 |
| AGULLES |
04/05/11. La regió d'Agulles a Montserrat ha estat per molts escaladors on han realitzat les seves primeres aventures escalatòries. Les seves arestes Brucs amb equipament han estat un referent de l'escalada a Montserrat. Els temps i les modes van canviant i Agulles queda en un segon terme. Amb l'aparició de la guia d'Agulles d'en Joan Miquel Dalmau, esta provocant el record dels inicis a uns i noves oportunitats a d'altres. Aprofitant doncs l'efecte guia ens hi arribem, aprofitant la cita dels dimecres amb l'Antoni, també s'apunta en Joan B. Al aparcament de Can Maçana coincidim amb en Joan (Gasatule) i dos companys més, fem la xerradeta corresponent i cap Agulles.
La nostre intenció és anar a la Saca Gran a la via STEPHANIE, amb poca informació (blocaire). Un cop a la Portella en Joan B ens proposa fer primer l'aresta Brucs de la Boteruda, uns moments de dubte i comprem la idea. Flanquegem fins a peu de via i ens equipem.
En Joan B s'ofereix per a començat, així que s'enfila.
La via te dos llargs de corda però és pot fer en un , com ha estat el cas. Comença per una típica aresta on anirem trobant alguna assegurança (burins, espits) portar alguna plaqueta, seguim fins sota d'un marcat desplom on trobem una R. El desplom el superem per l'esquerra on desploma però és veus bons còdols de on tibar (V) Un cop superat el pas l'aresta s'ajeu fins el cim. Un ràpel curt per la vessant Nord ens deixa al camí.
 |
| Joan B per l'aresta i superant el desplom |
 |
| l'Antoni i Joan al cim de la Boteruda, al fons la SACA GRAN |
Desprès seguim fins a la Saca Gran. La via tés tres llargs de corda però és pot fer en dos com ha estat el nostre cas.
 |
| Ressenya via STEPHANIE |
Ara li toca el torn a l'Antoni. La via comença per una placa vertical i amb presa petita on cal anar buscant el passatge (V), després segueix la mateixa tònica però un ple més ajagut. (IV+) Trobem una R però seguim fins a l'altre. Aquesta segona part la dificultat baixa (IV+,IV).
El darrer llarg és curt però intens, comença per una placa ajaguda (IV) per agafar una placa vertical (V+) amb un pas al mig desplomat A0 en el meu cas, (6a o 6a+ segons la ressenya), segueix amb un altre tram de V+ i després ja arribem al cim, aquest tram esta força assegurat (burins). Un cop al cim comença a bufar el vent i les boires comencen la seva dansa particular , envoltant les agulles. Ens quedem una estona fent la foto de cim i veien com els Berguedans pugen per la normal de la Bola de la Partió al mig de les boires. Una via equipada amb espits i burins, on cal portar 10 cintes exprés si empalmem els dos primers llargs. La dificultat és mantinguda amb presa petita i cal anar navegant per a buscar el passatge.
Per Joan Baraldes, Antoni Gómez i Joan Asín.
 |
| al primer llarg |
 |
| segon llarg passos de V+,A0 |
 |
| al cim de la Saca Gran |
 |
| Una cordada a la Bola de la Partió |
9 comentaris:
Ei Joan,
Va ser una tarda molt guapa,
Agulles te una màgia especial i quan no hi ha massa gent encara més.
Fins la propera
Salut i a tibar
Bones!
l'efecte guia plantació ara sera compartit amb l'efecte guia agulles...
o potser serà el relleu?
coma amínim per les tardes és més aprop!
Joan amb les boires ahir va ser un entorn diferent.
Lu, a mi m'ha fet recordar els meus començament en l'escalada, si vols ja ho sap nosaltres en principi quedem els dimecres si podem. Records
aprofitant fins la darrera llum! ni que tinguessiu 15 anys! amb la nova guia es tot un plaer passejar-se per agulles un altre cop! que tal els equipaments de les vies???? son també tant nous com la guia o es manenen ancestrals???
Ei Llorenç els equipament de la stephanie, son espits i burins amb la sva història, je,je.
Bona colla us vau aplegar! ara, una mica més i no et deixen fer de primer!! quins companys!!!
Jaume però ja veu la que van deixar, no saben res.....
Bona feina! Veig que de tant en tant coincidim, però no hi ha manera de fer-ho al cap de la corda....
Ei Joan a veure si podem quedar algun dia.
Publica un comentari a l'entrada