 |
| L'EXTREM |
7/01/11. El Mont-Roig és un lloc ideal per anar-hi a l’hivern. Quan quedo amb en Juan Carlos, després de veure opcions, ens decidim per anar a fer la via Laberint en un temps, de nom atraient. Una recerca pel mon virtual porta a no trobar cap referència….l’única informació que tenim és de que fa anys la van fer el Jesús i en Min, la guia d’escalades a la Noguera la cataloga com a recomanable. Al final també s’apunta l’Antoni i el Llorenç amb la Ingrid.
A Sant Llorenç de Montgai recollim a la Ingrid i pugem fins el refugi forestal “El Buho”. Des de Vilanova de la Sal surt la pista que ens porta fins el coll de porta amb prou bon estat d’aquí fins el refugi trobem un primer tram força malmès on cal anar amb un cotxe 4x4 si no volem deixar els baixos en l’intent. Si ho fem amb cotxe l’aproximació a l’Extrem és en baixada. Per arribar-hi des del coll necessitarem una hora caminant i des de baix més.
 |
| RESSENYA |
Quan arribem a peu de la via en Llorenç i la Ingrid és preparen per fer el flanqueig que porta a l’inici de la via de la Lara, que va a la dreta de la nostra.
La via segons la ressenya té cinc llargs de corda, 3 de curts i 2 més llargs. Avui sense sorteig proposo de fer jo els tres primers, en Juan Carlos el quart i l’Antoni el darrer, dit i fet, després però en Juan Carlos diu que a la propera ho haurà de decidir la pedra.
El primer llarg comença per una placa fins un burí, intento fer el pas però no trobo la presa per sortir, així que pas d’estrep seguit d’una agonia per agafar l’altre burí, un A0 per seguir en terreny més amable fins a un arbre on trobem la R1 de la via que no cal fer. Segueix un díedre molt agradable on cal auto assegurar-se. La R1 la trobem a la dreta, 40m.
El segon llarg surt en flanqueig a l’esquerra amb passos aeris i amb un tram amb vegetació. R2 15m. Quan arribo a la R trobo una baga amb un maillon ???, miro cap amunt i només veig una fissura neta, després descobreix-ho un espit bastant a munt. En Llorenç i la Ingrid apareixem per la dreta, aprofitem per fer alguna foto.
El tercer llarg li toca a en Juan Carlos, la veritat és que agafen ganes d’aprofitar la instal·lació i tirar cap a baix. Si posa no gaire convençut però va posant friends i tascons fins arribar a l’espit, d’aquí ja és fa més amable tot i la verticalitat però és van trobant claus i espits, una sortida vertical amb bona presa que tira en darrera, porta a sota d’un desplom que un cop superat en deixa a R3, 35m. En Juan Carlos ha treballat de valent.
El quart llarg per l’Antoni segueix recte per la fissura díedre fins una zona herbosa, superat el pas una placa amb arbres porta sota del sostre, cal pujar a l’arbre i passar a la placa de la dreta on uns passatges atlètics ens deixen al cim. R4 25m.
Al cim ens trobem amb en Llorenç i la Ingrid que surten de la via de la Lara força contens, fem la foto de cim plegats. El descens en 10 minuts evident fins el Refugi.
En resum, via dura poc equipada on cal treballar de valent. Trobarem buríns, espits i claus, cal portar tascons, friends fins el tres de Camalot i 2 estreps. Nosaltres hem estat quatre hores.
Per Juan Carlos Sánchez, Antoni Gómez i Joan Asín.
 |
| Primer llarg placa d'entrada i al díedre |
 |
| en Juan Carlos i l'Antoni a la R1 |
 |
| La Ingrid i en Llorenç a la via de la Lara |
 |
| en Juan Carlos al treballós tercer llarg |
 |
| l'Antoni al quart llarg |
 |
| tots plegats al cim |
11 comentaris:
Felicitats per l'activitat, segurament sou dels pocs que us atreviu a tirar per aquestes vies, t'ho dic pq ho havia comentat amb gent de Lleida i sempre arrugaven el nas. La tanca que hi ha al coll de Porta encara no hi ha candau?. Mira que s'han gastat cales a fotre les baranes de fusta i la porta.
Hola Joan, buen ojo triando las tiradas. Nosotros en la tercer tirada no tuvimos demasiados problemas porque la salida estaba equipada con dos viejos fisureros y ademas utilicemos dos curiosas herramientas que llamábamos "pitones" y que nos ayudaron bastante
Jesús
Ei Mingo, una via Made in 88 de caire "tot terreny". La tanca per sort no estava tancada, el balcó tot un luxe. Records.
Jesús esta vez Juan Carlos se dejó engañar, pero cuando decide la piedra no se que pasa pero acostumbro a rapar yo. Eso de los pitones ya hace dias que le voy dando vueltas no creas, je,je.
Una bona descoberta, no hi va gaire gent per aquest lloc....
Epa Joan!!
Fa dies que tinc ganes d'apropar-m'hi. Així, com està la pista fins al refu, txugu amb la furgo??
Bones escalades!
Ei Joan,
Felicitats per l'escalada. S'hi també arribo a venir jo, haguerem sigut multitud !!
Salut i a tibar
Renoi Joan, es veu una via força aventurera! bona colla us vau juntar.
Joan l'Extrem val la pena de fer-hi una visita.
Eduard amb la furgo no s´hi pot arribar.
Joan B,Jaume,el Refugi és ideal per montar-hi una trobada, je,je només cal muntar-la.
Bones! va ser una bona trobada i poder compartir de nou paret!
Ep!! per a quan la trobada al refugi del buho? ho vam estar comentant amb l'antxi i també hi està d'acord! hi ha feineta a fer!
Ei Llorenç cara a la primavera pot estar bé, a veure si som capaços de fer-ho, je,je.
Avere Mingo no se qui t'arrugave el nas, jejeje,pero si algu va repetir aquesta via quan es va obrir. precisament erem unes poques cordades de lleida...altres no...si aquesta via s'hagues nat fen, avui dia seria una clasica de la zona, pero al no ferse han crescut herbers i no s'acabat de netejar. Es una llastima que aquesta i altres vies de la zona hi hagues gent d'aki que es dediques a donalshi mala fama...i sovin sense haverles fet...almenys ara es van redescobrint...Ah i Felicitaks Joan i cia!!!
Publica un comentari a l'entrada