21/10/20. Avui hem acabat fent una via d'entrenament psicològic. Quedem amb la Isabel a Monistrol per anar a Sant Llorenç de Munt, però està emboirat i decidim quedar-nos a Montserrat. Pugem a Gorros caminant esperant què l'espessa boira s'esvaeix-hi, però la cosa cada cop és complica més. Trobem al Toni amb uns companys què ens comenten què està molt mullada la roca i ho deixen estar. Al passar pel Gorro Mariner m'ha semblat què estava més seca, retornem i ens posem a la via Sargantanes. Els primers metres estan més secs però després la roca mullada ha guanyat la partida. Ens posem amb mode "anar fent" i al final hem pogut arribar al cim just quant la boira comença a trencar-se. Com no pot ser d'un altre manera a l'hora de rapelar ja feia bon dia. Si més no hem pogut escalar i pràcticar amb roca mullada.
La via està totalment equipada i només cal seguir les assegurances, trobarem varies reunions què podem fer-les o no, enllaçant llargs. La dificultat maxima és de V al inici, després IV+/IV. Roca molt bona.
Per: Isabel Notivoli, Joan Asín
DADES
Primera ascensió: 1981
Per: Juan López, Manel Monsonis, Luis Alfonso.
Equipament: Parabolts.
Material: 8 cintes exprés, més R.
Roca Conglomerat.
Dificultat: V
Orientació: est.
Descens: amb ràpel per la vessant oest, desgrimpem uns metres i trobarem una instal·lació de ràpel al mig d'una placa, 30m molt justos desgrimpar 1m.
Via recomanable per fer metres amb bona roca, el millor llarg és el penúltim vertical amb bones preses.
 |
| FOTOCIM |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada