PELADET ORIENTAL DES DE RÚBIES |
18/05/11. Un altre cop a Rúbies i la seva soledat. Avui he quedat amb en Manel per a fer la darrera via oberta al Peladet Oriental, d'en Joan Vidal (lanochedelloro). L'aproximació la fem amb una mitja hora llarga. La via comença després de passar una agulla , trobarem una fetxa picada i un pitó a dos metres del terra.
itinerari de la via i ressenya d'en Joan Vidal (lanochedelloro) |
Arribats a peu de via la línia no és veu molt agraïda però serà millor provar-la.
El primer llarg comença per una placa a buscar una llastra, en Manel se’n du un ensurt al quedar-se amb un tros a la ma, sortosament no passa res. Amb la mosca a l’orella segueix per unes grades més fàcils fins a la reunió 35m.
El segon llarg és el clau de la via, a primera vista no fa gaire bona espina, la roca no és veu bona. Comença per una placa ajaguda que es va posant vertical i augmentant la dificultat a mida que anem progressant fins que desploma, abans d’arribar a una marcada fissura. Aquí les piles ja comencen a passar factura, ho soluciono amb un pas de baga per posar un tascó. Segueixen uns passatges atlètics per la fissura abans d’entrar a la R2 35m,sota d’un gran sostre. Llarg mantingut i ben equipat.
El tercer llarg l’autor l’anomena la travessa dels esperit, surt en flanqueig a l’ombra d’un arbre amb ofrenes als esperits (plomes i anells de vertebres). Una compacta placa dona pas a una zona amb ressalts que ens porten a la R3 20m.
El quart segueix per una placa, a l’esquerra hi ha una gran agulla, anem seguint les assegurances fins sota d’un ressalt on trobarem uns passos atlètics, assegurat per dos parabolts, a la sortida del segons anem a la dreta uns metres. Pugem recte a busca un pitó i tornem a flanquejar a la dreta a buscar uns blocs (atenció). Pugem per sobre dels blocs i una placa ens deixa a la R5 40m. Aquí hi ha al pot de registre on veiem que el dia 10 de maig van fer la primera repetició (Laura i David Hita) així que nosaltres fem la segona repetició i tercera ascensió.
El cinquè llarg surt per un placa vertical amb preses on cal tibar fort, assegurat amb tres parabolt (Ae possible), que en tendència a l’esquerra dona accés a una fissura-díedre , amb roca trencada però molt equipat, per on seguim fins el cim R5 25m.
Trobem la roca amb un punt d’adrenalina que et fa mantindre la concentració, acompanyada pel toc del cuiner, bon equipament i sanejament, deixant un bon regust però. La via esta equipada amb parabolts del 10 i pitons. Nosaltres hem portat una joc de tascons i friends fins l’u de Camalot i 12 cintes exprés, però només hem posat un tascó al segon llarg i el Camalot de l’u al quart.
En resum via ben assegurada, amb roca sanejada on haurem de vigilar, que anirà guanyant amb les repeticions, més agraïda del que és veu a primera vista.
Per Manel Benavent i Joan Asín
primer llarg i primer tast de la roca |
a la placa i arribant a la fissura d'entrada a la R2 |
R2 sota el sostre |
a la travessa del tercer llarg |
ofrenes als esperits penjades de l'arbre |
entrant a la R4 |
darrer llarg |
altre cop al cim del Peladet Oriental |
8 comentaris:
Ei Joan,
Felicitats per la via. Jo encara no he pogut escalar les vies que hi has obert tu i ja em dones més feina !!
Ahir a la nocturna et vam trobar a faltar
salut i a tibar
A Rubies encara no he escalat res! però m'estàs posant-hi molts deures, començant per la vostra.
A veure quan mi acosto.
Joan B en aquesta paret triga a tocar el sol, si et poses aviat no molesta. Ja veig que no veu trobar la Lluna, je,je.
Jaume ara ja has tastat la marca Llorenç-Joan, ja ho saps, la cita a cegues esta molt bé, je,je.
hehehe!
carai la 2 repetició, Joan estas a l'aguait!!
doncs m'agrada tenir-hi feina per allà....
i sembla que vareu disfrutar!
gracies per la decoberta!
Sembla una bona via que desconeixia, gràcies per la info! Però em sembla que faré com amb la vostra de Roca Naireda i esperaré uns mesets....
Lu, Joan, aquesta paret triga a tocar-hi el sol, si matines una mica i tenint en compte que és una via curta, nosaltres la vam fer amb dos hores i mitja, encara és pot fer.
no pares!!! no les deixes ni respirar!!! ja n'estava al corrent de la nova via, però no sabia que ja estava al mercat! caldrà anar a fer-li una ullada....una bona matinadeta no fa mal a ningú!!
merci per la piada!
Ei Llorenç, ja saps que aquesta paret si matines és pot fer, el sol trica a tocar-hi,
Publica un comentari a l'entrada