28/11/15. A primers de més lo Pepe i el Cèsar de la colla de “Lo Gall de Ponent”, en deixen una nova via al pic de
Castellas a Alós de Balaguer. Aquesta línia el Juan Carlos li tenia el ull
ficat, però ja és sap qui no corre vola
. Ja què no hem arribat a temps anirem a repetir-la, també s’apunten el Jaume i
el Felip.
La via té dues parts una primera per arribar
a la gran feixa què va pels contrafort de la dreta. De l’aparcament anem pel
bosc en flanqueig ascendent a la dreta fins a una tartera pugem uns metres i
trobem una fita a l’esquerra pujarem fent el senglar fins el peu de les placa
on comença la via, trobarem una fletxa picada.
Els tres llargs del contrafort estan nets
d’assegurances així què haurem d’activar el navegador i pujar per allà a on ho
veiem més clar.
El primer llarg comença per una placa amb uns
passatge expo de IV+ i què dona pas a un altre més vertical per on pujarem
(nosaltres sembla què hem anat més per l’esquerra del què tocava) , un cop
superada arribem a una feixa R1 un parabolt.
El segon llarg segueix per una gran placa amb
una dificultat de IV+ i què ens la podem anar amanint amb friends al gust. R2 2
parabolts.
El tercer llarg és tota una història
selvàtica, haurem d’anar pujant entre herbes i ressalts rocosos de roca a controlat.
R3 sense determinar i equipament, allà a on us vagi bé.
Un cop a feixa i vist el què hem escalat fins
ara no és gaire engrescador, a veure què trobarem a la segona part. Sembla què
volen arreglar aquesta entrada, però mentre no ho fan jo recomanaria entrar pels dos primers llargs de via Sotanitu i Menganitu (aprofitem per fer
una mica de propaganda).
Fem un canvi de reunió travessant tota la
feixa cap a l’esquerra, haurem de grimpar un ressalt per entrar a una mena de
cova (R a muntar).
Ara veiem algun parabolt tot i què línia és
evident díedres i més díedres.
El quart llarg segueix un díedre, haurem de
vigilar la roca escamosa i vermellosa, aquest tram millorarà amb el pas de
cordades. Puegem uns metres i anem per la placa a la dreta a buscar un altre
díedre ara amb bona roca, el seguim fins a trobar al R4 2 parabolts (6parabolts
i un pont de roca).
El cinquè llarg, vertical i mantingut,
continuem pel mateix díedre i al primer parabolt canviarem al díedre de la
dreta, el seguim fins a la R5 2 parabolts. (2 parabolts).
El sisè llarg, tot de díedre amb un primer
llarg més mantingut on trobarem dos parabolt, després un festival d’anar
col·locant flotants. R6 2 parabolts.
El setè llarg canvia de registre ara seguim
per una placa amb preses romes i un primer passatge “peleón”,per arribar a
l’únic parabolt del llarg, més fàcil si entrem d’esquerra a dreta pujant un
metre pel díedre de l’esquerra, seguim per la placa fins el cim on trobem la R7
2parabolts.
El descens el fem amb un ràpel de 40m pel
descens clàssic de l’Olga Frontera.
DADES
Primera ascensió: novembre 2015
Per: Pepe Pueyo i Cèsar Fernández.
Equipament: Primera part només R1-R2
equipades. Segona part, semiequipada amb parabolts i un pont de roca.
Material: Joc de friends, de l’alien blau al
Camalot del 4, aquest nosaltres l’hem posat al quart i al sisè llarg, joc de
tascons opcional i 14 cintes exprés.
Dificultat: 6a, obligada V+. La via encara
està tendra, haurem de vigilar amb la roca.
En resum un via amb dues part una primera de
tràmit i una segona molt bona de fissures i díedres, verticals i mantinguts amb
un final de placa.
Possiblement hem fet la segona i tercera repetició.
Per: Jaume Galban, Felip Linares, Juan Carlos
Sánchez i Joan Asín.
 |
| primer llarg |
 |
| segon llarg |
 |
| segon llarg |
 |
| al selvàtic tercer llarg |
 |
| la segona part és la més interessant |
 |
| quart llarg |
 |
| quart llarg |
 |
| el Felip al quart llarg i el Jaume al R |
 |
| cinquè llarg |
 |
| cinquè llarg |
 |
| sisè llarg tot un festival |
 |
| setè llarg |
 |
| arribant al cim |
 |
| FOTOCIM |
