el pont , abans d’entrar a un estrets, trobem una pista asfaltada a la dreta, amb un cartell indicador Sallent 8 km, a 2,7 km, desprès de passar per Sta. Eulària, trobem una pista de terra a la nostre dreta, tot just en un canvi de rasant abans de canviar de vessant en una corbà tancada, aquí podem aparcar el cotxe, si anem amb tot terreny podrem pujar per la pista fins a un prat. Del prat agafem un camí molt ben trobat, amb fites i marques vermelles que van buscant el pas per dos ressalts de roca. El seguim fins a la part superior on ja tenim les parets a prop, aquí trobem unes fites i marques grogues que van cap a la dreta tot flanquejant fins a les paret. Haurem d'anar a l'esquerra de la paret, espit visible a uns dos metres.
Ll 1 A uns 2 metres de terra trobem un espit, es pot muntar la R0. Comencem per una placa ajaguda que és va posant més vertical a mida que anem pujant, seguint els espits. El passatge més difícil el tenim als darrers metres abans d'entrar a la R1, arbre i espit, 50m. 5 espits. III, IV,IV+,V.
Ll2 Sortim per un díedre ajagut i fàcil fins a un espit, atenció aqui cal flanquejar a la dreta a buscar un altre espit i savina per pujar directament per la placa fins a la R2, dos espits. 2 espits , 1 baga en una savina. III,IV.
Ll3. Llarg per placa ajaguda fins a la feixa, flanquegem a la dreta fins atrobar la R3, 1parabolt i un pont de roca. III,II.
Ll 4. Uns passos de placa donen pas a una diagonal en tendència a l'esquerra fins a un arbre. Seguim directament amb un passatge atlètic per entrar a la R4, dos parabolts amb anella. 1 pont de roca, una baga en savina, 1 parabolt. IV+
Aquí acaba la via Nil però podem fer el darrer llarg de la via Liebe Clàudia per arribar al cim, amb un flanqueig a la dreta de III,II i un ressalt final amb un passatge atlètic de V. 20/25m.
Descens, del cim baixem per l’aresta fins a l’alçada de la R4 on trobem un passamà per arribar-hi des de l’aresta. Baixem amb tres ràpels de 50,50 i 55m, atenció cal portar cordes de 60m pel darrerràpel. Aquesta opció és més ràpida que baixar caminant.
"Liebe" Clàudia, fa cinc anys que ens has deixat injustament, però segueixes molt present entre tots nosaltres. El teu tarannà alegre, organitzatiu i engrescador ha deixat una forta empremta, impossible d’esborrar entre tots els que vam tenir la sort de conviure amb tu. Sempre ens quedaran però, les intenses setmanes del juliol amb la colla i la teva sobre feina de traduir l'alemany per saber que deien el Jeins i la Ramona, les vacances a les Dolomites, Àustria......, o senzillament al Montsec, Montserrat, els sopars, les col·lectives, quins records més bons!!!.
Necessitàvem seguint-te tenint entre nosaltres, aquest folls que pugem per les parets, amb aquesta via tenim la motivació d’arribar al cim per estar una mica més a prop teu. Sempre amb tu Clàudia.
Serrat del Coniller
25/02/12. El passat 22 de gener quan ens vam posar a obrir aquesta via a la mitat dels segon llarg vam veure a la dreta dos parabolts amb anella??, vam estar mirant cap a baix i cap a dalt, res de res?. Després gràcies a en Guillem Arias ens passa una ressenya de la via NIL oberta l'any 2002 per en Xavi Vidal i companys, que va per les plaques de l'esquerra de la paret, fins a l'aresta. El descens el fan directament amb tres ràpels. Així doncs aquesta instal·lació és del tercer ràpel. El 18 de febrer tornem, després d'accedir per la feixa fem un ràpel fins a trobar la R2 on havíem arribat. Amb quatre llargs de corda arribem al cim. Avui tornem amb en Manel per a fer la primera integral i acabar de netejar una mica més la via.
ressenya via Nil i via Liebe Clàudia
La via aprofita la instal·lació del segon ràpel per a muntar la R3. Un cop a la feixa teníem la intenció de sortir directament, però un cop al peu del tram final, no ho veiem clar, així que el cinquè llarg ens decidim per aprofitar el darrer de la via Nil. Des de la R5 li afegim un altre llarg per arribar al cim. Pel descens, des del cim baixem per l'aresta fins a l'alçada de la R5, hem instal·lar un passamà per arribar-hi i baixar amb tres ràpels (50,50 i 55 m), atenció cal portar cordes de 60m pel darrer ràpel.
ressenya
RESSENYA
Primera ascensió: 22/01/12 el dos primers llarg, per Manel Díaz i Joan Asín. El 18/02/12 la resta per Ramón Samarra i Joan Asín, amb la col·laboració de Juan Antonio Cañete.
Primera integral: 25/02/12 per Manel Díaz i Joan Asín
Equipament: Parabolts de 10, 2 pitons i ponts de roca.
Material: joc de micros i friends fins el 1 de Camalot, aquest el posarem en els llargs 1,5 i 6.12 cintes exprés i alguna baga per savines.
Dificultat: 6a. V/Ae obligat estrep opcional.
Aproximació: Des de Coll de Nargó, agafem el trencall direcció a Isona i Coll de Boixols, (L.511), a uns 3 km i just travessar el pont , abans d’entrar a un estrets, trobem una pista asfaltada a la dreta, amb un cartell indicador Sallent 8 km, a 2,7 km, desprès de passar per Sta. Eulària, trobem una pista de terra a la nostre dreta, tot just en un canvi de rasant abans de canviar de vessant en una corbà tancada, aquí podem aparcar el cotxe, si anem amb tot terreny podrem pujar per la pista fins a un prat. Del prat agafem un camí molt ben trobat, amb fites i marques vermelles que van buscant el pas per dos ressalts de roca. El seguim fins a la part superior on ja tenim les parets a prop, aquí trobem unes fites i marques grogues que van cap a la dreta tot flanquejant fins a les paret. Fita i fletxa picada al peu, molt visible la llastra fissura del primer llarg.
Ll.1. Pugem un primer ressalt per anar a buscar la marcada llastra/fissura ben visible des de peu de via, que ens depara uns passatges atlètics. Quan s’acaba la fissura seguim per la placa fins a un altre ressalt on trobem la R1, 30m. IV+,V/V+, IV. 4 parabolts, 1 pitó i 2 ponts de roca.
Ll.2. Sortim directament per la placa en tendència a la dreta pas fi, seguim flanquejant fins a un petit díedre per on pugem. Hem de preveure de passar els dos primers parabolts amb una corda i els dos següents amb l’altre, utilitzar bagues llargues per evitar fregament. Flanquegem a l’esquerra fins a una placa per on pugem directament, amb un primer tram més mantingut. La placa s’ajeu, seguim per agafar un díedre a l’esquerra que ens porta fins a la R2,45m. 6a,V, V+/6a,V,IV+. 9 parabolts i una baga en una savina.
Ll.3. Pugem uns metres per la placa per entrar a un marcat díedre, sortint a la dreta a una zona de plaques més ajagudes per on flanquegem a la dreta fins a una savina. Superem el ressalt i trobem la reunió a l’esquerra, dos parabolts amb anella (ràpel dos de la via Nil). R3,30m. V,IV. 3 parabolts, 1 pitó i una baga en una savina.
Ll.4 Flanquegem a la dreta direcció a un despreniment, abans d’arribar-hi pugem directament per una llastra,. Un cop superada anem en tendència a la dreta per terreny fàcil fins a la feixa on trobem la R4 d’un parabolt de la via Nil, 30m. III, IV,III,II. 2 ponts de roca i una baga en una savina.
Ll.5 Aquest llarg coincideix amb la via Nil. Seguim una diagonal de dreta a esquerra amb passatges atlètics, atenció a uns blocs que poden caure. Un cop arribats a un gran arbre seguim directament per una llastra,pas atlètic. A sobre trobem la R5, dos parabolts amb anella, primer ràpel via Nil. R5, 30m. IV+. 1 parabolt, 2 ponts de roca i una baga en una savina.
Ll 6. Seguim un flanqueig fàcil cap a la dreta per pujar directament per una placa que ens porta al cim. R6, 25m. II,V. 1 parabolt.
Descens, del cim baixem per l’aresta fins a l’alçada de la R5, hem instal·lat un passamà per arribar-hi des de l’aresta. Baixem amb tres ràpels de 50,50 i 55m, atenció cal portar cordes de 60m pel darrerràpel. Aquesta opció és més ràpida que baixar caminant.
*Nota pel primers repetidors: Agrairem que ajudeu a netejar la via, d'algun bloc o pedres soltes i de terra que pot haver-hi quedat després de la neteja que hem fet.
22/02/12. La passada setmana en Jesús i en Min (estudiosos de Montserrat) em van recomanar aquesta via dels germans Masó, ideal per una tarda o una matinal. Doncs ens ha faltat temps per anar-hi a tastar-la.
serrat dels Tudons
Es tracta d'una via variada amb un primer llarg mantingut i vertical, amb un pas de V+ que m'ha costat força de trobar-lo, cal decidir-se i el proper espit esta allà si allà dalt..La roca però és molt bona de la que punxa. Un flanqueig per una roca amb formacions ens porta a una canal i un esperó, atenció la R2 cal muntar-la. Un tercer llarg per esperó i flanqueig a l'esquerra ens deixa al cim.
Per arribar al peu de via cal pujar des de Can Jorba pels camí dels Francesos fins arribar a l'alçada de l'agulla de l'Alicia i pujar per intuïció barallant-se amb la vegetació fins a peu de via, trobarem un tram equipat amb una corda. A peu de via hi ha una fletxa picada a la roca. Via recomanable per l'aventuraamb equipament just però suficient, tot hi ser curta ens deixarà satisfets.
ressenya
RESSENYA:
Primera ascensió: l'any 2000 per Òscar i Albert Masó.
El primer llarg, segueix una fissura en tendència a l'esquerra per seguir per una placa vertical amb un passatge força obligat (consta de trobar el passatge) i després comença la navegació per l'esperó-placa vertical amb bona roca però amb assegurances espaiades. R1 30m,. 1pitó i 5 espits.IV,V-,V,V+,IV+,V.IV+.
El segon llarg va en flanqueig cap a la dreta a buscar la canal, la creuem i seguim per l'esperó fins a una terrassa on hem de muntar la reunió un pel precària (savina, friend, ponts de roca al gust) R2 20m. 1 pont de roca, 1espit, 1 pitó. IV+, A0 (V+), III.
El tercer llarg seguim directament per l'esperó fins a sortir a la placa de l'esquerra i amb tendència a l'esquerra fins que podem pujar directament al cim. R3, 20m. 1 espit dos pitons. IV,IV+,V,IV+. El descens cal seguir per la carena una estona fins a un gros pi, baixem amb compte per una canal fins a un altre pi des d'on fem una ràpel de 30m, directament del pi, no hi ha cap instal·lació. Seguim baixant per la canal herbosa fins a trobar el camí de pujada. Descens selvàtic. Per: Lambert, Manel Benavent i Joan Asín
