15/03/22. A la Móra Comdal és van obrint vies poc a poc, en Joan Vidal ens presentava fa uns dies tres noves vies a la Roca de l'Elefant. Avui som quatre el Ramón i l'Armando van a la via l'Esperó Titànic i amb la Isabel anem a la via Cérvol Salvatge.
La Móra Comdal un racó amagat i solitari que destil·la tranquil·litat , necessària per l'escalada amb la roca típica de la zona amb còdols a controlar.
La via Cérvol Salvatge ens presenta tres llargs de corda, el primer mantingut i exigent, avui amb un tram mullat, el segon navegant per la placa cercant els passatges, el tercer a primat no posar-hi expansions anant a buscar un díedre herbós on és va jugant entre la placa i el díedre, fins que surt a la placa, tram expo i poc agraït a l'inici (díedre).
El descens és fa en tres ràpels per la via, nosaltres ho hem fet per la via veïna "Bombardeig Sant Felip Neri" en dos ràpels de 45,40m.
Via més exigent del què sembla a primera vista.
Per: Isabel Notivoli, Joan Asín.
Aproximació: D'Oliana agafem la carretera què passa pel peu de la Serra de Canals direcció a les Anoves, passem un coll i baixem per l'altre vessant fins el torrent, just en aquest punt s'acaba l'asfalt i comença una pista, hem d'agafar una pista a la dreta i la seguim fins a trobar un altre pista a l'esquerra (cartell La Móra Comdal) el deixem i seguim cap el Sàlzer. Trobarem una granja i algun cobert, seguim una mica i la pista gira a la dreta, aquí aparquem el cotxe. L'Agulla és visible agafem una pista direcció nord la més fressada, a l'alçada d'un gran prat la pista puja per la dreta i gira per sobre del camp, la seguim fins a peu de l'Agulla o pugem per un corriol a peu de via, 15 minuts.
Descens: En 3 ràpels per la via o en dos per la via veïna.
Primer llarg, pugem per un díedre, fàcil que va guanyant verticalitat, pas desplomat per arribar a un parabolt i flanquegem a l'esquerra per la placa vertical uns metres, per pujar verticalment, pas atlètic obligat entre dos parabolt, després anem a la dreta a buscar una baga en un arbre i seguim recte a buscar la R1. Podem posar algun friend en forats, nosaltres el tram difícil l'hem trobat mullat, hem fet dos passos d'estrep. Llarg exigent.
Segon llarg, sortim en flanqueig a la dreta a buscar la placa pugem uns metres verticalment i anem a l'esquerra a buscar el passatge menys desplomat, passatge atlètic, trobem un plom i seguim per terrenys més amables fins a la R2.
Tercer llarg, sortim a la dreta a buscar una baga en un arbre, tram estrany i expo fins arribar a la baga, seguim pujant pel díedre/canal herbosa, alternant la placa i el díedre fins que sortim a la placa que la seguim fins a la R3. Primer tram poc agraït.
primer llarg |
primer llarg |
segon llarg |
arribant a la R3 |
R3 |
FOTOCIM |
2 comentaris:
Enhorabona, deu ser "divertit" trobar-t'ho mullat....
Molt, je,je
Publica un comentari a l'entrada