PILIER DE SAINT MARTIN. Via NORMAL

24/07/18. Ahir vam tenir una bona i llarga jornada a la Dent d’Orlú, avui per la tarda donen pluges, així què toca fer una cosa tranquil·la. La via normal del Pilier de Saint Martin, és ideal per a un dia de recuperació activa.

La via està totalment equipada, només fa falta un friends del 0,4-1-2 per muntar la R5 també ho podem fer en un arbre i el primer parabolt del llarg següent. Trobarem 7 llargs de corda, d’uns 30m més o menys. El primer llarg el fem per l’entrada directa de V+/6a, després anem seguint el ressalts de l’aresta fins el cim, ben equipats.

El descens el fem per una canal trobarem fites.

Quan arribem al cotxe els núvols agafen volum i poc després comença a ploure, avui l’hem encertat.

Per accedir-hi haurem fins el poble de Casteil (Conflent-Canigou). Tot just a la sortida a uns 500m trobem unes edificacions de l’empresa SAUR, deixem el cotxe a l’aparcament que tenim a mà dreta.

L’aproximació la fem passant entre les dues edificacions i seguim el camí a la dreta, en 4 minuts passem pel peu d’una paret on comença la via.

Una via recomanable.

Per: Josep Estruch, Joan Asín.

FOTOCIM

DENT D'ORLU. ARESTA EST.

23/07/18. La vessant Est de la Dent d’Orlu té un bon assortit de vies per triar. Amb el Josep Estruch anirem a l’aresta Est, també coincidim per a compartir cotxe, des de Puigcerdà amb en Josep Santatusana i el Lluís Parcerisa, ells però piquen més fort i és posen a la via Itinerance.

La pista d’aproximació té algun tram delicat, millor anar amb un cotxe alt o 4x4.

L’aresta est segueix el perfil de l’aresta, tot buscant-se pas. El primers llargs son força herbosos i difícil de trobar l’itinerari ja què hi han diferents opcions, en aquest tram hem anat força lents. A mida què anem pujant l’herba va minvant, la via va oscil·lant amb una dificultat de IV/V, tret de tres llargs de V+ el tercer, onze, dotze, el més obligat és el pas del tercer. Un cop a l’aresta cimera haurem d’anar crestejant (II/III).

L’aresta té una longitud d’uns 550m més uns 100/150 de cresta cimera, el sol ens ha tocat tota l’estona sense pietat. 

Una via d'aventura més estètica què escalable, trobarem trams herbosos i trams amb bons passatges de roca, va guanyant a mida què és guanya altura.

Per: Josep Estruch, Joan Asín.

 DADES

Primera ascensió: 1966

Per: Chistian Exiga. 

Equipament: Poc equipada, parabolts i pitons a la part baixa, a la part alta pràcticament equipada.

Material: 10 cintes, joc de friends fins el #1.

Dificultat: V+. Obligat V-V+/A0

Descens: Caminant per la via normal.

Aproximació: veure planell, per arribar a peu de via haurem de fer un ràpel de 50m.

Informació: Club Alpin Français, Ariegeois.

FOTOCIM

MONTSERRAT. ROCA GRIS. Via ESPARRAGUERA.

21/07/18. Tenim predicció de pluges, pinten bastos, però al matí el dia és esplèndid ? ja tornem a ser-hi amb les prediccions. Després de discutir diverses propostes ens decidim per anar a la via Stress als Pollegons de la Vinya Nova.

Un cop a peu de via seguim una línia de parabolts, no quadra amb la ressenya i al final ens adonem què estem a la via “Dies de Furia” ràpel i torner-mi. Ara si què estem a la via Stress, quan arribem a la R1 el dia està rúfol i veiem què no hi han els pitons del segon llarg, algú ha fet neteja de pitons. Bé avui tenim el dia torçat, un altre ràpel i ja donem el dia per fet. 

Entre una cosa i un altre ja estem a migdia, els núvols s’esvaeixen i sembla què no anirà a més, ens agafa el rampell i en posem a la via Esparraguera. Anem per feina i enllacem els dos primers llargs i els dos darrers, aquesta via no et canses de repetir-la, tot i què ja comença a estar polida. Sort què els núvols juganers ens han permès escalar sense patir pel sol.

Al final hem salvat el dia i marxem amb bon regust.

Per: Jaume Galban, Joan Asín.

FOTOCIM