5/02/11. Quan en Manel i en Juan Carlos van fer la via Cita a Cegues i van publicar el post, en Jesús deia: “¿Y ahora, quien me llevara a mi...?”. Aquest dissabte quedo amb en Jesús per anar-hi, jo tinc pendent de fer de primer els llargs que va obrir en Llorenç i que tan bé deixen les repeticions.
Parada obligatòria per esmorzar a Can Cirera de Vilanova de Meia, aprofitant per fer una repassada a les ressenyes tot agafant feina per fer en properes visites a la Zona. Quan agafem la pista per anar cap a Rúbies, sorpresa neu??? Doncs si tota la pista està plena de neu de la darrera nevada del passat cap de setmana!!. Amb cura i la tracció a les quatre rodes podem arribar a Rúbies.
 |
| Peladet Oriental |
Altre cop aquesta sensació de soledat, amb un dia esplèndid i el sol escalfant les parets. Preparem el material sense preses, que al sol s’està força bé, però ens hem de decidir, així que comencem el fort pendent que t’escalfa de cop. Després de la primera pujada el camí flanqueja per terreny en poc pendent fins agafar el desviament que ens porta a peu de via.
Amb bona temperatura despleguem el material. Comença en Jesús, primer per la placa, segueix el pas desplomat amb una petita ajuda i el díedre mantingut, on ja falta el segon clau, és pot protegir amb un tascó.
El segon llarg força mantingut, realment és agraït, ben assegurat i amb un tram mantingut, és pot reforçar amb algun friend, en el meu cas només hi utilitzat les assegurances fixes i una savina.
El tercer llarg quan el vam obrir va ser el llarg clau per esquivar la zona desplomada tot buscant el punt més feble. Sortida vertical per acariciar la grossa llastra? Que no cau ni caurà. Superat en A0 el tram més llis cal anar a l’esquerra, on s'han endut un altre pitó, per terreny més fàcil arribem a la feixa.
El quart llarg li tenia ganes, força mantingut amb un pas al mig que no hi ha manera de passar en lliure, A0. Flanqueig per sota el desplom i díedre on la roca ja ha millorat molt amb les repeticions.
El darrer llarg per a recuperar, té un primer tram que t’agradaria que duressin metres i metres. També s’han endut una baga que hi havia al arbre on hi ha el pot de registre.
La via amb les repeticions està quedant força bé, sobre tot els dos trams amb roca delicada que hi havia al 3er i 4art llarg. De mica en mica les assegurances també és van sanejant, encara però sense fer mal, és pot posar algun tascó , friend o bagues.
Amb en Jesús un cop al cim ens hi estem una bona estona identificant els cims nevats del Pirineu i altres indrets, al final però tirem cap avall.
Per Jesús Carruesco i Joan Asín.
 |
| Jesús al primer llarg |
 |
| mantingut segon llarg |
 |
| tercer llarg sortida de la R i al passos d'A0 |
 |
| Flanqueig sota el desplom al quart llarg |
 |
| Jesús gaudint del cinquè llarg |
 |
| a la R del cim amb Montserrat al fons |
 |
| restes de neu al Cim |
9 comentaris:
Ei Joan,
Amb l'Eduard ens varem plantejar pujar a Rubies el diumenge però com que suposavem que hi hauria neu al camí ens varem quedar a la Pala Alta.
Si els pirates continuen treient els claus de la via, hi hauràs de tornar a posar parabolts !!!
salut i a tibar
Bona via! i ara amb la neteja millor! i aixó dels claus....casi que era d'esperar! mecatxis...bé, si es pot pasar sense ells no cal posar-hi res més....sols la rabia de l'expoli!
Joan, a la tornada la neu ja s'havia fos força.
Llorenç de moment no afecte, però era d'esperar l'espoli.
Parece mentira que todavia exita gente que se haga material saqueando a otros de todas mareas enhorabuena por la escalada realizada
El Tercergradista
Així és veritat que els llargs bons li van tocar al Llorenç? Em costava de creure.... Vau ser capaços de pujar el tercer llarg sense tocar la llastra? A nosaltres ens va ser impossible!
Agustín los tiempos cambian però las miserias siguen igual, era de esperar.
Joan diem que els llargs 2º i 3er son de caire actual plaques ben assegurades i els altres tres son d'un caire clàssic buscant les febleses de paret. Hi tan que vam tocar la llastra.
Enhorabona Joan! una bona aventura amb la neu i la paret desclavada!!
És incomprensible que encara hi hagi miserables a la recerca del clau perdut, després s'omplen la boca de respecte a les vies, que no s'en canvii l'esperit...
Jaume, bé és el que hi ha, de totes formes el que han tret del díedre és pot protegir amb un tascó. Només s'han endut dos pitons i dues bagues, la via però esta força assegurada.
Ostres això dels claus no ho feiem ni quan jo vaig començar a escalar, que ho treiem tot, perquè no teniem un duro, però els claus dels primers ascensionistes eren sagrats, en fi potser és la crisi.
Enhorabona per l'activitat
Publica un comentari a l'entrada