11/11/20. Avui ens arribem a la Serra de Queralt a repetir la via Arnau Oleguer, aprofitant què l'Antonio no la fet. Bona via totalment equipada amb passatges interessants. La via enllaça dos parets amb un ràpel inter-mig. Roca curiosa de conglomerat-calcari. A l'inici del tercer llarg si és va per la bavaresa de l'esquerra pot anar bé un Camalot del 3, nosaltres no el portàvem .
Per: Isabel Notivoli, Joan Asín.
Primera ascensió: 2015
Per: Jaume Cortina
Equipament: Totalment equipada amb parabolts, pitons i ponts de roca.
Material: 12 cintes exprés, friends opcionals, el #3 pot anar bé a l'inici del tercer llarg.
Dificultat: V+. Obligat V/A0
Orientació: sud
Informació: Integral Arnau Oleguer-Queraltina
Aproximació: Aparquem al coll on surt el camí què puja caminant al Santuari de Queralt, agafem un PR què surt una mica més a baix (direcció Berga) i què va flanquejant en direcció oest. Els ressalt son força visibles, al arribar a la seva alçada, una fita ens indica què hem de seguir per la tartera què ens porta al peu de la via Arnau Oleguer, senyalitzat amb un cartell.
Descens: de la R7 pugem pel bosc fins el mirador què tenim just a sobre on agafem el camí què seguirem cap a l’est passant pel Monestir de Queralt i agafant el camí què ens retorna al coll on hem aparcat.
 |
| FOTOCIM |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada