 |
| La Plantació |
13/03/11. Després del dissabte sense parar de ploure, amb una mica de fe a les previsions atmosfèriques quedem a Collbató aquest diumenge. En Min i en Jordi van a la Codolosa on encara tenen feina a fer. Amb el Pep seguint la primera intenció, anem cap a la Plantació, la zona de moda. Les parets és veuen força mullades però el dia sembla que acompanyarà. Hem escollit dues vies l'esperó de l'eriçó del Punxó i l'esperó Martina del Serrat del Punxó.
L'aproximació la fem pel clot de la Mònica seguim el camí de les Artigues, agafem el torrent de Llorers, abans dels graons fem una intentona però no ens hi sortim. Al final trobem l'accés pujant el primer tram de graons i agafant unes traces que en flanqueig a l'esquerra ens deixen seguint la intuició al peu del Punxó.
 |
| El Punxó i el Serrat del Punxó |
La roca està prou seca. La via supera un ressalt amb roca a controlar, seguim per un ressalt vertical fins sota un desplom on trobem el pas clau del llarg 6a no obligat. Un cop superat el pas anem en tendència a la dreta a buscar l'esperó que és va ajeuen fins el cim.
Un ràpel per la via ens deixa al peu.
 |
| En Pep encarant el desplom |
Anem a la dreta a buscar la canal que ens porta al peu de l'esperó Martina, passant per un túnel de vegetació força curiós.
El primer llarg va una placa vertical amb un pas obligat de V+. Un cop superat el pas seguim uns metres per anar en tendència a la dreta a buscar un pont de roca i uns metres més amunt trobem la R1.
El segon llarg supera un ressalt amb roca dubtosa i seguir per terreny fàcil fins a trobar la R2.
El descens el fem caminant anant en direcció als estalvis del porró, flanquegem la seva base per anar a buscar el camí de les Artigues.
Per Pep Gracia i Joan Asín.
 |
| al primer llarg de l'esperó Martina |
 |
| en Pep arribant a la R1 |
 |
| Al ressalt del segon llarg |
 |
| Al darrera els Estalvis del Porró i el Porró |
4 comentaris:
Ep Joan, veig que encara heu aprofitat el dia, amb la quantitat d'aigua que va estar caïent tot dissabte em pensava que avui les parets estarien inpracticables, per això he tirat cap a La Molina a trepitjar neu verge.
Ei Jaume em va estanyar no veure't per la Plantació, je,je.
Llàstima que és curteta, però està be la via i el lloc. Nosaltres hi vam estar el diumenge passat. Enhorabona
Mingo és un conjunt d'excursió i escalada prou interessant, amb els seus passos.
Publica un comentari a l'entrada