dijous, 22 d’octubre del 2015

PIC DEL MARTELL, Via MAR I CEL/ ANGEL ROCK




21/10/15. Darrer dimecres abans del canvi d’hora i les tardes ens deixin poca estona per a escalar. Avui anem al Pic del Martell, amb la intenció de fer la via Angel Rock , però aquest pany de paret és prou perdedor, amb moltes línies que és barregen, amanida a més per vegetació què indica la poca activitat repetidora de vies en aquest sector.

Comencem pel atlètic primer llarg de la via Mar i Cel on només hi ha un pont de roca. Seguim per l’Angel Rock sortim a la dreta i seguim un díedre clau a l’inici i un pont de roca, superat el dídre anem a la dreta fins a una zona herbosa on muntem reunió. El tercer llarg anem buscant el passatge menys herbós fins un pitó al peu d’un esperó. La via sembla què va per la fissura- esperó però l’Antonio tirà pel dret, troba dos pitons i munta reunió. Un cop a la nostra R4 ens adonem què hem anat més a l’esquerra, així què sortim pel mantingut darrer llarg de la Mar i Cel (V+). Encara ens queda un llarg de grimpada (II,III) fins a la carena.
En resum una escalada d’autoprotecció, navegant per una paret entre díedres, plaques i vegetació, al més autèntic estil aventurer/col·leccionista.
Per Antonio Gómez i Joan Asín


primer llarg

entrant a la R1

inici del segon llarg

la R1

a la R3

al quart llarg?

darrer llarg de la Mar i Cel

FOTOCIM
 

dilluns, 19 d’octubre del 2015

MONTROIG, PALA ALTA, Via CAPITÁN VENENO

17/10/15. Tornem al Mont-roig amb la seva D.O. vies curtes però intenses. Avui anem a la via “Capitán Veneno”.  La pista fins el coll de Porta està mol malmesa després de les puges i ens a costat tot i anar amb tracció 4x4, així què és millor deixar el cotxe a l’inici, al peu de l’Agulla dels Pelats, fins què no s’arregli.
Tot estant al coll amb sol la temperatura és fresqueta, però a peu de via canvia i el sol és deixa sentir. Quan arribem ja hi ha una cordada començant la via “Suave és la noche”. La nostra via comença més a la dreta, entre mig hi ha un altre equipada amb parabolts.


ressenya
Intuïm la fissura per on ha de començar la via però no és veu cap equipament, al final veiem dos espits en una olaca molt a dalt.. La pedre decideix i em toca començar.
El Primer llarg comença remuntant un ressalt per agafar una fissura (neta) vertical, la podrem amanir al gust amb friends, quan s’acaba hem d’anar a la dreta a buscar un pitó. Al pas abans és trenca una presa de ma, ensurt i volada el camalot del 2 aguanta bé. Després del pitó seguim fins el peu de la placa, amb dos espits, tot i marcar V+, l’A0 s’agraeix. En aquest primer llarg ja veiem la tònica de la via.
El segon llarg flanquegem a la dreta des de la reunió a buscar una gran fissura per on pujarem fins el seu final, amb passatges atlètics, on haurem de sortir a la dreta a buscar una re prisa herbosa i seguir-la fins a trobar la R2.
El tercer llarg, és curt però intens, comencem amb dos passos d’Ae (alien verd) i després ens deixem anar per un díedre fins a la R3 en un balcó, al peu d’una gran placa.
El quart llarg segueix per la placa, equipada amb espits i algun pitó, alternem l’Ae i sortides en lliure, al final trobem un ressalt amb una entrada atlètica. Llarg vertical i mantingut.
En resum via amb dues parts diferenciades, els dos primers llargs per fissures , semi equipats i trams d’autoprotecció, la roca tot i esser bona haurem de vigilar. Els Dos darrers llarg pràcticament equipats, per plaques verticals i mantingudes.
Descens caminant cap a l’Est fins el coll de Porta.
DADES
Primera ascensió: febrer, 1990
Per: a. Jiménez, J. Godoy, E. Saura i J. Escuer
Equipament: espits i pitons.
Material: 15 cintes exprés (alguna de llarga), joc complet de friends, del 0 al Camalot del 3, estrep.
Dificultat: en lliure 6c, obligada V+ (a equipar) /Ae.
Informació: lanochedelloro.
Per: Manel Díaz, Juan Carlos Sánchez i Joan Asín
equipant la fussura a l'inici del primer llarg
primer llarg

arribant a la R1
inici del segon llarg


segon llarg abans del passatge atlètic del flanqueig a la dreta

segon llarg

al curt tercer llarg

tercer llarg

iniciant el quart llarg

quart llarg

FOTOCIM

diumenge, 18 d’octubre del 2015

MONTSERRAT, TIMBALER DEL BRUC, Via FRANCESC SARDANS.

 
14/10/15. L’Antonio sempre sorprèn avui ens acompanya un amic d’ell què vol veure com escalem. L’idea era anar a Montserrat, durant el camí anem pensant on podem anar???, al final ens decidim per la via Francesc Sardans al Timbaler del Bruc.
Aquesta via ja l’hem fet altres vegades, però val a dir què és una bona via ja convertida en una clàssica, dels incansables germans Masó.
La via amb els seus quatre llargs variats, primer amb placa de presa petita, el segon curt,  per un díedre amb uns passatges atlètics a l’inici. El tercer és el llrg de la via, primer per un díedre mantingut (V+) per seguir després per la placa desplomada de l’esquerra en Ae/A0, superat el desplom seguim per terreny més ajagut fins a la R3. El quart llarg torna a ser molt curt amb un inici vertical amb bons còdols, la placa va perdent verticalitat fins el cim on trobem la R4.
El descens caminant en direcció Nord.
Via equipada, portar 10 cintes exprés i un estrep.
Per: Antonio Gómez i Joan Asín.
al primer llarg
segon llarg 
al díedre del tercerl larg
al desplom del tercer llarg 
quart llarg 
FOTOCIM

divendres, 16 d’octubre del 2015

CÒRCEGA 4, CASTELLU D'URNUCCIU, Via ALLÉGRIA

6/10/15. Avui s’aixeca el coll emboirat i amb vent, durant l’esmorzar anem canviant plans, l’Agustí i el Josep aniran a la Punta Ciaccianu, el Josep Lluís els acompanyarà una estona. Al Paco i a l’Enric li recomanem una via pràcticament equipada amb un llarg de 6b al Castelluciu a l’esquerra de la Ristrettu què vam fer ahir. Amb el Remi anem al Castellu d’Urnucciu què està abans del Castelluciu.    


L’aproximació és la mateixa que ahir, la fem plegats fins que nosaltres agafem el trencall què ens porta al peu de la paret. Reseguim la paret què és presenta com un caos rocós vertical, la intenció era fer la via des Cinéastes, però no ho veiem clar. Trobem un placa amb tres espits què resultarà ser la via Allégria. L’itinerari és molt lògic, entre per un esperó per anar a buscar després a la dreta l’esperó duna gran agulla, aquest tram és mantingut amb passatges de V,V+, trobarem algun espit i pont de roca. Un cop a l’esperó ens haurem de deixar anar i navegar tot buscant els passatge més lògic, amb un dificultat de IV+a equipar. Un cop a dalt de l’agulla haurem de desgrimpar fins el coll (III). Davant tenim un altre paret què segueix el mateix tarannà, navegació i autoprotecció fins arribar al darrer ressalt. Podem escapar cap a l’esquerra per una vira o seguir fins el cim amb un altre llarg de corda, el millor sens dubte de la via, segueix una paret vertical amb formacions i dos passatges força atlètic un just a l’inici un altre al mig del llarg, V+, trobarem algun pont de roca. Cal portar 10/12 cintes exprés, semàfor d’aliens, friends fins el Camalot del 3 i bagues per ponts de roca i tafones.
Aquesta a estat la darrera escalada a Còrcega, volíem escalar el dia següent de tornada a  Ajaccio però un cop al lloc ens va fer mandra.
Hem compartit l’estada; Enric Solé (Xacó), Josep Solé, Paco Aranda, Agustí Pallares, Josep Lluís Alcaraz, Remi Brescó i Joan Asín.
al primer llarg
arribant a la R1
espectacular passatge alsegon llarg


un cop hem desgrimpat al coll comença la segona part



iniciant el darrer llarg
darrer llarg
FOTOCIM
FOTOGRUP
Joan, Paco,Josep Lluís, Remi, Josep, Agutí i Enric(Xacó)